La història de Sant Andreu de Palomar a través de les cases de pagès

16 abril, 2014 | Barcelonins, Insòlit | 1 Comentari

Molts dels carrers que avui són plens de cotxes i envoltats de grans edificis, fa menys d’un segle eren camps on es conreava vinya, blat, ordi, verdures, arbres fruiters… Alguns dels barris amb més personalitat de Barcelona havien estat municipis independents amb el territori poblat de cases de pagès que conreaven els camps de l’entorn. Algunes d’aquestes masies es van convertir en cases d’estiueig, primer, i, amb el pas dels anys, la majoria van anar deixant pas a edificis d’habitatges i a nous barris.

Al pla de Barcelona hi havia diversos municipis que entre finals del segle XIX i el primer quart del segle XX van ser agregats a la gran ciutat. L’any 1897 van ser agregats Gràcia, Sants, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi i les Corts; el 1904 va ser agregada Horta; i el 1921 es va afegir el darrer municipi que encara era independent, Sarrià. Aquests antics municipis s’han convertit en els nuclis dels districtes barcelonins que porten el mateix nom. A poc a poc, els camps de conreu i les cases de pagès van anar deixant pas a carrers, avingudes i edificis de pisos. Moltes d’aquelles masies van anar desapareixent, però algunes han subsistit, i han canviat, això sí, la seva funció.

Un grup d’historiadors i arquitectes d’un d’aquests antics pobles del pla barceloní convertit avui en districte, Sant Andreu de Palomar, han inventariat totes les masies que hi va haver a l’antic terme municipal del poble, que avui dia estan repartides entre els districtes de Sant Andreu, Nou Barris i algunes a Horta-Guinardó i Sant Martí. Els vuit autors que han recuperat aquesta part de la història de Sant Andreu de Palomar són Alexandra Capdevila, Alejandra García, Laura Gómez, Ricard Paradís, Jordi Petit, Lourdes Pinyol, Jordi Sánchez i Pau Vinyes. La seva recerca ha pogut veure la llum gràcies a un projecte de micromecenatge de la plataforma Verkami.

El total de masies referenciades al llibre és de 159, de les quals encara n’hi ha una vintena que, d’una manera o altra, estan en peu. Algunes, com Cal Xeparrina (Liuva, 33) o Can Xesc (Servet, 129), són avui dia cases d’habitatges; d’altres s’han convertit en centres escolars, com Can Bacardí (Granollers, 21) o Can Carabassa (Peris Mecheta, 26-46), i també n’hi ha que han passat a mans de l’Ajuntament i són la seu d’equipaments socioculturals. Aquest és el cas de Can Basté (passeig de Fabra i Puig, 274-276), Ca n’Ensenya (plaça de Ca n’Ensenya, 4) o la Torre Llobeta (Santa Fe, 2). I moltes de les que van anar desapareixent han mantingut la seva presència gràcies al nomenclàtor de la ciutat, per exemple: Can Berdura, Can Dragó, Can Garrigó, Can Guineueta, Can Peguera, Ca la Peira, Can Porta o la Torre dels Pardals, entre altres.

Tot i que el llibre es presenta com un “inventari de cases de pagès andreuenques”, en realitat va molt més enllà, perquè de fet és una història de Sant Andreu a través de les seves masies i de les persones i famílies que les van posseir i les van habitar. L’obra dedica una fitxa força completa a cada edifici, amb els diversos noms amb què s’han conegut, si n’han tingut més d’un, amb dades arquitectòniques i amb un relat de la història de la casa. Cada fitxa està il·lustrada amb fotografies i, en algun cas en què això no ha estat possible, hi ha un dibuix. Moltes de les imatges mostren, més enllà de l’edifici en si, el seu entorn dins un pla de Barcelona encara rural.

Les darreres fitxes recullen una cinquantena de cases de pagès de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, de les quals els autors han trobat referència, però no informació suficient. D’algunes no se’n sap gaire més que el nom i la ubicació aproximada, tot i això, queden referenciades en el llibre.

Comentaris

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*