Gloriós Sant Roc guardeu-nos de pesta i foc

14 agost, 2014 | Barcelonins, Insòlit

La devoció a sant Roc està molt estesa arreu dels Països Catalans i d’Europa i les festes en honor seu es reprodueixen per tots els territoris de parla catalana. A Barcelona aquesta festivitat, que se celebra el dia 16 d’agost, té dues cites ineludibles. Una és l’homenatge al sant que es fa, des de fa anys, durant la Festa Major de Gràcia, a la capella que hi ha a la cantonada dels carrers de la Llibertat i de la Fraternitat. L’altra és una de les tradicions més antigues de la ciutat, les Festes de Sant Roc de la plaça Nova, que enguany celebren 425 anys d’història.

Si bé sembla clar que sant Roc era fill de la ciutat occitana de Montpeller, la data de naixement no és tan clara, ja que hi ha dues versions. Una diu que va néixer el 1295 i la segona diu que ho va fer el 1350. Sigui com sigui, ben aviat va adquirir fama de miracler i de bon defensor davant les epidèmies, sobretot les de pesta, que van afectar la societat europea durant l’edat mitjana. Aquesta va ser la raó per la qual es va estendre amb rapidesa la seva devoció. Xavier Cordomí, autor del llibre 41/4 425 anys de les Festes de Sant Roc a Barcelona, editat recentment per l’Ajuntament de Barcelona, explica que “La devoció a sant Roc i la celebració de la seva festa, al llarg dels segles, s’ha estès pels cinc continents, i es considera que és el sant amb més capelles, esglésies, ermites, indrets, barris, carrers i places, festes, romeries, aplecs i tota mena de tradicions dedicats arreu del món”.

Barcelona, com moltes altres poblacions, també va patir diverses epidèmies i hi ha constància que des de l’any 1475, en moments de plagues i epidèmies, molts barcelonins anaven a pregar a una capella dedicada a sant Roc que hi havia a l’església de Santa Eulàlia del Camp, que era fora muralles, més o menys on avui hi ha l’Arc del Triomf. En moments d’epidèmies, les autoritats de l’època prenien unes decisions de caràcter sanitari, segons els coneixements mèdics i científics del moment, i d’altres de caire religiós, com posar-se sota l’advocació de sants o de la Mare de Déu. Els primers anys del segle XVI la ciutat va fer vot a favor de diversos sants, com sant Cristòfol, sant Sebastià, sant Sever, l’àngel Custodi o santa Madrona. I l’any 1519 va declarar sant Roc copatró de la ciutat, juntament amb sant Sebastià i sant Cristòfol.

A poc a poc, la devoció al sant es va anar estenent i va ser així que l’any 1569 el Consell de Cent va decidir fer el vot de ciutat a sant Roc com a defensor de la ciutat davant la pesta. El compromís adquirit per la ciutat era força solemne i comportava la celebració de la festa del sant, amb un seguici corporatiu fins a Santa Eulàlia del Camp on se li dedicava una missa. Per fer-se una idea de la importància de la devoció de la ciutat a sant Roc, només cal fixar-se en el nombre de carrers de Barcelona que han tingut o tenen capelleta o festa en honor del sant: fins a 23, de les quals quinze són a Ciutat Vella, set a Gràcia i una a Hostafrancs.

Cal anar a buscar l’origen de les Festes de Sant Roc a la plaça Nova l’any 1589, quan un grup de veïns del barri de la Catedral van fundar la Confraria de Sant Roc de la plaça Nova com a mostra d’agraïment pel fet d’haver superat una pesta bubònica que havia afectat la ciutat. Val a dir que en aquella època a la plaça Nova se celebrava mercat i era el rovell de l’ou d’un important nucli comercial del barri, fet pel qual les mesures sanitàries eren més estrictes que en altres zones de la ciutat. Fos com fos, el barri de la Catedral va resultar menys afectat que d’altres i els veïns van decidir celebrar-ho amb unes festes que van convertir-se en tradició i que han arribat fins als nostres dies.

En aquests 425 anys d’història de les Festes de Sant Roc hi ha hagut molts moments bons i d’altres de difícils. Una de les èpoques més complicades foren els primers anys de la postguerra, quan les autoritats van aprofitar les destrosses que havien fet els bombardejos de l’aviació italiana durant la Guerra Civil per enderrocar gran part del barri i obrir l’avinguda de la Catedral. Aleshores, la Comissió de Festes de Sant Roc de la plaça Nova va fer d’element cohesionador entre les persones que van haver de marxar i els veïns que van poder quedar als carrers que van quedar en peus.

Avui la celebració és organitzada per l’Associació de Festes de la Plaça Nova, que té la seu a la Casa dels Entremesos, a l’altra banda de la Via Laietana. La festa té diversos elements tradicionals propis, com ara la cucanya, el porró llarg o els panellets de Sant Roc, i també té imatgeria pròpia, com ara els gegants de la plaça Nova o el nan Cu-Cut.