L’arribada de la llum de gas a Barcelona

27 octubre, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Caminar per les ciutats de nit fins cap a mitjan segle XIX era tota una aventura. No hi havia llum artificial, i els carrers eren foscos com una gola de llop. Aquesta situació va començar a canviar a Barcelona a partir dels primers anys de la dècada del 1840 gràcies a la instal·lació de l’enllumenat de gas, que es va estendre de primer als carrers i posteriorment als edificis. La ciutadania barcelonina va començar a poder fer activitats nocturnes, de lleure o de treball. El gas, que es va estendre abans que l’aigua corrent, va ser el primer servei en xarxa que va tenir la ciutat.

Barcelona va ser un dels primers llocs de l’Estat espanyol on hi va haver fàbriques de gas, i l’Ajuntament de Barcelona en va ser l’impulsor indirecte, ja que el 1841 va convocar un concurs per a la il·luminació dels carrers amb llum de gas. El concurs el va guanyar l’industrial francès Charles Lebon, que ja havia dirigit la instal·lació de llums de gas al municipi de Dieppe i que aquí va rebre el suport financer dels germans Gil i Serra i d’altres inversors catalans, amb els quals va constituir, l’any 1843, l’empresa Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas. La companyia, coneguda popularment com Gas Lebon, va instal·lar la fàbrica als terrenys on durant anys hi va haver un gran gasòmetre i avui hi ha el parc de la Barceloneta.

La relació de Barcelona amb el gas havia començat uns anys abans, el 1826, quan durant la nit de Sant Joan el catedràtic de química Josep Roura i Estrada va il·luminar diverses sales de la Casa Llotja de Mar, on aleshores hi havia l’escola de la Junta de Comerç, de la qual era professor. Al primer pis de l’edifici, seu actual de la Cambra de Comerç, encara s’hi conserva un d’aquells primers fanals de gas, amb una placa que recorda l’efemèride.

Les primeres passes en la il·luminació de gas es van fer en l’enllumenat públic, però la nova tecnologia es va estendre també, ben aviat, a l’àmbit particular i a algunes botigues que buscaven la manera d’atreure clientela. Sembla que entre els primers comerços que van instal·lar llums de gas hi havia algunes botigues dels carrers d’Escudellers i del Call.

Com ha passat habitualment al llarg de la història quan han aparegut noves tecnologies, també en aquell moment van aparèixer diverses empreses que volien aprofitar els beneficis econòmics que podia generar el gas. Així, el 1853 va obrir-se una nova fàbrica de gas a la Vila de Gràcia, i el 1856 se’n va posar en marxa una altra a Sant Andreu de Palomar, aleshores municipis independents. L’any 1858 va acabar-se la primera concessió, i l’Ajuntament de Barcelona va optar per crear una fàbrica municipal. Després d’aconseguir l’autorització del Govern, va decidir adjudicar-ne la gestió a Charles Lebon, el qual havia trencat la col·laboració amb la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas, que va quedar en mans de la família Gil. El lloc triat per instal·lar la nova fàbrica va ser un terreny allargassat anomenat l’Arenal, que era a tocar del municipi de Sant Martí de Provençals. I l’any 1863 l’Ajuntament va decidir concedir de nou a Lebon la contracta de l’enllumenat públic de gas.

L’any 1866 hi havia quatre fàbriques de gas al pla de Barcelona: la de la Barceloneta, de la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas; la de l’Arenal, de titularitat municipal però gestionada per Lebon; la de La Propagadora de Gas, més o menys a l’actual cruïlla dels carrers del Torrent de l’Olla i de Còrsega, a la Vila de Gràcia, i la d’Agustí Rosa i Companyia, a l’actual cruïlla dels carrers de Sant Adrià i de Ferran Junoy, a Sant Andreu de Palomar. Al costat de les dues primeres s’enlairaven globus aerostàtics que aprofitaven el gas de les fàbriques per inflar-se.

A partir de l’any 1883 va començar un cert procés d’unificació. Les primeres passes d’aquest procés van ser la compra de La Propagadora de Gas de Gràcia per Lebon i l’adquisició, l’any 1886, de la fàbrica Agustí Rosa i Companyia de Sant Andreu de Palomar per la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas. Més endavant, l’any 1892, les dues grans empreses van pactar un repartiment de les zones d’influència.

Va ser en aquesta època que les dues companyies van aixecar les seves seus respectives, que han acabat formant part del catàleg del patrimoni de la ciutat. Lebon va triar la cantonada del carrer de Balmes amb la Gran Via, al costat de la Universitat de Barcelona. L’edifici és obra de l’arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i destaca pels angles que hi formen les torres coronades amb un sostre troncocònic de pissarra; avui és la seu de Mutua Universal. La Societat Catalana de Gas va aixecar la seu a l’antiga plaça de Santa Anna, i avui es troba als números 20-22 de l’avinguda del Portal de l’Àngel, amb una façana al número 3 del carrer de Montsió i una altra al número 3 del passatge del Patriarca. L’arquitecte d’aquest projecte va ser Josep Domènech i Estapà; l’edifici l’ocupa avui una botiga de l’empresa H & M.

L’any 1894 l’empresa alemanya AEG va crear la Companyia Barcelonesa d’Electricitat, amb l’objectiu d’estendre el servei d’aquesta nova energia. La resposta de les empreses gasistes va ser crear, al cinquanta per cent, la Central Catalana d’Electricitat. El procés de concentració va concloure l’any 1912, quan la Societat Catalana per a l’Enllumenat per Gas va convertir-se en Catalana de Gas i Electricitat i va absorbir la Central Catalana d’Electricitat després de comprar la meitat que posseïa Lebon.

Peus de foto: Darrer fanal de gas que va apagar-se, el dia 16 de desembre de 1966, al carrer de Plantada, a Sarrià. Autor: J. Vives – AFB. | Edifici de Gas Lebon, a la cantonada del carrer de Balmes amb la Gran Via, obra de Francesc de Paula del Villar i Carmona. Autor: JAF. | Primer fanal de gas utilitzat per Josep Roura i Estrada, que es conserva al primer pis de l’edifici de la Casa Llotja de Mar. Autor: JAF. | Edifici de Catalana de Gas i Electricitat, obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, als números 20-22 de l’avinguda del Portal de l’Àngel. Autor: JAF. | Platja de la Barceloneta amb el gasòmetre. Any 1932. Autor: Josep Domínguez – AFB. | Grup de gent observant els efectes de l’incendi del gasòmetre de la Catalana de Gas i de l’explosió a la fàbrica de farina La Farinera, a la Barceloneta. Dia 8 d’agost de 1901. Autor: Alexandre Merletti – AFB. | Parc de la Barceloneta amb l’estructura del gasòmetre i la torre de les aigües de Catalana de Gas. Autor: JAF.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*