La Mare de Déu del Carme, patrona del mar i del Raval

16 juliol, 2014 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

És ben sabut que la Mare de Déu del Carme és la patrona dels mariners i que amb aquest motiu, a l’entorn del 16 de juliol, moltes poblacions marítimes i marineres celebren processons molt vistoses que comencen en terra ferma i acaben al mar, amb la imatge de la Mare de Déu damunt una barca engalanada envoltada d’embarcacions de tota mena que fan sonar les sirenes. Barcelona no n’és una excepció, però a la ciutat la festa del Carme s’ha celebrat d’altres maneres, perquè, a més de la gent del mar, hi ha altres col·lectius que la tenen o l’han tingut com a patrona. I és, també, la Festa Major dels barris del Raval i del Carmel.

Explica el folklorista Joan Amades al seu Costumari català que la Festa Major del Raval era molt lluïda i que al carrer del Carme s’hi celebrava una fira molt freqüentada pels barcelonins i una de les més importants de la ciutat, entre altres coses, perquè era la primera de l’estiu. Una de les tradicions típiques tenia per protagonistes els nuvis i les parelles acabades de casar. I és que els nois compraven un ventall a la parella. També explica Amades que la Festa Major del Raval era un moment de relació dels seus habitants amb els veïns del proper barri de la Ribera. D’una banda, les fadrines dels dos barris anaven a pregar a la Mare de Déu del Carme per trobar parella i ho feien amb l’oració següent: “Mare de Déu del Carme, / doneu-me un bon marit, / sia pobre, sia ric, / mentre vingui de seguit.” En acabat, sortien a passejar per la fira, on també es passejaven els joves casadors. Sembla que d’aquesta fira, que ja se celebrava el 1790, n’havien sortit força parelles i per això l’anomenaven la “fira dels marits”.

D’altra banda, la gent del Raval acostumava a convidar a dinar els coneguts del veí barri de la Ribera. El plat típic era el pollastre amb samfaina, i és que calia quedar bé i demostrar que a casa hi havia bona posició econòmica. Cal tenir en compte que aleshores el pollastre no era precisament un plat de diari. A la tarda, després de l’àpat, les joves sortien a lluir els vestits nous.

Entre els col·lectius que tenien la Mare de Déu del Carme com a patrona hi havia els rajolers i els teulers de Barcelona, els pinxos del Raval, els trinquetaires (jugadors de pilota) i els sarauistes (els que freqüentaven els saraus). Segons explica el folklorista, molts pinxos havien sortit d’entre els treballadors de rajoleries i teuleries i, d’altra banda, freqüentaven els trinquets, motiu pel qual el patronatge hauria passat d’un col·lectiu a l’altre. El dia de la Mare de Déu, els trinquets, la majoria dels quals eren al Raval, no obrien les portes.

Un altre col·lectiu que també tenia la Mare de Déu del Carme com a patrona era el cos de serenos, els vigilants nocturns que havia creat l’Ajuntament de Barcelona l’any 1785. El servei es va inaugurar el dia del Carme i per això van agafar-ne el patronatge. Segons Joan Amades, el dia de la seva festa anaven en corporació a oir missa a l’església de Betlem i ho feien amb vestit de gala. En sortir de missa, es dedicaven a ramblejar i a passejar per la fira del carrer del Carme, que s’estenia entre la Rambla i el Pedró. També explica el folklorista que els serenos tenien el costum de trobar-se al punt de les deu del vespre a la plaça de Sant Jaume, on cantaven l’hora a cor abans de dirigir-se cadascun cap al barri que tenia assignat.

Segons sembla va ser l’almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra qui va popularitzar, al segle XVIII, la tradició marinera de la Mare de Déu del Carme entre la gent de mar de Catalunya. Diu la llegenda que la veneració d’aquesta advocació de la Mare de Déu entre els mariners hauria començat amb la salvació miraculosa d’un vaixell anglès perdut a la deriva enmig d’un gran huracà gràcies a l’escapulari del Carme.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*