El bar Núria, història viva al capdamunt de la Rambla

25 novembre, 2014 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Una nota publicada a La Vanguardia el dia 7 de febrer de 1926 explicava la inauguració d’un nou establiment “denominat Núria” a la Rambla de Canaletes número 13, al local on abans hi havia els grans magatzems El Globo. Des d’aquell dia el Núria, que ha estat testimoni privilegiat de la vida a la Rambla, ha sabut salvar tots els entrebancs que han sorgit al llarg dels anys, tot adaptant-se al temps i mantenint-se com un local de referència en el món de la restauració barcelonina.

Deia La Vanguardia en aquella notícia de la inauguració: “En el nuevo establecimiento bufet-restaurant han hecho sus propietarios, don Francisco Mauri y don José Rius, un verdadero derroche de riqueza y buen gusto”. La nota acaba explicant que els nombrosos assistents a l’acte, entre els quals hi havia moltes “señoras y señoritas”, van ser obsequiats amb pernil, i que les senyores van rebre rams de flors.

Segons explica la filla d’un dels fundadors, Carme Mauri: “El Núria el van fundar tres socis amics, dos manresans i un lleidatà, el meu pare, en Francisco Mauri, en Josep Rius i en Joan Falcó. El local es va muntar amb totes les novetats de l’època, fins i tot, van fer un viatge a París per aprendre i portar totes les novetats que hi havia en aquell moment”. Així, una de les coses que van introduir va ser el tirador de cervesa. Després d’uns anys d’èxit i un cop passada l’Exposició Internacional del 1929, els socis van decidir separar-se i va ser Josep Rius qui es va quedar el negoci, mentre que Francisco Mauri, que era el soci industrial i pastisser d’ofici, va obrir una pastisseria a la rambla de Catalunya.

L’any 1933 el Núria va ser adquirit per Marcel·lí Cortadellas i Josep Vila, propietaris de les mantegueries Santa Anna i Tívoli, que volien engrandir el seu negoci. Durant la Guerra Civil el restaurant Núria i la mantegueria Santa Anna van ser col·lectivitzades, i al principi de la postguerra els propietaris van decidir vendre la mantegueria Tívoli, tot apostant pels altres dos establiments. Així, l’any 1942 van crear la societat anònima Corvi, aprofitant les primeres síl·labes del seus cognoms de (Cortadellas i Vila), i van fer grans reformes al Núria.

Entre les anècdotes d’aquella època, els seus propietaris actuals expliquen que el Núria no tancava mai les portes, fins al punt que un dia que es va voler tancar la porta no ho van poder fer perquè ningú no sabia on eren les claus. A la dècada del 1940 van ser dels primers establiments a preparar menjar per endur-se. Entre les especialitats hi havia el pollastre a l’ast, l’ànec a la taronja i diverses carns de caça, fins al punt que hi havia caçadors poc afortunats que s’acostaven al local per comprar peces encara amb plomes per fer veure que havien tingut èxit en la seva sortida. El Núria va ser tan emblemàtic que va arribar a ser portada de la revista Life.

Entre els moments més difícils de la història del Núria hi ha l’incendi que l’any 1985 va destruir completament el local. Els seus propietaris, però, van decidir reconstruir-lo i adaptar-lo de nou a les necessitats de l’època. Tres anys després, el 1988, l’Associació d’Amics de la Rambla els van nomenar Ramblistes d’Honor.

Avui dia, a punt de celebrar-se els vuitanta-vuit anys de la inauguració del Núria i després de més de vuitanta anys de gestió de Corvi SA, el Núria i el Santa Anna, ambdós reformats fa poc, segueixen oferint els seus serveis sota el comandament dels néts dels fundadors, Marcel Cortadellas i Montse Vila, que són ja la tercera generació. Les parets del Núria estan decorades amb quadres de dibuixants de renom que il·lustren les vuit dècades llargues d’història de l’establiment i les diferents èpoques i vicissituds que ha viscut la Rambla, des de l’adveniment de la Segona República, la vida bohèmia de la dècada del 1960, les manifestacions demanant democràcia o les celebracions de les victòries del Barça.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*