El jardí amb els arbres més alts de la ciutat

14 juliol, 2015 | Insòlit | Publica un comentari

L’any 1930 el doctor Pius Font i Quer va crear un jardí botànic en unes antigues pedreres de la Foixarda, a Montjuïc. La seva intenció era substituir i ampliar la col·lecció de plantes que es cultivaven davant del Museu de Ciències Naturals, que aleshores era al parc de la Ciutadella. El jardí es va inaugurar l’any 1941, a poc a poc va anar creixent, i avui reuneix una important mostra de plantes, amb alguns exemplars únics, diverses espècies molt rares i també els arbres més alts de Barcelona.

El Jardí Botànic Històric és a l’avinguda dels Montanyans, just darrere del Museu Nacional d’Art de Catalunya i al costat mateix dels jardins de Joan Maragall, a l’interior dels quals hi ha el Palauet Albéniz. Ocupa dos grans clots que queden a banda i banda de l’entrada, de manera que, en el moment d’accedir-hi, cal decidir quina de les dues parts es vol visitar en primer lloc. La zona de la dreta és coneguda amb el nom de Sot de l’Estany, i l’altra rep el nom de Sot de la Masia.

El Sot de l’Estany és el més profund i ombrívol i rep aquest nom perquè al fons hi ha una làmina d’aigua que s’alimenta d’un salt que aprofita el desnivell de l’orografia del terreny. Aquesta és la zona més ombrívola i fresca del jardí. De fet, hi ha una mena de microclima que fa que en algunes ocasions hi hagi fins a 3 o 4 graus de diferència entre el fons del clot i la part més alta del jardí.

A tocar de l’entrada de l’avinguda dels Montanyans hi ha una espècie de plaça amb un parell de bancs i una font. És com una mena de vestíbul del jardí que omple aquest clot. Aquí ja trobem un arbre curiós, una olivera alta i esvelta que té poc a veure amb la imatge habitual d’aquesta espècie, que acostuma a ser baixa i a tenir el tronc molt retorçat. En aquesta zona també hi ha exemplars originaris d’Amèrica: una Acacia caven i un aromer, així com una agrella arbustiva de les Canàries i vuit ciques.

A mà dreta arrenca un camí que s’endinsa clot avall per un pendent que voreja la paret lateral. A l’entorn hi ha vegetació mediterrània, amb aladerns, boixos baleàrics, llentiscles, savines, nogueroles, pins i alzines. També hi ha càrritxos, una planta gramínia que abunda al Garraf i que es pot trobar amb facilitat a les Balears i al nord d’Àfrica, i un gran gessamí groc. Cap a la part més fonda la vegetació és de caire més centreeuropeu. Al fons de tot hi ha l’estany que dóna nom al sot, amb diverses plantes aquàtiques i un freixe d’una edat estimada d’uns noranta anys, declarat arbre d’interès local.

Al costat del salt d’aigua surten unes escales que s’enfilen fins a la plaça que hi ha a la part alta del clot. En aquest sector del jardí hi ha falgueres i altres plantes pròpies de llocs humits, com cues de cavall, una zingiberàcia originària de Nova Zelanda, un grup de margallons i alguns cedres de l’Atles.

El Sot de la Masia rep aquest nom per l’edifici que va construir-hi l’Associació de Ramaders amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 per mostrar-hi la vida rural catalana de principi del segle XX i que avui és un equipament més del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, de qui depèn el jardí. Aquesta fondalada no és tan profunda com la veïna i, per tant, és més ampla i menys ombrívola. Per accedir-hi cal passar per un petit túnel que formen les escales mecàniques que salven la diferència d’alçada que hi ha entre les avingudes dels Montanyans i de l’Estadi.

A mig camí de l’esplanada on s’alça la masia, hi ha un replà amb una instal·lació curiosa: un jardí sensorial de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic, amb diverses plantes que es poden olorar i veure de prop. Una de molt curiosa és la sensitiva (Mimosa pudica), una varietat d’aquesta planta que reacciona al tacte tancant les fulles.

Entre els exemplars que hi ha en aquest sot destaquen un pi blanc, una morera de paper, algunes buguenvíl·lees, un caquier bord, un parell de boixos ja vells i un gran camforer. També hi ha un ginkgo femení, uns quants sisals, que és una planta originària d’Amèrica del mateix gènere que les atzavares, i unes quantes washingtònies.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*