El Gran Casino de l’Arrabassada

30 agost, 2011 | Insòlit | 4 Comentaris

Hi ha records que si no fos pel llegat que ens han deixat alguns testimonis, es perdrien en el temps. N’hi ha d’altres que si no fos per les restes que en queden, serien un misteri brindat als entesos en història. Del tema d’avui ens han arribat d’algunes veus a través de la xarxa i hem decidit investigar-lo. Es tracta del Gran Casino de l’Arrabassada, del qual potser no n’heu sentit a parlar. El Gran Casino era un edifici que tot i trobar-se dins el terme municipal de Sant Cugat és una peça imprescindible per conèixer la història de la nostra ciutat, i la història curiosa i particular d’alguns ciutadans d’abans de la guerra. Actualment, del Gran Casino de l’Arrabassada només en queden algunes restes de façanes, decoracions neoclàssiques derruïdes i engolides per la vegetació. Del que durant una època va ser, tal com demostren les imatges d’alguns vídeos que circulen per la xarxa, sinònim de glamur i riquesa de les classes benestants del final del segle XIX i el principi del XX, avui ja no en queda res.

Autor: Andrés Fabert

El Gran Casino de l’Arrabassada s’entén en la història de la ciutat durant aquest període en paral·lel i estretament vinculat al creixement econòmic i expansiu de la Barcelona del principi del segle XX. Aleshores, Barcelona havia quedat aturada als peus de Collserola, però el desenvolupament d’una classe benestant cada cop més exigent va crear la necessitat de cercar noves zones d’esbarjo i oci. La serra de Collserola, un espai natural als peus de la gran ciutat, oferia un escenari fantàstic per a la burgesia. És al final del segle XIX quan, simultàniament a la inauguració del Gran Hotel-Restaurant la Rabassada —de l’any 1899, i llavor del complex del Gran Casino—, altres infraestructures com les carreteres d’accés a la muntanya i el parc d’atraccions del Tibidabo es van anar desenvolupant. L’element clau, però, va ser la connexió amb la ciutat, enfortida per la inauguració del Ferrocarril Funicular del Tibidabo, la carretera de Sant Cugat, el ramal a Vallvidrera i el funicular elèctric. Tot això va enfortir encara més la presència de ciutadans, que amb el pas del temps van veure augmentar l’oferta d’oci amb altres complements com ara l’Observatori Fabra, el Museu de Física Ferran Alsina o la cripta del Sagrat Cor.

L’atracció que ens ocupa, però, abans de convertir-se en el gran complex d’oci i glamur, va ser un hotel-restaurant amb unes vistes fantàstiques a la ciutat. En aquella època, l’emplaçament era únic. Un hotel de luxe al bell mig de la natura, dins un bosc, al costat de brolladors d’aigua, plantes medicinals i vistes al mar, que configuraven una de les millors infraestructures d’aquestes característiques a Europa. Tal com indica Joan Auladell a un article titulat “Aquel Gran Casino de la Rabasada”, cedit per l’Arxiu Municipal de Sant Cugat, un viatger anglès descrivia aquell lloc, l’any 1892, així: “Barcelona actualment és deu vegades més fascinant. El tramvia fa molt accessible el cim als ciutadans. Hom queda absolutament fascinat per les vistes i la suavitat de l’aire”. L’èxit de l’hotel-restaurant i una connexió cada vegada millor amb la muntanya van popularitzar l’emplaçament que, l’any 1908, uns capitalistes francesos van decidir ampliar. És així com l’any següent, l’empresa Sociedad Anónima La Rabassada va comprar l’hotel-restaurant i part dels terrenys adjacents per construir-hi el que ara sí que seria el Gran Casino de l’Arrabassada, inaugurat el 15 de juliol de l’any 1911 amb la voluntat de ridiculitzar les construccions fins aleshores erigides a la ciutat. El Gran Casino volia esdevenir el monument més majestuós de Barcelona.

Autor: Andrés Fabert

Autor: Andrés Fabert

El dia de la inauguració, el local es va omplir de persones famoses, empresaris influents, periodistes i polítics que van estrenar el casino, que a més també disposava d’un parc d’atraccions amb una muntanya russa de 2 quilòmetres i un túnel de 57 metres. Entre les altres atraccions, destaquen, com a curiositat, ginys d’aigua molt semblants als que actualment hi ha als parcs d’atraccions més moderns. El Gran Casino, a més, disposava de salons de joc, d’un teatre amb capacitat per a 200 persones, restaurants de luxe comissariats per prestigiosos xefs francesos, sales VIP i orquestres que tocaven per a tots els convidats.

