La Rambla a principi del segle XX

2 octubre, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

La Rambla és un dels carrers més emblemàtics de la ciutat. El seu ambient, la gent que hi passeja, la gent que la viu, han estat i són un motiu d’inspiració per a molts fotògrafs, barcelonins o no, que no han perdut l’oportunitat de captar les imatges de la vida. El pioner del fotoperiodisme, Frederic Ballell, en va fer un extens reportatge entre els anys 1907 i 1908. Les fotografies es conserven a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Les característiques de la Rambla l’han convertit, al llarg dels anys, en un dels punts més emblemàtics i representatius de Barcelona, tot i que no és dels carrers més antics de la ciutat i que durant molts anys no va ser altra cosa que allò que indica el seu nom, que, segons la definició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és: “Un areny, especialment per on corren les aigües pluvials formant rierada.” De fet, encara a l’època medieval quedava extramurs, ja que la coneguda com a muralla de Jaume I baixava pel que avui és la banda del Besòs de la Rambla. No va ser fins a l’època de Pere III el Cerimoniós, en el darrer terç del segle XIV, que va quedar dins la ciutat amb la construcció d’una muralla nova, més o menys allà on avui hi ha el carrer de Pelai i les rondes de Sant Antoni i Sant Pau.

L’antic areny va convertir-se en un carrer a partir de l’any 1440, quan el Consell de Cent va transformar-lo en un passeig. Enric Vila és l’autor de Breu història de la Rambla, editat l’any 2012 per Galàxia Gutenberg i Cercle de Lectors. Al seu llibre explica Vila: “Potser perquè la Rambla era un espai perifèric i poc urbanitzat, no va patir la sort general de Barcelona, després del 1714. A l’edat mitjana els reis catalans havien somniat de construir a la part baixa del passeig un gran palau que hauria canviat la fesomia de la ciutat i de la zona. Amb la complicitat del Consell de Cent, van comprar terrenys i van contractar jardiners, però va venir el Compromís de Casp i la unió amb Castella i el projecte es va estroncar. Potser a causa d’aquesta decepció, la Rambla va quedar en un oblit relatiu i només a partir del segle XVI va agafar, molt lentament, una mica més de to, gràcies a les institucions acadèmiques i religioses que s’hi van anar instal·lant.”

Sigui com sigui, la Rambla va acabar convertint-se en un gran passeig, molt estimat pels barcelonins i conegut arreu del món. El mateix Enric Vila comenta: “Per la Barcelona del segle XIX corria una dita que feia: ‘No és bon barceloní qui no es passeja per la Rambla al vespre o al matí’.”

A la primavera del 2010 l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona va dedicar una exposició a les imatges que el fotoperiodista Frederic Ballell va captar a la Rambla a principis del segle XX. A la presentació de la mostra, Rafael Torrella va dir: “Pocs han estat els fotògrafs que no han girat la seva càmera cap a aquest indret en successives ocasions i han deixat testimonis diversos del seu esguard. Entre aquests creadors d’imatges cal remarcar la figura de Frederic Ballell Maymí com a autor d’un conjunt d’unes cent cinquanta fotografies que recullen multitud d’aspectes de la vida diària en aquesta artèria barcelonina.”

Entre aquestes imatges, que expliquen com era la vida a la Rambla a principi del segle XX, s’hi poden veure homes anunci, venedors i venedores ambulants de tota mena de productes, com llet, flors, cebes o premsa. Alguns porten la mercaderia a coll, però també n’hi ha que fan servir ases o mules i carros. També hi ha una foto d’un ramat de cabres davant el Palau Moja i grups de persones empolainades que ramblegen. Els serveis municipals també són presents en aquestes imatges, amb guàrdies urbans vestits de blanc i amb el salacot que els va distingir durant molts anys, o carros de neteja o regant els arbres.

L’Arxiu Fotogràfic va editar un catàleg de la mostra i en té una exposició virtual que pot visitar-se a la seva pàgina web.

Peus de foto: Venedora de cebes. | Ramat de cabres davant el Palau Moja. | Homes anunci al capdavall de la Rambla. | Dones passejant. | Policies amb vestits blancs. | Carro de neteja. | Venedora ambulant. Totes les imatges pertanyen a la col·lecció “Vida a la Rambla”. L’autor n’és Frederic Ballell, van ser fetes entre el 1907 i el 1908 i formen part dels fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*