Formes de diner que no són moneda de curs legal

6 novembre, 2015 | Insòlit | Publica un comentari

En parlar de diners tothom pensa, en un primer moment, en moneda, tant si és una peça de metall encunyada, com si és un bitllet de paper. Al llarg de la història, però, hi ha força exemples de formes de diner diferent de la moneda de curs legal. Són altres formes de diner, com vals, bons o altres elements que fan la funció de la moneda, però que no ho són perquè no són de curs legal ni estan emesos per cap autoritat monetària estatal.

Hi ha objectes i materials que al llarg de la història s’han utilitzat com a valor d’intercanvi: la sal, d’on ve la paraula salari; els lingots de te premsat; les conxes, o el cacau són alguns exemples del que els especialistes anomenen premoneda. En algun moment de la història, però, la humanitat va crear la moneda, que es pot definir com un objecte de metall amb un pes determinat que té un valor que fixa l’autoritat.

En part, l’aparició de la moneda ve donada per un interès econòmic que va més enllà de facilitar els intercanvis, perquè qui encunya moneda n’obté un guany. Albert Estrada, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, explica: “La fabricació de moneda és un servei pel qual l’Estat cobra. I ho fa jugant amb el valor del metall amb què està feta la moneda, que és inferior al valor que se li dóna. Aquesta diferència equival al guany de l’autoritat que fabrica les monedes.” A això es pot afegir el dret de senyoratge, és a dir, l’encuny del segell de l’autoritat que en cobra els tributs. Amb tot, el valor de la moneda ha de ser ponderat, és a dir, la diferència entre el preu real del metall i el preu que se li dóna no pot passar d’uns límits determinats.

La moneda, per ser-ho, ha de tenir alguna autoritat al darrere. Hi pot haver, però, altres formes de diner quan un grup de persones fan servir un element determinat com a forma d’intercanvi de béns o serveis, tot i que no hagi estat emès per cap autoritat. En aquest cas no es pot parlar de moneda, entesa com a moneda de curs legal, però sí de diner.

A Catalunya hi ha una certa tradició en la creació d’aquest tipus de diners. En alguns casos ha estat per establir un control, i en altres, per necessitat o a causa de la manca de moneda. Un bon exemple de diner no monetari són les pellofes de l’Església catòlica catalana. Eren unes peces de metall, anomenades oficialment ploms, però que han passat a la història amb el nom popular de pellofes. L’Església les va utilitzar des de l’època baixmedieval fins al segle XIX per pagar les misses i altres oficis als capellans. A finals de mes les pellofes es canviaven per moneda de curs legal. Les pellofes eren una manera de controlar que els capellans fessin la seva feina, perquè les rebien en el mateix moment d’oficiar, de manera que, si un capellà no anava a l’ofici, no obtenia les pellofes corresponents i, per tant, no cobrava. Es van convertir en diner quan els capellans les van fer servir per pagar serveis i objectes als feligresos i aquests les van acceptar.

El Gabinet Numismàtic de Catalunya, que avui és al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), conserva pellofes procedents de la catedral de Barcelona, Santa Maria del Pi, Santa Maria del Mar, Santa Anna i Sant Sever, entre altres esglésies barcelonines i catalanes.

Altres formes de diner aparegudes per necessitat són les que es van crear a l’Espanya republicana a causa de l’escassetat de moneda durant la Guerra Civil, del 1936 al 1939, sobretot en l’etapa final. Molts grups, empreses i entitats van espavilar-se i van generar multitud de bitllets, vals i bons. La Generalitat va emetre bitllets propis, i també ho van fer ajuntaments com el de Sabadell, Granollers, Puigcerdà, les Planes d’Hostoles o Barcelona. Eren de diferents quantitats i alguns tenien un disseny força acurat. I grans magatzems com Can Jorba també van emetre algun tipus de diner que els experts anomenen paramonetal. Algunes cooperatives obreres, com La Formiga Martinenca o La Flor de Maig, també han emès els seus propis diners en algun moment de la història.

Exemples actuals d’aquestes altres formes de diner podrien ser les fitxes dels casinos, els bitcoins, les monedes socials o el temps en el cas dels bancs del temps.

Els dies 25 i 26 de novembre de 2015 el Gabinet Numismàtic de Catalunya organitza el curs “Altres formes de diner: dels vals al banc del temps, amb diverses conferències i taules rodones sobre les formes de diner que, segons s’explica, “sense ser monedes de curs legal ni ser emeses per cap autoritat monetària estatal, tenen com a finalitat actuar com a peces supletòries de la moneda oficial en circulació, o bé funcionen de mitjà de pagament alternatiu”.

Peus de foto: Conjunt de valors i bitllets. Museu Nacional d’Art de Catalunya. | Bitllets emesos per l’Ajuntament de Barcelona el desembre del 1937. Museu Nacional d’Art de Catalunya. | Pellofes d’esglésies i encunys diversos. Museu Nacional d’Art de Catalunya. | Moneda de 25 cèntims de la cooperativa La Formiga Martinenca. | Bitllets emesos per la Generalitat de Catalunya i per diversos ajuntaments catalans durant la Guerra Civil. Museu Nacional d’Art de Catalunya. | Monedes de diferents valors de la Societat Cooperativa Obrera Sant Joan d’Horta. Fons Desideri Díez – Arxiu Municipal del Districte d’Horta-Guinardó.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*