El modernisme desaparegut de Barcelona

30 juny, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

El modernisme és un dels elements que defineixen Barcelona, no en va la ciutat té fins a nou edificis catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, un fet únic al món. El que molta gent no sap és que el modernisme que hi ha avui als carrers barcelonins és només una mostra del gran nombre d’edificis que s’hi van arribar a construir, i que aquest estil no va ser present només a l’Eixample. A Ciutat Vella, per exemple, també n’hi va haver força mostres. El llibre El modernisme perdut: La Barcelona antiga recull un bon nombre dels edificis que van anar desapareixent amb els anys.

Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch són els tres exponents principals del modernisme a Catalunya. No van ser, però, els únics; darrere seu hi va haver altres arquitectes, molts d’ells de gran nivell, que es van posar al servei de la burgesia barcelonina. Un cop enderrocades les muralles que encotillaven la ciutat, les famílies benestants de Barcelona van voler marxar del dens nucli antic i van anar omplint d’edificis l’Eixample, que creixia amb força i estenia la ciutat pel pla cap als antics municipis que envoltaven la capital. El modernisme estava de moda en aquell moment; per això la majoria d’edificis que es van construir pertanyien a aquest estil.

Amb tot, l’Eixample no va ser l’única zona de la ciutat on el modernisme es va implantar. També ho va fer a l’actual Ciutat Vella, tot i que d’una altra manera. Raquel Lacuesta Contreras i Xavier González Toran, autors del llibre El modernisme perdut: La Barcelona antiga, editat per l’Editorial Base i l’Ajuntament de Barcelona, expliquen que als carrers de la ciutat antiga moltes botigues van ser remodelades amb façanes i interiors modernistes. La volatilitat dels locals comercials, abocats als canvis a causa dels trasllats, els traspassos o el simple canvi generacional, va fer que molts d’aquests locals acabessin desapareixent, amb poques excepcions.

Més enllà de Ciutat Vella i de l’Eixample, hi va haver altres llocs de Barcelona amb edificis modernistes notables. Un d’aquests indrets va ser el recinte de l’Exposició Universal del 1888, on avui hi ha el parc de la Ciutadella. De fet, com passa sovint amb aquests grans esdeveniments, la majoria d’edificis ja es van alçar amb la idea d’enderrocar-los després de l’Exposició. Alguns van aguantar uns anys, i altres han arribat fins avui, com l’Arc de Triomf, que era la porta d’entrada al recinte, o el Castell dels Tres Dragons.

El Paral·lel va ser una altra zona de la ciutat on hi va haver força mostres del modernisme, sobretot en els nombrosos cinemes i teatres que s’hi van construir quan aquesta avinguda i el seu entorn es van convertir en el centre de l’oci barceloní. El Teatre Olympia, el Café Lionés, el Gran Teatro Onofri o el Gran Cinematógrafo Paralelo són alguns dels establiments bastits a l’avinguda del Paral·lel que ja no existeixen.

En el llibre citat es poden trobar imatges de molts dels edificis que han anat desapareixent amb el temps. En la introducció els autors expliquen quines són les característiques que defineixen el modernisme i com aquest estil arquitectònic es va estendre per la ciutat. També fan referència al fet que, un cop passada la moda, durant uns quants anys no se li va donar importància. Això, sumat a les destrosses ocasionades pels bombardeigs que va patir la ciutat durant la Guerra Civil i als moviments especulatius de l’època franquista, sobretot entre les dècades del 1950 i el 1960, va fer que desapareguessin molts edificis modernistes, alguns de gran nivell, tal com es pot comprovar en les fotografies que es publiquen al llibre.

L’obra està organitzada en set capítols que coincideixen amb les zones on hi va haver més edificis modernistes: “El recinte de l’Exposició Universal de 1888”, “Al voltant de la Barceloneta i del front marítim”, “El Paral·lel, el Poble-sec i Montjuïc”, “La Rambla i el Barri Gòtic”, “El Raval”, “La plaça de Catalunya, el carrer de Pelai i l’entorn” i “Al voltant de la plaça d’Urquinaona”.

Les imatges, del fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, són: Cafè La Pajarera, a la plaça de Catalunya (1890-1895); autor desconegut. Teatre Eldorado (1887-1895); autor: Antoni Esplugas. Interior del Palau de la Indústria de l’Exposició Universal del 1888; autor: Pau Audouard. Banda militar L’Élite de Ginebra davant la porta del Gran Hotel Ambos Mundos (1908); autor: Frederic Ballell. Vista del port de Barcelona; a la punta esquerra de la foto hi ha el Gran Hotel Internacional (1880-1889); autor: Antoni Esplugas.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*