Catòlics i protestants a Europa i Barcelona entre els segles XVI i XVIII

2 novembre, 2017 | Barcelonins, Insòlit

El mes de febrer del 1564 Barcelona va rebre la visita del rei Felip II. El monarca va ser rebut, al portal de Sant Antoni, amb una representació en què santa Eulàlia li va lliurar les claus de la ciutat. Durant aquella mateixa visita, la plaça del Rei va ser l’escenari de l’espectacle L’assalt al castell dels luterans, en el qual soldats catòlics assetjaven la fortalesa dels heretges. Encara abans de marxar, Felip II va assistir, el 5 de març, a un acte de fe en què es van cremar vuit homes i dos en efígie, acusats de luteranisme. Tot plegat havia estat preparat per demostrar que la ciutat era un bastió catòlic, totalment allunyat de l’heretgia luterana que s’escampava per la propera França i gran part d’Europa.

El continent vivia conflictes religiosos i els bàndols enfrontats van utilitzar tots els elements al seu abast per aconseguir el control del teixit social. I no van dubtar a utilitzar un avenç tecnològic important, la impremta. Perquè, si avui l’aparició d’internet i les noves tecnologies han suposat una revolució en els àmbits de la comunicació i el coneixement, l’Europa del segle XV va viure una situació similar amb l’aparició de la impremta. Fins aleshores, al món occidental, la difusió del coneixement es feia a través de la còpia de manuscrits, que generalment es realitzaven en els monestirs catòlics. La impremta va facilitar la producció i difusió massiva de llibres i de tota mena de gravats i de fulls impresos. Era molt més fàcil difondre les idees i el coneixement. Pocs anys després de l’aparició d’aquesta innovació tecnològica, Barcelona ja disposava de centres d’impressió. I a principi del segle XVIII els impressors i els llibreters eren nombrosos.

A mitjan segle XVI Barcelona vivia sota el control de la Inquisició, que vigilava les persones que arribaven a Catalunya tot escapant de les guerres civils entre catòlics i protestants que afectaven Europa. La ciutat era molt a prop de la frontera i calia controlar que no s’escampessin pel territori les idees que proliferaven més enllà dels Pirineus. Les acusacions d’heretgia es feien amb molta facilitat i la Inquisició censurava obres i revisava amb freqüència llibreries i, fins i tot, biblioteques particulars a la recerca de llibres censurats o prohibits.

Totes aquestes situacions van venir donades pels enfrontaments religiosos sorgits a partir de la reforma protestant impulsada per personatges com Luter o Erasme de Rotterdam.

En època medieval ja havien aparegut alguns moviments reformadors al si de l’Església catòlica, com els càtars, els hussites o els valdesos, però no havien trobat les condicions necessàries per tenir èxit. A principi del segle XVI, però, sí que hi va haver aquestes condicions: la descoberta d’Amèrica va eixamplar l’horitzó, cada cop hi havia més interès pel món clàssic grecoromà i fins i tot hi havia qui començava a parlar de la separació entre l’Estat i l’Església. L’anomenada Reforma protestant va reeixir gràcies als canvis socioculturals i al suport d’alguns prínceps alemanys, que hi van veure la possibilitat de treure’s del damunt la fiscalitat i la tutela papal. Tot plegat va acabar amb la ruptura amb Roma i amb enfrontaments i conflictes bèl·lics arreu d’Europa.

L’exposició “Imatges per creure”, organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) al Saló del Tinell, explica com van ser aquells temps de lluites i de reformes religioses a Europa i com va repercutir aquesta situació internacional a la ciutat. Mitjançant, sobretot, gravats i pintures de l’època, es pot veure com els diferents bàndols van utilitzar les noves eines que l’avenç tecnològic que suposava la impremta va posar al seu abast per fer prevaldre la seva posició, allò que avui s’anomena imposar el seu relat.

