Els microcotxes i la indústria de l’automoció

25 febrer, 2016 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Barcelona és i ha estat sempre una ciutat pionera, amb un esperit emprenedor i obert a les últimes novetats. També va ser-ho en l’àmbit de la indústria de l’automoció, perquè va ser el lloc on es va construir el primer cotxe de l’Estat espanyol. Era l’any 1889. A partir d’aquell moment el teixit tècnic i empresarial va anar creixent i consolidant-se, i uns quants anys després va fer possible l’establiment a la ciutat de l’empresa SEAT, amb la participació de la italiana FIAT, malgrat l’oposició del règim franquista.

Durant els primers anys del segle XX van néixer a Barcelona diverses fàbriques de cotxes, algunes amb participació estrangera, com la Hispano-Suiza, creada l’any 1904 per un enginyer suís, Marc Birkigt, i l’empresari barceloní Damià Mateu, pare de qui seria el primer alcalde franquista de la ciutat, Miquel Mateu. Aquesta empresa va tenir una repercussió internacional i va produir no només automòbils, força apreciats, sinó també camions, motors d’aviació i armament. Posteriorment es van instal·lar a Barcelona empreses com Ford, l’any 1923, o General Motors, el 1932.

La crisi mundial del 1929 va fer que les grans empreses automobilístiques comencessin a fabricar models més assequibles. Paral·lelament, a Barcelona van aparèixer iniciatives noves, com la de l’enginyer Antoni Sitjes, que s’havia format a França i que l’any 1935 va començar a fabricar el cotxe Nacional Sitjes, el qual el 1936 va passar a dir-se Popular Sitjes.

En esclatar la Guerra Civil, la indústria automobilística va ser col·lectivitzada i es va orientar a les necessitats bèl·liques. Amb tot, al llarg del primer terç del segle XX s’havia creat un teixit que incloïa un important entramat d’indústria auxiliar especialitzada que va saber mantenir-se durant la rigorosa postguerra, tot i la manca de recursos causada per l’aïllament internacional i la política autàrquica del Govern franquista i els seus intents per posar pals a les rodes a qualsevol iniciativa industrial provinent de Catalunya. A Barcelona van sorgir projectes com el d’Eusebi Cortès, que va comprar les patents, els projectes i els permisos de l’empresa Sitjes i va crear la marca Eucort.

L’enginy i la creativitat d’emprenedors, d’empresaris i de treballadors van facilitar la supervivència de la indústria de l’automoció durant aquells anys difícils, en què van aparèixer aparells que van ajudar a pal·liar la manca de petroli, com el gasogen, un giny que s’adossava al cotxe i permetia obtenir una mena de combustible gasós cremant-hi closques de fruita seca, llenya o carbó. En aquells anys d’estretors econòmiques, alguns empresaris es van decantar per la motocicleta, un tipus de vehicle més assequible i fàcil de fabricar, i al cap d’un temps aquesta mateixa tecnologia es va utilitzar per produir microcotxes que funcionaven amb un motor de moto.

Els microcotxes més coneguts són el Biscuter i l’Isetta, que es fabricava a Madrid, però a Barcelona hi va haver unes quantes marques més. De fet, entre els anys 1950 i 1956 hi va arribar a haver a la ciutat fins a 24 fàbriques i tallers de microcotxes. Una de les empreses creades amb l’objectiu de fabricar cotxes a un preu assequible va ser Autonacional, nascuda el 1950 com a societat limitada, però que ben aviat va créixer i es va convertir en societat anònima. Va ser aquesta empresa la que va comercialitzar el Biscuter, projectat per l’enginyer francès Gabriel Voisin. Les primeres unitats eren tan senzilles que no tenien ni marxa enrere. Tot i això, el vehicle va anar millorant i va arribar a ser el cotxe més venut a l’Estat. El que ha quedat com a imatge d’aquest vehicle és aquest primer model, però n’hi va haver d’altres, com una mena de furgoneta i un vehicle de formes més esportives anomenat Pegasín.

Kapi va ser una altra de les marques de microcotxes fabricats a Barcelona. La va impulsar un capità d’infanteria destinat a Burgos, Federico Saldaña, que tenia molt clar que el lloc més adequat per al seu negoci era Barcelona. D’altra banda, l’empresa MYMSA (Motores y Motos, SA) estava ubicada al barri del Clot i tenia el seu origen en un taller de cotxes Ford. Finalment, Reina Júnior, SL, tenia el taller al carrer de Mallorca, entre el carrer del Comte Borrell i el de Viladomat, i fabricava motos i motocarros, perquè la indústria dels microcotxes també va donar servei al sector del transport de mercaderies.

Pensades especialment per al món del transport hi havia la Furgoneta Hispano i la Delfín, produïda per la Fábrica Española de Motocicletas y Triciclos, i l’MT, de Maquinaria y Elementos de Transporte, SA, coneguda com a Maquitrans, que també va produir una línia de microcotxes i que més endavant va aconseguir la llicència per fabricar les motos Ducati. Una altra empresa va ser David, SA, que entre el 1914 i el 1922 ja havia fabricat els anomenats cyclecars i que posteriorment va convertir-se també en una companyia de taxis. De fet, els colors groc i negre dels taxis barcelonins tenen l’origen en aquesta empresa.

Tota aquesta indústria de l’automoció, amb els serveis complementaris que comportava, va fer que la FIAT, a l’hora d’escollir un lloc per instal·lar-hi la factoria de SEAT, triés Barcelona, tot i les pressions del Govern franquista, que volia dur-la a qualsevol altre lloc que no fos Catalunya. L’any 1957 la SEAT va llançar el 600, i els microcotxes, que havien aparegut a la dècada del 1940, van anar desapareixent.

Entre el desembre del 2012 i el març del 2013 el Museu d’Història de Barcelona, (Muhba) va organitzar l’exposició “L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona” a l’Espai Josep Bota de la Fabra i Coats, on es van poder veure diversos models d’aquests vehicles, que en conjunt van tenir una existència d’una vintena d’anys, a tot estirar. D’alguns models es van fabricar tot just unes quantes desenes d’unitats, però van fer possible que Barcelona mantingués una activitat econòmica important i que enllacés la indústria de principis del segle XX amb la de la segona meitat del segle, tot salvant la greu aturada que van suposar la Guerra Civil i la postguerra, amb l’agreujant d’un govern franquista que no va posar les coses gens fàcils.

Peus de foto: Biscuter Pegasín. Autor: JAF. | Taller de construcció d’automòbils a principis de la dècada del 1930. Autor: Josep Domínguez – Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB). | Model de la marca Eucort. Autor: JAF. | Benedicció d’un Biscuter al carrer del Regomir, el dia de Sant Cristòfol del 1958. Autor: Pérez de Rozas – AFB. | Dos models de la marca Kapi. Autor: JAF. | Benedicció d’un motocarro al carrer del Regomir, el dia de Sant Cristòfol del 1947. Autor: Pérez de Rozas – AFB. | Furgoneta Delfín. Autor: JAF. | Fabricació del model 600 de SEAT. Febrer del 1959. Autor: Pérez de Rozas – AFB.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*