Escultures barcelonines

29 maig, 2015 | Barcelonins, Insòlit

Persones significatives en la història de Barcelona i Catalunya, animals, personatges de conte, nus femenins i masculins, sants i santes, divinitats i herois mitològics, al·legories… La ciutat és plena d’escultures que embelleixen l’espai públic i que recorden i homenatgen, en molts casos, persones i fets que en el seu temps van ser dignes d’elogi i de record. Un llibre publicat recentment recull 280 estàtues i grups escultòrics que poden veure’s en l’espai públic barceloní.

La plaça de Catalunya, centre neuràlgic de Barcelona, la creuen cada dia milers de persones, però poques d’elles, barcelonines o foranes, són conscients que en tota la plaça hi ha un bon nombre d’escultures, entre les quals hi ha quatre grans grups escultòrics que representen les quatre capitals catalanes. Són les al·legories de Barcelona, obra de Frederic Marès; de Tarragona, de Jaume Otero, i de Lleida, de Joan Borrell, al costat del Besòs de la plaça, i al costat del Llobregat, l’al·legoria de Girona, obra d’Antoni Parera. A l’entorn de tota la plaça hi ha altres escultures.

Tot passejant per la ciutat, si s’està una mica atent a l’entorn, es poden veure estàtues de tota mena que fan referència a un munt de personatges reals o no. Alguns sembla que s’hagin de posar a parlar en qualsevol moment amb les persones que passen per allà o que estan descansant al costat, com és el cas de l’escultura de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, asseguda en un banc de la plaça i que duu el seu nom, a la Vila de Gràcia, o la d’Antoni Gaudí, de Joaquim Camps, dempeus a la vorera del passeig de Manuel Girona, al costat de la porta d’entrada de l’antiga finca Miralles, al barri de Sarrià.

Els espais verds de la ciutat són llocs on abunden les escultures, però hi ha un parc que ja va ser concebut com una mena de museu a l’aire lliure. És el parc de la Ciutadella, on hi ha un bon nombre de busts de personatges il·lustres com Marià Aguiló, Joan Maragall, Bonaventura Carles Aribau, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Vayreda, Víctor Balaguer, Teodor Llorente o Francesc Carreras Candi, entre molts altres. També hi ha els diferents grups escultòrics de la Gran Cascada, que conté obres dels escultors catalans més importants de l’època, o l’escultura del mamut, de Miquel Dalmau i mida natural. I cal no oblidar l’obra Desconsol, de Llimona, davant el Parlament de Catalunya.

Repartides pels carrers i els espais públics de la ciutat hi ha un munt de fonts amb algun element escultòric. Entre les més conegudes hi ha la Font del Nen Pescador, de Manuel Benedicto, a la cantonada de l’avinguda de la Diagonal amb el carrer de Villarroel; la Font del Noi dels Càntirs, de Josep Campeny, a la plaça d’Urquinaona; la Font del Negret, d’Eduard Batiste Alentorn, a l’avinguda de la Diagonal cantonada amb el carrer del Bruc; la Font de la Granota, a la mateixa avinguda, però a la cantonada amb el carrer de Còrsega, o la Font del Trinxa, totes dues de Josep Campeny, a la plaça de la Universitat.

El parc de Montjuïc és una altra zona de la ciutat on es poden veure un bon nombre d’escultures, com Estival, de Jaume Otero, o Repòs, de Josep Viladomat, als jardins de Laribal; Serenitat, de Josep Clarà, als jardins de Miramar; Nen tritó, de Josep Viladomat, o Noia ajaguda, de Joan Rebull, als jardins de Joan Maragall; Manelic, de Josep Montserrat, al jardí de les Escultures; Els genets, de Pau Gargallo, a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, o La sardana, de Josep Cañas, a la plaça de la Sardana.

Aquests monuments i molts altres monuments i estàtues estan fotografiats, referenciats i explicats al llibre Barcelona, ciutat d’escultures, de Lluís Duran, coeditat recentment per l’editorial Àmbit i l’Ajuntament de Barcelona.