El primer servei de missatgeria europeu va ser creat a Barcelona al segle XII

29 setembre, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

A la cantonada dels carrers dels Carders i de Montcada hi ha una petita capella d’origen romànic dedicada a la Mare de Déu de la Guia, però coneguda popularment amb el nom de capella d’en Marcús, en record del personatge que la va llegar a la ciutat. Aquest ric comerciant va ser el creador, a la segona meitat del segle XII, del que es pot considerar com el primer servei de missatgeria postal d’Europa.

Bernat Marcús va ser un ric comerciant barceloní que havia establert una xarxa de missatgers per poder estar en contacte amb els seus representants comercials i els seus clients arreu d’Europa. En un moment donat va decidir rendibilitzar el seu grup de missatgers oferint el servei a altres comerciants a canvi d’una quantitat de diners. D’aquesta manera va crear el primer servei de correu privat, que funcionava paral·lelament als correus oficials de què disposaven les diferents monarquies de l’època o l’Església.

Les propietats de Marcús a la ciutat eren molt extenses ―gairebé tota la muntanya de Montjuïc era seva―, i va ser un personatge molt influent. De fet, va ser l’únic conseller de Berenguer IV que no era membre de la noblesa. L’any 1166 el comerciant va fer una donació per construir un hospital i un cementiri per als pobres i una capella dedicada a la Mare de Déu de la Guia, on eren beneïts els correus que emprenien un viatge.

Explica Francesc Carreras Candi al volum Geografia general de Catalunya dedicat a la ciutat de Barcelona que la capella “s’erigí, igual que la de Sant Cugat, a la Vilanova, segurament en l’entreforc [bifurcació] de la vella via romana amb el camí de baix, prop del mar, i que es coneixia com a via Marina. Allí hi posseïa hortes i cases el seu fundador”.

Al llibre El quarter de Sant Pere, editat l’any 2014 per Viena i l’Ajuntament de Barcelona, Jaume de Bargas i Josep Maria Vilumara expliquen: “La capella dedicada a la Mare de Déu de la Guia va esdevenir la seu de la Confraria de Correus i Troters, que va reunir els correus de Marcús i d’altres, com els anomenats troters de bústia, creats per Pere Marenes. A l’inici del segle XVI, Barcelona es va convertir en el centre neuràlgic de l’intercanvi de correus entre la península Ibèrica i la resta del continent.” Els mateixos autors expliquen: “La capella d’en Marcús era el lloc on arribaven les diligències que duien els correus i també persones. Per això als carrers dels seus voltants s’hi van obrir un seguit d’hostatgeries, algunes de les quals van arribar a tenir molta anomenada.”

Ben a prop, al carrer d’en Giralt el Pellisser, segons diu Joan Amades al llibre Històries i llegendes de Barcelona: “Un tal Joan Xarau va obrir la primera agència de transports de Barcelona, el qual va establir agents i delegats per totes les poblacions més importants de Catalunya, i com que tot el tràfic es feia per l’agència, el seu nom era conegut pertot arreu i va donar origen a la comparança: ‘Més conegut que en Xarau’.”

La capella d’en Marcús és de planta rectangular amb coberta de volta de canó. La porta està coberta per un gran ràfec, i la façana principal està coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, elements que van ser refets al segle XIX. Originàriament era un edifici isolat, amb un absis que va desaparèixer al segle XVIII. Actualment només queden lliures dues façanes, la principal, que s’obre al carrer dels Carders, i la lateral, que dóna a la placeta d’en Marcús. En aquestes façanes hi ha una volta amb una imatge de la Mare de Déu de la Guia. Ambdues estan decorades amb arcuacions cegues d’estil llombard. L’interior de la capella és d’estil neoclàssic del segle XIX.

Peus de foto: La capella d’en Marcús. Autor: JAF. | Imatge de la Mare de Déu a la façana lateral de la capella. Autor: JAF. | La capella d’en Marcús, amb una parada adossada a la façana. Juny del 1945. Autor: Francisco Fazio – Arxiu Fotogràfic de Barcelona. | Interior de la capella. Autor: JAF. | Detall d’arcuacions d’estil llombard a la façana lateral. Autor: JAF.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*