La Confraria de Santa Marta, set segles d’història

28 juliol, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Els gremis i les confraries van ser unes institucions molt importants a la societat barcelonina medieval. Eren associacions professionals que s’encarregaven d’ajudar els seus membres i de defensar-los, a ells i a la professió, davant altres gremis o les institucions, d’algunes de les quals formaven part. A Barcelona queda encara alguna d’aquestes institucions més que centenàries que, tot i conservar alguns trets tradicionals, s’han sabut adaptar a la realitat actual. Una d’aquestes és la Confraria de Santa Marta, que aplega hostalers, taverners i aventurers, com a mínim, des del final del segle XIV.

Teresa Maria Comellas i Cuadern, autora del llibre Les confraries barcelonines, ahir i avui, editat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2007, explica: “Els menestrals s’agrupaven en gremis, i les primeres confraries barcelonines van néixer en el seu si. També podia ser que la confraria donés pas al gremi. Gremi i confraria actuaven plegats. La missió del gremi era la reglamentació de l’ofici, la confecció i el control de la qualitat del producte, la lluita contra la competència entre els seus membres, a més de vetllar pel prestigi de l’ofici a la ciutat”. I afegeix: “El confrare, en ingressar a la confraria, aportava una quantitat econòmica mensual que anava a un fons comú o caixa almoinal. Amb aquesta caixa s’auxiliava els confrares malalts o necessitats i les seves vídues i orfes, i es procurava un sepulcre als morts. El gremi era regit per un consell directiu, presidit pel prohom.”

Andreu Avel·lí Artís, Sempronio, i J.B. Solervicens, autors del llibre Apuntes históricos sobre la Confraria de Santa Marta de Hostalés y Tabernés, publicat l’any 1945, defensen que gremi i confraria “són, històricament, la mateixa entitat, o sigui, l’associació d’individus d’un mateix ofici o professió, sota l’advocació d’un sant”.

La importància que van tenir els gremis i les confraries queda clara per la seva presència en el Govern de la ciutat. Així ho explica Teresa Maria Comellas: “El Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, institució del Govern municipal, fou definitivament constituït l’any 1265 per Jaume I i estava format per cent persones, entre les quals hi havia els prohoms dels gremis o confraries.”

Segons expliquen Sempronio i Solervicens, el primer cop que surt citada la Confraria de Santa Marta, d’hostalers, taverners i aventurers, és el 23 de maig de 1393 en un document del mostassaf, que era el funcionari municipal encarregat dels serveis d’abastament, en el qual es parla de l’existència d’aquesta associació, que, per tant, s’ha de suposar que és anterior a aquesta data. Segons els autors, “aventurers” era com s’anomenaven els qui feien el servei a domicili.

Les confraries es regien per unes ordenances i les primeres de què es té constància de la Confraria de Santa Marta són del 1434, però no se’n coneix el text complet. Les que han arribat senceres a l’actualitat són del 1475 i van ser aprovades en època d’Alfons el Magnànim. El fet que el Gremi d’Hostalers es posés sota l’advocació de Santa Marta és degut al fet que aquesta santa, germana de Llàtzer i de Maria, és considerada “hostalera” de Jesús.

En època medieval, formaven part de la confraria els hostalers, taverners i aventurers i les seves famílies, i hi havia tant homes com dones, tot i que aquestes pagaven la meitat de la quota. Entre les funcions de la confraria hi havia la de facilitar assistència personal als confrares que ho necessitessin, els quals tenien, entre altres obligacions, la d’assistir a l’enterrament dels altres confrares fossin —i les ordenances ho especificaven— marit, muller, fill, filla, oficial o oficiala. A més, en cas de pobresa, empresonament o captiveri d’un confrare, la confraria l’ajudava en tot allò que podia. Si la persona podia restituir-ho posteriorment, havia de fer-ho, però si no podia, les ordenances recollien que era “per amor de Déu”.

Avui, a la Confraria Gastronòmica Santa Marta d’Hostalers, Taverners i Aventurers de Barcelona, hi col·laboren els gremis de Restauració i d’Hotels de Barcelona, així com diversos grups empresarials del món de l’hoteleria i la restauració. Cada any, amb motiu de la festivitat de la patrona, se celebra una missa a Santa Maria del Mar, on la confraria té un altar amb la imatge de Santa Marta. Aquell mateix dia es nomenen els nous confrares, i es concedeixen els títols de Confrare de Mèrit, a alguna personalitat aliena a la confraria, i de Confrare d’Or, que reconeix membres de l’entitat.

La confraria també fa activitats amb finalitat social, entre les quals, Santiago Soteras, actual prohom en cap, destaca el Dinar de Nadal, que des de fa anys s’ofereix a les persones que van cada dia a dinar al menjador de les Germanes de Calcuta del barri del Raval. Aquell dia, els confrares, alguns dels quals habitualment són al capdavant d’hotels i restaurants de la ciutat, serveixen el menú típic de Nadal, escudella i carn d’olla, pollastre a la catalana i torrons, a indigents i persones sense sostre.

Les imatges mostren l’escut de la confraria, l’altar de Santa Marta a Santa Maria del Mar, un fragment d’uns goigs a Santa Marta, un moment de la celebració de la festivitat de Santa Marta del 2013, el menú del banquet de la celebració de Santa Marta de l’any 1949 i un moment d’un dinar de Nadal.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*