Els vestigis de la primera industrialització

15 setembre, 2016 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

La industrialització va arribar a Catalunya bàsicament amb les fàbriques d’indianes, que van estendre’s per Barcelona a partir del segon terç del segle XVIII. Les primeres manufactureres es van ubicar als barris de Sant Pere i el Raval, on van aprofitar els terrenys que aleshores ocupaven camps i hortes. En aquells inicis de la història de la indústria va aparèixer el que es coneix com casa-fàbrica, un tipus d’edifici en què es combinava l’ús industrial amb el d’habitatge. Al Raval encara queden dempeus alguns d’aquests edificis.

L’actual barri del Raval va ser, tot i que ara no ho sembli, un dels primers espais fabrils de Barcelona, quan la ciutat encara estava envoltada de muralles. Les primeres fàbriques d’indianes van establir-se inicialment al barri de Sant Pere, on ja hi havia artesans tèxtils, que van ser els impulsors de les primeres iniciatives empresarials de fabricació d’indianes, juntament amb comerciants i botiguers. Ho va propiciar el fet que hi arribés el rec Comtal i que tenien a tocar el Portal Nou, el més proper a Sant Martí, on es van situar els primers prats d’indianes.

Sant Pere, però, ja era un barri amb una certa densitat urbana i els fabricants necessitaven més espai, que van trobar al Raval, ja que aleshores encara era ple d’horts i camps. Ben aviat, els terrenys es van omplir de vapors i del que en l’època es van anomenar cases-fàbrica. El número 14 de la col·lecció “Guies d’història urbana”, editada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), es titula Indianes 1736-1847/BCN i explica els orígens de la Barcelona industrial. Els seus autors, Jaume Artigues i Francesc Mas, expliquen: “La casa-fàbrica era una tipologia arquitectònica nova que combinava els usos d’habitatge (la casa) amb els industrials (la quadra), i que s’estructurava entorn d’un mateix espai, la cour carrée, un pati quadrat al voltant del qual s’organitzaven les activitats productives.”

Els mateixos autors diuen: “El mot casa-fàbrica d’indianes va ser utilitzat indistintament per designar tant una botiga amb taules de pintar llenços com un edifici destinat a teixir i estampar o, ja cap a finals del segle XVIII, un establiment que abastava la filatura, els tissatges i l’estampat amb cotó procedent d’Amèrica.” Aquestes cases-fàbrica es van estendre pels dos barris, Sant Pere i el Raval, i avui encara en queden algunes, tot i que han perdut els usos fabrils.

Les cases-fàbrica van tenir un precedent en les cases de comerç que s’havien instal·lat inicialment per la zona més propera al port i que es van anar estenent fins a Sant Pere. Els autors de la guia urbana citada expliquen: “Una part important d’aquestes antigues cases de comerç tardobarroques van ser convertides en fàbriques d’indianes.” Així, en aquest barri les cases-fàbrica van sorgir de la remodelació o de la substitució dels edificis anteriors, mentre que, com expliquen els autors: “El sector del Raval possibilità, per tant, l’establiment dels edificis de ‘nova planta’, des de fàbriques urbanes amb tipologies tancades al voltant d’un pati central fins als establiments per pavellons, que van incorporar noves tecnologies constructives.”

Les cases-fàbrica són, en la pràctica, una primera forma del model productiu que posteriorment donaria pas als grans conjunts fabrils, aixecats ja fora muralles, com Can Batlló, Can Saladrigas, la Fabra i Coats o l’Espanya Industrial; i a les colònies industrials com la Colònia Güell o la Colònia Sedó.

La guia urbana Indianes 1736-1847/BCN recull una vintena d’edificis encara dempeus a la Ribera – Sant Pere i una altra vintena al Raval. Cadascuna té una fitxa amb el nom, l’adreça i les dades més rellevants de les quals es té coneixement. En resum, a les cases-fàbrica del Raval van arribar a treballar un mínim de 2.136 persones, de les quals 200 eren nens, tot i que de moltes empreses no es tenen dades del nombre d’operaris. A les de Sant Pere hi ha constància de fins a 2.023 operaris, dels quals 83 eren nens. Cal recordar que en aquella època el treball infantil era habitual.

Actualment al Raval queden encara —totalment o parcialment dempeus— 59 d’aquests edificis, que són un patrimoni que permet explicar el desenvolupament del barri als segles XVIII i XIX. Alguns d’aquests edificis són la casa-fàbrica Magarola, al carrer dels Tallers, 22 i 22 bis; la Foneria Comas, que és l’actual sala de ball La Paloma, amb façanes als carrers del Tigre, de la Paloma i de Sant Vicenç, i al costat, la casa-fàbrica Comas – La Algodonera, amb façanes als carrers de Sant Vicenç, la Paloma i Ferlandina. Al carrer del Carme, 106-116, hi ha la casa-fàbrica Gònima, i al carrer de la Riereta, n’hi ha diverses, com la casa-fàbrica Tarruella, coneguda també pel malnom de Can Seixanta.

Alguns d’aquests edificis estan protegits pel Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, però d’altres no tenen aquesta protecció; i tot i que n’hi ha que han estat modificats i, fins i tot, parcialment enderrocats, no deixen de ser una bona mostra del model d’implantació de la indústria a Barcelona i Catalunya, i del creixement del barri del Raval actual entre els segles XVIII i XIX. Per això, el mes de juliol del 2016, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar un procés per protegir 38 d’aquestes cases-fàbrica, preservar-ne el valor patrimonial i evitar que puguin ser enderrocades.

Peus de foto: Casa-fàbrica Magarola. Fàbrica de blavets i d’indianes al carrer dels Tallers, 22 i 22 bis. Autor: JAF. | Casa-fàbrica Martorell. Teixits de filats i cotó. Carrer de l’Hospital, 99. Autor: JAF. | Magatzems Nadal. Magatzems de cotó i d’indianes i fàbriques de filats de cotó. Carrer de les Tàpies, 6. Autor: JAF. | Foneria Perrenod – La Barcelonesa. Foneria i construcció de màquines. Carrer de l’Om, 8. Autor: JAF. | Plànol de la façana de la casa-fàbrica d’Eulogio Soler al carrer del Beat Oriol (avui de Sant Josep Oriol). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. | Casa-fàbrica Comas – La Algodonera. Construcció de màquines i fàbrica de teixits i filats. Carrer de Sant Vicenç, 30. Autor: JAF. | Casa-fàbrica Balius. Fàbrica de filats de cotó. Carrer de l’Aurora, 11 i 11 bis. Autor: JAF.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*