La ciutat vista a través de les imatges del fotògraf de confiança d’Alfons XIII i de Francesc Macià

19 febrer, 2015 | Barcelonins, Insòlit

Un llibre publicat recentment explica dues dècades de la història de la ciutat a partir de les imatges de dos fotògrafs —pare i fill— pioners del periodisme gràfic a Catalunya. Alexandre i Camil Merletti van deixar un important llegat fotogràfic que avui es conserva a l’arxiu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. La Barcelona d’entreguerres 1914-1936. Fotografies dels Merletti, amb textos de Daniel Venteo i Pep Parer, acosten el lector a la vida barcelonina d’aquells anys de gran ebullició social i econòmica a través de la mirada d’aquests dos pioners de la fotografia.

Nascut a Itàlia (Torí, 1860), però plenament integrat a la societat barcelonina i catalana, Alexandre Merletti va arribar a Barcelona per establir-se com a rellotger l’any 1889. Venia de l’Argentina, on sembla que havia perdut tots els diners que havia guanyat treballant com a fotògraf retratista. Segons explica Pep Parer al llibre, l’any 1893 uns lladres van entrar a la rellotgeria i es van endur tot el que tenia. Aquest fet l’hauria portat a dedicar-se de nou, i de manera definitiva, a la fotografia.

Alexandre Merletti era un bon fotògraf, un redactor gràfic —així es presentava ell—, però el que el va fer més conegut va ser la fotografia robada del judici a Francesc Ferrer i Guàrdia. Les autoritats del moment havien prohibit entrar cap càmera a la presó Model, lloc on es va celebrar el judici, però Merletti va aprofitar els seus coneixements tècnics de fotografia i de rellotgeria per fabricar-se una petita càmera que va camuflar sota l’armilla. Aquelles imatges es van publicar a diversos mitjans espanyols i de l’estranger i li van suposar el ple reconeixement —que de fet ja tenia— per part dels seus companys de professió. Era un personatge molt carismàtic, fins al punt que, segons s’explica, a l’hora de cobrir algun esdeveniment, cap reporter gràfic disparava la càmera fins que no arribava Merletti.

Aquestes són algunes de les coses que s’expliquen al llibre La Barcelona d’entreguerres 1914-1936. Fotografies dels Merletti, editat per Efadós, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Els textos són de Daniel Venteo i la biografia dels Merletti és de Pep Parer, el qual, entre altres coses, diu: “Merletti és un pioner indiscutible. Home fet a si mateix, resolutiu i perspicaç, veu l’oportunitat i, lliure de les cotilles pròpies de l’ofici dels retratistes —ell, abans de fotògraf, va ser rellotger—, surt a buscar la notícia o l’anècdota, tant hi fa, i, de cara a un públic sorprès, planta el seu objectiu i dispara amb atreviment. Merletti té l’empenta i els coneixements. Domina la tècnica i l’aplica amb rigor, i, quan no té un recurs, l’inventa”. A les fotografies que acompanyen la biografia s’hi poden veure el tricicle que el mateix Alexandre Merletti havia equipat amb una escala plegable i amb altres estris i en el qual se’l veu amb el seu ajudant, Manuel Mateo —el qual acabaria fent carrera també com a fotògraf—, i la seva dona, Júlia Corribia, que l’ajudava amb tasques de laboratori i arxiu. Una foto posterior mostra els Merletti, pare i fill, amb un cotxe descapotable amb el qual anaven amunt i avall.

La biografia dels Merletti dóna pas a una introducció històrica que serveix per situar els lectors en l’època en què se centra el llibre, que està dividit en dues parts: la primera, dedicada a la vida social i cultural, i la segona, a la vida política. I és aquí, al gruix del llibre, on la fotografia és la gran protagonista, acompanyada amb textos i peus de foto que expliquen les imatges i les enriqueixen amb cites de la premsa de l’època.

Per altra banda, els textos que acompanyen les imatges ajuden els lectors a completar el retrat de la personalitat dels Merletti. Així es pot veure en un dels textos de Daniel Venteo: “La seva càmera captà des de la transformació de la vida quotidiana dels barcelonins a partir de la Gran Guerra fins a les conseqüències del pistolerisme, la implantació de la dictadura de Primo de Rivera, la crònica de l’Exposició de 1929 i totes les fites institucionals de la Generalitat republicana. Ningú millor que els Merletti va retratar personalitats tan distants com la del rei Alfons XIII —del qual Alexandre Merletti era el fotògraf preferit— o la dels presidents Francesc Macià i Lluís Companys.”

Entre les imatges que il·lustren, en paraules de Daniel Venteo, “un període de creixement desconegut des de feia dècades, que va convertir Barcelona en una ciutat en plena ebullició, nit i dia”, hi ha llocs emblemàtics avui desapareguts, com el Teatre Circ Olympia; personatges molt coneguts a l’època, com la Monyos o Toresky, el mític ventríloc de Ràdio Barcelona; personalitats com Joséphine Baker, Pau Casals o Josep Comas i Solà; pioneres de l’esport femení com la model i pilot de cotxes Hellé Nice o l’aviadora Dolors Vives Rodon, i també moments històrics, com les primeres eleccions en què es permetia el sufragi femení o el multitudinari enterrament del president Macià a Montjuïc.