La Casa de la Barceloneta 1761

3 novembre, 2015 | Insòlit | Publica un comentari

Les ciutats són realitats canviants. Els edificis, l’entorn, l’urbanisme, van canviant amb el pas dels anys, i el model de vida de la gent també, en funció, entre altres coses, de com són els habitatges i l’espai públic que els envolta. Al llarg de la història a Barcelona s’han creat barris totalment nous, com per exemple la Vila Olímpica, aixecada amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. Gairebé dos segles i mig abans s’havia erigit un barri extramurs dissenyat per un enginyer militar que havia rebut l’encàrrec del capità general. Aquest barri és la Barceloneta, i encara avui, passejant pels seus carrers es pot veure com han anat evolucionant les cases en els 250 anys llargs que fa que s’hi va posar la primera pedra.

A mitjan segle XVIII la ciutat estava encotillada a l’interior de les muralles medievals. Les ordenances militars impedien que es pogués construir prop dels murs per tal d’evitar possibles atacs des de l’exterior. Això va fer que augmentés molt la densitat a l’interior de la ciutat, i per aquest motiu el capità general, el marquès de la Mina, va decidir encarregar a l’enginyer militar Juan Martín Cermeño la creació d’un nou barri en una zona, al costat del port, on hi havia hagut l’illa de Maians, que la sedimentació natural havia acabat unint a la terra ferma.

El marquès de la Mina recuperava la idea del seu predecessor, el marquès de Castel-Rodrigo, que l’any 1715 havia proposat aixecar un nou barri a fi d’allotjar-hi una part de les famílies afectades per l’enderroc del barri de la Ribera per construir la ciutadella militar que va vigilar Barcelona durant més d’un segle i mig. Amb els anys, la zona que havia crescut gràcies a la sedimentació natural allà on hi havia hagut l’illa de Maians s’havia convertit en una mena de lloc de mals endreços de la ciutat, on proliferaven barraques de pescadors i carboners i dipòsits de combustible, amb un entorn força degradat. El marquès de la Mina va decidir regenerar aquesta zona creant-hi un barri nou.

Juan Martín Cermeño, comandant general d’enginyers i responsable del projecte, va dissenyar un barri lineal, amb cases baixes de planta i pis, que no poguessin impedir la visibilitat des de la ciutadella. Per aquesta mateixa raó, durant els primers anys es va prohibir taxativament la possibilitat d’aixecar-hi més pisos. Els capitans generals successius van mantenir la prohibició de modificar cap element del projecte original; així, no tan sols no s’hi podien afegir més pisos, sinó que tampoc no es podia fer cap mena de canvi a la coberta ni a la façana.

Aquelles primeres cases de la Barceloneta tenien una planta de 8,40 × 7,65 metres. Hi havia una porta central, quatre finestres i un balcó. La coberta, de teules, era a dues aigües, i a la façana hi havia un frontó i una cornisa. El color era un rosa fort, tirant a vermell. No tenien pati ni jardí, i al barri tampoc no hi havia cap parc, ni places, només un parell d’àrees concebudes com a espais de treball, que ben aviat van ocupar els boters, que hi van instal·lar els seus obradors a cel obert. Sis anys després de la col·locació de la primera pedra, el barri ja tenia 329 cases i 1.570 habitants.

La població de Barcelona, que seguia encotillada, va anar creixent, i la densitat era cada cop més gran. Per això l’any 1838 el capità general Ramon de Meer, baró de Meer, va autoritzar que s’afegís un pis a les cases de la Barceloneta. Trenta anys després, amb el barri ja fora de la jurisdicció militar, el governador civil va permetre un nou creixement dels edificis, i l’any 1872 va ser l’alcalde Rius i Taulet qui va autoritzar afegir-hi un altre pis. Així, algunes cases van anar creixent, fins que el 1930 n’hi havia que arribaven als set pisos d’alçada. Tot passejant pels carrers del barri s’intueixen amb claredat els diferents estadis per on van passar els edificis i s’hi veuen també cases de dues, tres i quatre alçades, però amb la mateixa estructura bàsica.

A la cantonada formada pels carrers de Sant Elm, Sant Carles i Sant Miquel s’ha conservat una d’aquelles cases originals, aixecada l’any 1761, que ha estat recuperada com a exemple de com eren aquells edificis i avui és un espai social que potencia la difusió de la història, la cultura i el patrimoni del barri, amb el nom de Casa de la Barceloneta 1761. A la planta baixa hi ha una exposició permanent, en què s’explica el procés de formació i creixement del barri i es conserva una rèplica de la primera pedra, que du gravada la llegenda: “A la formación de este pueblo se dio principio en 3 de febrero de 1753.” Al primer pis hi ha una sala polivalent, on es fan exposicions temporals.

Una bona opció per conèixer el barri és visitar la Casa de la Barceloneta 1761 i passejar després pels seus carrers. Si es vol, es pot fer la passejada amb el llibre La Barceloneta: Guia d’història urbana, de l’historiador Daniel Venteo, coeditat per Viena i l’Ajuntament de Barcelona l’any 2014, a l’interior del qual hi ha cinc itineraris elaborats pel mateix Venteo amb la col·laboració d’Isabel Centeno i Maria Jesús Vidal.

Peus de foto: La Casa de la Barceloneta 1761. Autor: JAF. | Evolució de les cases de la Barceloneta. Autor del dibuix: Jordi Ballonga. | Edifici al carrer del Baluard, a la plaça del Poeta Boscà, on s’aprecia el creixement de la construcció. Autor: JAF. | Rèplica de la primera pedra exposada a la Casa de la Barceloneta 1761. Autor: JAF. | Casa de planta més dos pisos al carrer de Sant Carles, cantonada amb el carrer de Sevilla. Autor: JAF. | Primer pis de la Casa de la Barceloneta 1761. Autor: JAF.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*