Els vestigis del rec Comtal

4 setembre, 2015 | Insòlit | Publica un comentari

A la plaça del Primer de Maig, al barri de Vallbona, hi ha un racó d’aquells que no sembla que puguin formar part de la gran ciutat. Hi ha un curs d’aigua que ben bé podria ser un tram tranquil d’un riu qualsevol en algun poblet del Pirineu. En realitat és el tram en què el rec Comtal, una infraestructura que data del segle X, entra a cel obert, al terme de Barcelona. A diversos barris de la ciutat hi ha vestigis d’aquesta sèquia que durant segles va ser font de riquesa i lloc d’esbarjo de molts barcelonins i que avui encara fa servei a alguns horts de la zona de Vallbona.

El rec Comtal va ser construït en temps del comte Mir tot aprofitant en part un aqüeducte que els romans havien fet per portar aigua del Besòs a Bàrcino. Segons explica Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino: “La infraestructura romana anava soterrada, perquè per als romans la qualitat de l’aigua era molt important; en canvi el rec Comtal és molt més ample i a cel obert, perquè als medievals no els interessava la qualitat de l’aigua, ja que en aquella època la volien per a la indústria, per fer moure els molins.”

L’ús principal de les aigües del rec Comtal era, doncs, com a font d’energia per moure els molins que es van instal·lar al seu voltant, com a aigua de reg, i en certa manera, també com a lloc per banyar-se. De fet, encara hi ha persones grans del Clot i de Sant Andreu que recorden haver-s’hi banyat quan eren criatures.

Inicialment, la captació d’aigua del rec es feia a nivell superficial, directament del riu Besòs, però l’any 1786 tot va canviar. A la guia d’història urbana Aigua/BCN, editada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Ignasi Mangue explica: “L’obra hidràulica més important de la segona meitat del segle [XVIII] fou la construcció el 1786 de la mina de Montcada, una captació subterrània de l’aigua freàtica del riu Besòs projectada per intentar solucionar les dificultats d’abastiment, amb una població i una activitat manufacturera aleshores en ràpid augment.” Aquesta mina encara avui està en funcionament i es pot visitar juntament amb l’edifici de l’estació elevadora i central de bombeig projectada l’any 1879 per l’arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Els molins, sobretot fariners, van créixer a la riba del rec. Un dels vestigis d’aquestes indústries és l’antiga farinera de Sant Jaume, una part dels edificis de la qual és avui el Centre Cultural La Farinera del Clot, a la Gran Via de les Corts Catalanes cantonada amb la plaça de les Glòries. No gaire lluny d’aquest punt es va fer a principi del segle XVIII una derivació d’una part de l’aigua del rec, tal com explica Ignasi Mangue: “Per fer-la arribar a diversos horts, convents i institucions hospitalàries del Raval; aquesta infraestructura, iniciada entre 1703 i 1705, va començar a ser operativa el 1714.”

El traçat del rec, de forma sinuosa, després d’entrar a la ciutat per Vallbona, passava pels actuals barris de Sant Andreu de Palomar, la Sagrera, Navas, el Clot i el Fort Pienc, per endinsar-se a Ciutat Vella. A banda de la sortida de la mina a Montcada i Reixac i del tram a cel obert que hi ha a Vallbona, a Barcelona queden nombrosos vestigis d’aquesta infraestructura hidràulica que va ser molt important per a la ciutat durant uns quants segles.

A Sant Andreu de Palomar hi ha les restes de l’antic molí vell i d’altres construccions que es preveu recuperar. Al mateix barri, ben a prop de l’estació de Sant Andreu Comtal, en paral·lel a les vies del tren, hi ha els jardins del Rec, que ocupen un tram de l’antiga llera. I al Clot, entrant pel carrer Meridional, hi ha una altra part de la llera, però aquest espai ha quedat en una zona privada i està envoltat d’una tanca. Al mateix barri, es preveu recuperar una secció del rec que passa per la zona on fins al 2013 hi va haver el mercat dels Encants. També és possible veure un tram de l’antiga llera a l’interior del jaciment del Born Centre Cultural, ja que passava per allà abans d’arribar al mar.

Aquesta infraestructura hidràulica també ha deixat una empremta en el nomenclàtor barceloní. Al barri del Clot, a Sant Martí, hi ha el carrer de la Sèquia Comtal, on encara viu gent que hi recorda uns banys que funcionaven amb aigua del rec. I al districte de Ciutat Vella hi ha el carrer del Rec Comtal, el carrer de la Sèquia, el carrer del Rec i el carrer de les Basses de Sant Pere, a més dels carrers de la Blanqueria i dels Assaonadors, uns oficis que aprofitaven l’aigua del rec. Per a qui vulgui conèixer millor la història d’aquesta infraestructura, a la xarxa hi ha un blog ben interessant que es diu El Rec Comtal. Paisatges culturals, de l’historiador Enric H. March, amb tota mena d’informació, imatges i mapes.

Peus de foto: Tram a cel obert del rec Comtal a Vallbona. Autor: JAF | Sortida de la mina a Montcada i Reixac. Autor: JAF | El rec Comtal el dia en què es van inaugurar les obres de desviament, el maig del 1916. Autor: Frederic Ballell – Arxiu Fotogràfic de Barcelona | Jardins del Rec a Sant Andreu. Autor: JAF | Carrer del Rec. Autor: JAF | Llera del rec al jaciment del Born. Autor: JAF.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*