Als plafons de l’exposició s’explica: “El terme mateix de propaganda es difon quan l’Església catòlica crea la congregació de Propaganda Fide el 1622. Hi havia moltes formes de persuadir: la prèdica oral per a tots els públics, l’exegesi bíblica impresa i les arts de tota mena, com les façanes catòliques d’un barroc exuberant —o, al contrari, els interiors austers dels temples protestants—, la pintura sacra —retaules, quadres, exvots— o el gravat religiós, sempre de circulació més fàcil.”

“Tant en l’àmbit catòlic com en el protestant”, s’explica a l’exposició, “la qüestió cabdal era disciplinar les majories, ensenyar a creure per la intimidació o, millor encara, per la persuasió: en aquest sentit, els gravats van constituir la primera operació massiva de propaganda impresa de la història.”

Barcelona va quedar a la banda de la reforma catòlica, també coneguda com a Contrareforma. És en aquest context que s’inscriu la rebuda al rei Felip II o la pintura Mare de Déu de la Mercè dels Consellers, del 1690, que es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Al segle XVIII la Inquisició encara perseguia jueus, luterans i protestants en general, i el Sant Ofici barceloní va extremar el control dels llibres tot ampliant la llista de títols prohibits. Amb tot, les idees fluïen i, a poc a poc, van anar erosionant l’Antic Règim, encara que les estructures creades per la Contrareforma van ser molt duradores.

El moviment intel·lectual de la Il·lustració va fer que, a partir de final del segle XVIII, es qüestionés el paper de la religió en l’esfera pública, i la separació entre l’Estat i l’Església va anar creixent. “A la Barcelona de principis del segle XIX”, es pot llegir a l’exposició del Tinell, “la laboriosa supressió de la Inquisició (1813-1834) va marcar una fita en l’incipient procés de secularització. Un procés que no fou lineal enlloc i en el qual a Barcelona es posaren en relleu tant la solidesa de l’entramat eclesial teixit en els segles anteriors com un pòsit de malestar popular que va tenir en l’anticlericalisme una de les seves manifestacions més visibles.”

L’exposició “Imatges per creure” pot visitar-se al MUHBA fins al 14 de gener de 2018. Com a complement de l’exposició, s’exposa un rotlle amb dibuix aquarel·lat de 21metres de llargada que representa la Processó de Diumenge de Rams de l’arxiconfraria de la Mare de Déu dels Dolors del convent del Bonsuccés de Barcelona, que mostra amb detall tots els elements i que té identificats tots els personatges que hi surten representats. L’obra es pot veure a la Capella Reial de Santa Àgata, a la qual s’accedeix per la mateixa porta que el Saló del Tinell.

Peus de foto: La ciutat de Barcelona protegida pels sants. Acción de la Real Compañía de Comercio establecida en Barcelona. I. Valls, a partir de M. Tramullas. Barcelona 1750. PA. | Processó de diumenge de Rams de l’arxiconfraria de la Mare de Déu dels Dolors del convent del Bonsuccés de Barcelona. G. Reig, s. XVIII. MUHBA. | Aiguafort amb la representació de la Terra amb zones d’influència de les confessions religioses. Heinrich Scherer. 1702. CGV. | El concili de la Santa Seu, de J. Amman. Originàriament dins el llibre Catalogus gloriae mundi, de B. de Chasseneuz, 1579. CGV. | Cantoral del dia de celebració de la Immaculada Concepció, Anònim. Segle XVIII. Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puel·les. | Llibre amb retrat d’Erasme de Rotterdam censurat. | Cosmographia, de S. Münster, 1554. Crai-UB. | Mare de Déu de la Mercè dels Consellers, amb retrats molts realistes dels sis consellers de la ciutat, anònim, Barcelona 1690. MNAC. Foto Fia. Reproducció en blanc i negre de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. | Destrucció de la Inquisició a Barcelona, H. Lecomte. 1820. AHCB. | El món al segle XVI, S. Münster, C. Ptolemeu i H. Petri; Geographia universalis, 1545. ICC.