La decadència del local va venir precedida per una sèrie d’històries dignes de pel·lícules de terror. Les males llengües comenten que alguns dels grans empresaris que s’hi jugaven les seves fortunes van acabar en la més absoluta misèria i, per no perdre l’honor, molts d’aquests jugadors malaventurats se suïcidaven per no haver d’afrontar la dolorosa situació davant la família. Corre la brama que, fins i tot, el Casino havia habilitat estances perquè aquestes persones hi duguessin a terme aquest final tràgic en la més absoluta intimitat. L’any 1912 el joc va es començar a perseguir, cosa que anava en contra dels interessos del local, que definitivament va veure’s escanyat l’any 1923, quan la dictadura de Primo de Rivera va prohibir explícitament el joc.

Malgrat tot, els documents consultats a l’Arxiu Municipal de Sant Cugat indiquen que amb l’Exposició Mundial del 1929 sembla que el complex va ressorgir una mica, tot i que amb la mala sort que el terrabastall de la crisi econòmica dels anys posteriors van acabar de sepultar la sort d’aquest edifici tan magnànim. Finalment la Guerra Civil i els afusellaments que van dur a terme tots dos bàndols a Collserola van fer que l’edifici acabés buit i en la decadència més absoluta, i acabés allotjant una comissaria de carrabiners, fins que l’any 1940 el van ensorrar. Actualment, del Gran Casino de l’Arrabassada en queda ben poc. Només algunes restes del que va ser i que han quedat engolides per esbarzers i arbres de la serra de Collserola. Amb prou feines en queda res i el poc que hi havia es va saquejar els anys posteriors a l’ensorrament, per decorar i equipar cases de la vora.

Autor: Luciano Roisin

Autor desconegut

Si després de tot això seguiu interessats en el casino, enguany se’n compleix el centenari de la construcció i està previst que s’editi un llibre amb un estudi rigorós i se’n presenti una exposició al museu de Sant Cugat. Tenint en compte que encara no hi ha dates fixades, us recomanem que doneu una ullada a aquest dossier que ha elaborat el web Fotos de Barcelona, que resumeix la història d’aquest edifici de manera fantàstica i amb molt detall.


Autor: Andrés Fabert

Totes les imatges han estat cedides pel fons particular de l’Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès.

Comentaris

  1. Jordi:

    És un lloc que va ser impressionant i avui les seves restes son fantasmagòriques. Les restes de la faána de l’hotel es poden veure a la carretera de l’Arrabassada just devant del desviament del restaurant Can Cortés.
    Per arribar a les restes del mirador es pot entrar per les mateixes restes de la façana o anar per derrera agafant el camí cap a la font de l’arrabassada (abans d’arribar al viaducte de Can Ribes) i caminant 10 minuts. Però al tanto; per allà solen haver-hi gents extranyes…aneu amb compte.
    Salut!

  2. Blog de Barcelona:

    Moltes gràcies pels consells Jordi! :D

  3. Benvolgut companys,

    us deixem el bloc del llibre “La Rabassada. La utopia de l’oci burgés” per si és del vostre interés i dels lectors.

    http://rabassada.wordpress.com/

    És l’apèndix digital del la recerca que s’ha dut a terme durant el 2010-2011 i que en els propers dies tindrà la seva versió en paper i e-book. Serà descargable gratuïtament.

    El bloc està en construcció. Durant les properes setmanes s’anirà actualitzant amb tota la informació disponible. Està obert a la participació de tothom i a les històries de cadascú.

    Moltes gràcies.
    Turiscòpia

  4. Carlota Giménez:

    El dia 8 de novembre vam presentar el llibre de recerca El Gran Casino de la Rabassada. Història d’un somni burgès, a Barcelona. Ha estat un recerca apassionant que per fi la materialitzem. Ha coincidit en el temps i en paral·el amb la recerca dels companys de Turiscòpia, cosa que ens alegra perquè segur que seran obres complementàries. Pere Fàbregas i Carlota Giménez

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*