La història de la ciutat a través de la vida de les dones

6 març, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Els llibres d’història i la memòria col·lectiva acostumen a deixar de banda la meitat de la humanitat. La immensa majoria de persones que hi apareixen són homes. Literats, filòsofs, científics, polítics… El percentatge de personatges femenins és molt inferior al dels masculins. Un llibre publicat l’any 2011 vol anivellar una mica aquesta descompensació, almenys pel que fa a Barcelona.

El llibre Dones de Barcelona, editat en la col·lecció Orígens d’Albertí Editor, SL, recull fins a cinquanta històries i llegendes de dones de la ciutat. La seva autora, Elisenda Albertí, fa una doble proposta perquè el llibre està presentat en forma de sis itineraris per Ciutat Vella, a través dels quals els lectors poen anar descobrint les vides i els fets d’un bon nombre de dones que hi van viure i que, d’una manera o altra, van deixar rastres de la seva existència. Alguns dels casos que es presenten formen part del món de la llegenda, però la majoria són persones reals que van viure a Barcelona entre els segles IV i XIX.

Moltes vegades es diu de les dones que, per deixar empremta al nomenclàtor de la ciutat o als llibres d’història, cal que hagin estat reines o santes. Elisenda Albertí defuig aquests criteris i presenta tota mena de personatges: al llibre hi ha santes, reines, dames de la cort o burgeses, també, però no només, perquè al llibre apareixen pageses, serventes, monges, venedores, emprenedores, criminals, víctimes… A més, cada fet, cada història, té a veure amb un edifici o un punt concret de la ciutat antiga, de manera que mentre els lectors descobreixen la biografia d’una dona també s’assabenten d’una part de la història de la ciutat.

La cinquantena d’històries estan organitzades en sis capítols que són, en realitat, sis itineraris pels carrers de la Barcelona antiga: Santa Anna-Catedral-Boqueria; Llibreteria-Reina Elionor-Vidre; Carme-Pedró-Cendra; Peu de la Creu-Ramelleres; Sant Pere-Santa Caterina; i Princesa-Montcada-Flor de Lliri. En cada capítol hi ha un grapat d’històries vinculades al nom d’una dona.

Entre els personatges femenins del llibre destaquen Estefania Carròs i de Mur, una noble del segle XV que va viure a la plaça de Santa Anna i que es va dedicar a educar noies de la noblesa i l’alta burgesia, cosa molt poc comuna a l’època; o la Serafina, una serventa del monestir de Pedralbes que es va fer famosa per cuinar els anomenats “matons de monja”, que venia a la botiga d’un esclopaire que hi havia al carrer del Duc, 32, o la Paula dels casaments, una matrimoniera que vivia al carrer dels Cecs de la Boqueria i que es pot dir que va muntar la primera agència matrimonial.

També és una dona, Eulàlia Ferrer, qui està darrere la creació del Diari de Barcelona, nascut al carrer de la Llibreteria, 22; conegut com “el Brusi” pel cognom del seu marit, Antoni Brusi, en realitat el van fundar entre tots dos. A més de les ja esmentades, el llibre presenta altres dones emprenedores, per exemple, Teresa i Carme Garriga, mare i filla, que a la darrera meitat del segle XIX van regentar una xocolateria al carrer del Carme, a tocar de la Rambla. Alguns oficis femenins apareixen al llibre en forma genèrica, com les bugaderes o les filadores, que es concentraven majoritàriament a la plaça de la Llana, perquè era aquí on hi havia el mercat setmanal d’aquest producte.

Entre les dones que el llibre permet conèixer una mica més hi ha la poetessa Maria Josepa Massanés, la qual va arribar a ser reina dels Jocs Florals del 1863 i que va ser sòcia, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona; però també tenen un espai propi grans dames, santes, lladres i fins i tot alguna assassina. L’autora de Dones de Barcelona, Elisenda Albertí, també ofereix la possibilitat de fer itineraris guiats pels llocs que apareixen al llibre com una manera de conèixer la història de la ciutat a través de les vides de dones barcelonines.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*