El Club Femení i d’Esports, una entitat avançada al seu temps

30 abril, 2015 | Barcelonins, Insòlit

El dia 25 d’octubre de 1932 el president de la Generalitat, Francesc Macià, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, van inaugurar les noves instal·lacions del Club Femení i d’Esports en unes termes que l’Ajuntament havia construït poc abans a la plaça d’Espanya, però que havien caigut en desús a causa de l’elevat cost de manteniment. Actualment no se sap amb exactitud què va passar amb aquestes instal·lacions, tot i que es pensa que podrien quedar-ne restes al subsòl de la confluència de la plaça amb el carrer de la Creu Coberta. L’entitat, que va desaparèixer l’any 1936 després d’una intensa i important tasca esportiva i cultural, va ser el primer club esportiu exclusivament femení de l’Estat espanyol.

El Club Femení d’Esports ―inicialment no portava la iva ser fundat l’octubre del 1928 per Teresa Torrens, la seva germana Josefina i Enriqueta Sèculi, a les quals van afegir-se altres joves esportistes i intel·lectuals com Trinitat Altaba, Emília Trepat, Anna Murià o Maria Teresa Vernet. Els objectius de l’entitat els recull Neus Real Mercadal al llibre El Club Femení i d’Esports de Barcelona, plataforma d’acció cultural, editat l’any 1998 per Publicacions de l’Abadia de Montserrat: “La Comissió d’Organitzadores va publicar un manifest en què es declaraven la ideologia i els objectius del Femení, sintetitzats posteriorment en el lema ‘Feminitat, Esport, Cultura’: incorporar la dona catalana a la vida esportiva per raons de salut, d’estètica i de millorament de la raça i proporcionar a les dones (especialment a les treballadores) un espai per a l’oci, amb un ambient ‘adequat’ que propiciés la bona conversa i la pràctica de l’esport.”

De bon principi la cultura va ser ben present en l’activitat del Club, i el gener del 1930, poc més d’un any després d’haver-se fundat, Enriqueta Sèculi proposava a la Junta General d’afegir la i al nom de l’entitat per tal de remarcar-ne la vessant cultural i social. Inicialment el Club estava situat als carrers de la Llibreteria i del Pas de l’Ensenyança, però aquestes seus aviat es devien fer petites, sobretot si es té en compte que el maig del 1929, amb poc més de mig any de vida, el Club tenia un miler de sòcies. Amb tot, sembla que l’entitat va arribar a tenir entre 1.500 i 2.000 associades.

L’any 1932, ja en època de la Generalitat Republicana, el Club va aconseguir la nova seu que van inaugurar el president Macià i l’alcalde Aiguader. Així ho expliquen al número 19 del seu butlletí, Portaveu del Club Femení i d’Esports de Barcelona: “L’Ajuntament de Barcelona, en la seva sessió del 4 de novembre, acordà per fi, accedint a les nostres sol·licituds, cedir al Club l’ús de les Termes Municipals de la Plaça d’Espanya, que restaven sense utilitat d’ençà que foren construïdes.” En el mateix text s’anunciaven unes jornades de portes obertes perquè tothom pogués veure la gran sala de gimnàstica, la terrassa, el pati, la biblioteca, la sala d’escacs, les cabines vestidors, el guarda-roba i la piscina.

L’autora del llibre citat afirma que el Club Femení d’Esports: “Fou una de les plataformes fonamentals de l’acció cultural de les intel·lectuals d’ideologia esquerrana i catalanista sota la dictadura de Primo de Rivera i durant la Segona República Espanyola. Lligada a la modernitat, indestriable de les preocupacions i la dinàmica culturals del moment, i directament relacionada amb el feminisme, amb el nacionalisme i amb la popularització de la cultura.”

En escassament vuit anys de vida, el club va dur a terme una important activitat cultural, esportiva i social. Van formar-ne part un bon nombre d’atletes i nedadores de nivell, però sobretot s’entenia l’esport com una activitat saludable. Entre les seccions esportives que va tenir hi havia la d’esgrima, bàsquet, tennis, natació, gimnàstica, atletisme i rítmica. I tot això, sense deixar gens de banda els aspectes culturals, amb l’organització de conferències i cursos i concursos literaris, perquè les dones del Club Femení i d’Esports van apostar des del primer moment per la formació integral de les sòcies. Neus Real assegura: “Des d’una perspectiva històrica estricta, però, el Club Femení va ser una entitat pionera en el seu camp, i no és agosarat afirmar que resultava extremament progressista i moderna en el context català del moment.”

La fotografia on hi ha algunes de les fundadores del club está reproduïda d’un butlletí de l’entitat, hi surten Sèculi, Altaba, Torrens i Ribera. I la imatge de la inauguració de les termes és de la Col·lecció Merletti, de l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya.