El parc de Cervantes, un jardí amb 50 anys d’història

25 juliol, 2014 | Barcelonins, Insòlit | 1 Comentari

A l’interior del triangle que formen avui l’avinguda Diagonal, la ronda de Dalt i el carrer de Manuel Ballbé, a una punta del districte de les Corts, hi ha el parc de Cervantes, un dels espais verds singulars de Barcelona que va començar a prendre forma l’any 1964 de la mà de Lluís Riudor, director del Servei de Parcs i Jardins de l’època. Moltes persones coneixen el parc pel magnífic roserar que acull cada principi de maig el Concurs Internacional de Roses Noves i que atrau cada any milers de ciutadans que volen conèixer les roses de l’any. Aquest parc es va fer sobre l’antic torrent Estela, que recollia l’aigua del proper cim de Sant Pere Màrtir.

El parc va ser inaugurat en dues ocasions i en poc més d’un any de diferència. Explicava La Vanguardia del 7 d’abril de 1964 que el diumenge anterior, dia 5 (cal recordar que en aquella època els dilluns només s’editava un diari, La Hoja del Lunes), l’alcalde Porcioles havia inaugurat “la part superior del futur parc de Cervantes, la meitat superior del qual havia quedat totalment urbanitzada i dotada d’enllumenat públic i de diversitat de jocs infantils”.

Poc més d’un any després, el 15 de maig de 1965, les autoritats municipals del moment tornaven al parc per inaugurar, aquest cop, el roserar que contenia en aquell moment uns cinc mil rosers. Així el descrivia La Vanguardia del dia 16 de maig: “Els rosers plantats pertanyen a varietats guardonades en els últims concursos europeus o a varietats clàssiques d’importància internacional. S’ha donat especial relleu a les roses dels nostres obtentors Dot, Camprubí i Torre Blanca.” Avui el roserar té més de 10.000 rosers de tot tipus: arbustius, enfiladissos i, fins i tot n’hi ha uns quants que, a ulls profans, no sembla que ho puguin ser.

L’actual parc de Cervantes ocupa una superfície de 8,77 hectàrees i està dividit físicament en dues parts que es connecten a través d’una porta que s’obre al lateral Llobregat del roserar. La part que ocupa el vèrtex que formen la Diagonal i la ronda de Dalt té amples camins on es pot passejar i que moltes persones fan servir per córrer o anar amb bicicleta. També hi ha jocs infantils de diferents tipus, taules de ping-pong i una petita zona de pícnic. Aquí i allà hi ha racons amb bancs per seure.

El roserar ocupa una mena de rectangle al cantó del carrer de Manuel Ballbé. A la part superior d’aquest espai, a tocar de la ronda de Dalt, hi ha una gran pèrgola semicircular amb més de 230 varietats diferents de rosers enfiladissos. Baixant, en un suau pendent cap a la Diagonal, hi ha diversos parterres amb les diferents varietats de rosers i dos espais tancats dedicats al Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona. En un tancat hi ha els rosers que es presenten a concurs els anys parells i a l’altre, el dels anys senars. Una mica més avall hi ha un espai dedicat a les plantes que han obtingut premi.

Una de les característiques d’aquest parc és que es pot trepitjar la gespa per poder acostar-se als rosers que, d’altra banda, no són les úniques plantes que hi ha. També s’hi pot veure plantes aromàtiques, com farigola o romaní. I entre els arbres destaca un bon exemplar de bellaombra amb una gran capçada, però també hi ha altres arbres que llueixen una bona magnificència, com ara oms de Sibèria, tipuanes, til·lers, olivers, acàcies de Constantinoble, diferents espècies de pins o grans alzines i arbres fruiters, com cirerers del Japó, caquis, pereres, pomeres o ginjolers.

Comentaris

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*