El recinte de la Maternitat, de centre assistencial a jardins públics

24 abril, 2015 | Insòlit | Publica un comentari

Al districte de les Corts, al costat mateix del Camp Nou, hi ha un recinte edificat al final del segle XIX i que ha acabat donant nom al barri: és la Maternitat. Avui és un espai on coexisteixen edificis modernistes que són la seu de diferents equipaments públics amb uns jardins amb zones diferenciades on es pot passejar, llegir un llibre o conversar en qualsevol dels bancs que hi ha repartits pel recinte. En el seu moment, però, va ser un centre assistencial que disposava dels darrers avenços tècnics i socials.

L’origen del recinte de la Maternitat de les Corts cal anar a buscar-lo a la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits, una institució creada l’any 1853 amb l’objectiu d’atendre les mares solteres i els infants abandonats, que va ubicar-se en un edifici del carrer de les Ramelleres, al Raval, cedit per la Casa de la Misericòrdia. Al principi del darrer terç del segle XIX l’espai s’havia fet petit, i d’altra banda, les teories higienistes que s’havien començat a estendre al principi de segle i els avenços científics i mèdics aconsellaven unes condicions assistencials que els locals de Ciutat Vella no podien garantir. Així, a partir del 1884 es va començar a treballar en la construcció d’una nova Casa de la Maternitat. El preu del terreny i la climatologia de la zona van fer que el lloc triat fos Can Cavaller, una finca del municipi veí de les Corts.

Can Cavaller era un antic mas que, segons explica Imma Navarro al llibre Masies de les Corts, editat l’any 1993 per l’Arxiu del Districte, està documentat des del segle XV i va tenir diferents noms, com Dossa o Ginebreda. L’any 1877 Francesc Llenas va vendre la propietat a la Diputació de Barcelona, que va encarregar el projecte de la nova Casa de Maternitat a l’arquitecte modernista Camil Oliveras, el qual va aplicar uns criteris que poc després utilitzaria també Domènech i Montaner a l’Institut Mental Pere Mata de Reus i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona: pavellons independents envoltats de jardins que garantissin unes condicions de vida dignes a les persones internes, tant mares com infants abandonats.

D’acord amb les teories higienistes i reformadores del moment, seguides per metges, filantrops i polítics, el recinte de la nova Maternitat va ser dotat de les darreres novetats, com una sala d’esterilització, sales d’operacions, una sala de rentat i cura de nadons, un espai per al rentat mecànic de la roba, un solàrium artificial, una sala d’incubadores i un espai per a la desinfecció de biberons. A més, l’any 1913 va ser la primera institució de l’Estat espanyol d’aplicar el sistema pedagògic de Maria Montessori, que va assessorar directament els responsables del centre. Camil Oliveras va morir el 1898, i van fer-se càrrec de la construcció dels diferents pavellons altres arquitectes com Josep Obrí, Joan Rubió i Bellver, Josep Godall i, ja al final de la dècada dels cinquanta, Manuel Baldrich.

L’any 1985 la Diputació de Barcelona va decidir reordenar el recinte, i el 1998 va obrir els jardins al públic. Els pavellons, alguns dels quals són d’estil modernista, estan destinats avui a escoles, instal·lacions de la Universitat de Barcelona, serveis administratius, la seu del Departament de Salut de la Generalitat i l’Arxiu Històric de la Diputació. Els jardins tenen més de quaranta espècies diferents, entre les quals hi ha, segons relata Gabriel Pernau a la guia Les Corts, de la col·lecció “Barri a Barri”, editada per l’Ajuntament de Barcelona: “Arbres de l’amor, pruneres vermelles, eucaliptus, pebrers, moreres, desmais, tipuanes, oliveres, pollancres, palmeres datileres o una de les magnòlies més grans de Barcelona, de 12 metres d’alçada.”

Els jardins de la Maternitat, atès el seu origen, són un recinte tancat de 7,7 hectàrees de superfície amb accessos a la travessera de les Corts i el carrer de la Maternitat, que separa el recinte de les instal·lacions del Futbol Club Barcelona, i als carrers del Doctor Salvador Cardenal i de Mejía Lequerica. Prop de l’entrada de la travessera de les Corts hi ha una escultura de Lluïsa Granero (1951) que duu el nom de Maternitat i que representa una dona asseguda que bressola el seu nadó.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*