Barcelona i els barcelonins de fa 7.500 anys

2 juny, 2016 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Gràcils, d’1,60 metres d’alçada mitjana i amb poques diferències físiques entres dones i homes. Aquesta és la descripció que fan els especialistes dels primers pobladors del pla de Barcelona, segons els resultats de l’estudi de les restes arqueològiques que s’han trobat en diversos punts de la ciutat. L’exposició “Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys” que es pot veure al Museu d’Història de Barcelona (Muhba), a la plaça del Rei, explica aquestes dades i mostra com i quan va arribar la domesticació d’animals i el conreu de plantes al pla de Barcelona i com eren i com vivien aquells primers barcelonins.

Fa uns dotze mil anys es van produir al Pròxim Orient un seguit d’innovacions que van ser cabdals per a la història de la humanitat: el començament de la domesticació d’animals i del conreu de plantes. Aquestes novetats van permetre el sedentarisme i la millora de l’alimentació i les condicions de vida de les persones. A poc a poc, aquesta novetat es va anar estenent per les ribes del Mediterrani, fins que va arribar al pla de Barcelona cap al VI mil·lenni abans de la nostra era. Va ser aleshores, fa uns 7.500 anys, que grups d’humans que basaven la subsistència en la ramaderia i l’agricultura van ser els primers a ocupar i explotar de manera estable el territori delimitat pel riu Besòs, la serra de Collserola, la muntanya de Montjuïc i el mar, l’espai que avui ocupa la ciutat.

El pla de Barcelona oferia unes condicions idònies per a aquelles primeres comunitats agrícoles: una topografia poc accidentada; força aigua dolça, que podien obtenir dels nombrosos torrents que baixaven de Collserola, i abundants recursos marítims i continentals. Tota aquesta informació s’ha pogut extreure de l’estudi dels materials que s’han anat trobant al llarg dels anys en els jaciments arqueològics que s’han anat localitzant en diversos punts de la ciutat. De fet, fa gairebé un segle de les primeres troballes, que van ser estudiades i divulgades per historiadors i arqueòlegs com Agustí Duran i Sanpere, Pere Bosch i Gimpera o Josep Colominas i Roca, però ha estat en els darrers 25 anys que s’han aconseguit els resultats que permeten, ara, començar a tenir una idea més aproximada de quan hi va haver els primers assentaments humans i com vivien aquelles persones que van arribar per primer cop al territori que avui és Barcelona.

Els estudis que s’han fet indiquen que en el VI mil·lenni a. de la n. e. a la muntanya de Montjuïc hi havia força bosc, amb roures i espècies com el llentiscle, el bruc i l’ullastre. I els especialistes han detectat que amb els primers assentaments humans va començar la desforestació i els episodis d’ignicultura per obtenir territori per a l’agricultura i la ramaderia.

Entre les troballes que s’han fet en diferents jaciments repartits pel territori actual de la ciutat, hi ha les restes humanes de més de tres-cents trenta individus, homes i dones de totes les edats, que encara s’estan estudiant i que s’espera que hi aportin molta més informació. Els dos llocs on s’han trobat les restes més destacables són la Sagrera i la plaça de la Gardunya.

Les zones del pla de Barcelona on hi va haver assentaments humans de manera més continuada, si més no, entre el Neolític antic i l’edat del bronze, són els punts on hi havia les condicions més favorables: l’actual barri del Raval; els entorns del mont Tàber, és a dir, la zona on avui hi ha el carrer del Paradís, entre la plaça de Sant Jaume i la Catedral; i l’àrea de la Sagrera, més propera al riu Besòs.

L’exposició “Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys” que organitza el Muhba i que es pot visitar fins el 13 de novembre de 2016, explica aquestes i moltes altres coses de la Barcelona prehistòrica. A banda de mapes, plafons i audiovisuals, a la mostra hi ha 400 peces de Barcelona i 50 de cedides per diferents institucions i col·leccions privades. Han cedit objectes un total de 19 institucions, 13 de les quals són catalanes, 2 del País Valencià, 2 de França i 2 d’Itàlia.

Una de les coses que més criden l’atenció d’aquesta exposició és la reproducció del rostre de la persona més antiga documentada al pla de Barcelona. El seu crani va ser trobat a les excavacions que van fer-se a la caserna de Sant Pau del Camp i és una dona que va viure fa entre 6.500 i 6.000 anys. Mitjançant mètodes de restitució forense, els especialistes n’han reconstruït el rostre. Aquesta primera barcelonina documentada és la imatge de l’exposició i a la mostra es pot veure com s’ha fet aquesta reconstrucció.

Entre les peces i objectes que es poden contemplar hi ha restes de paleovegetació, bàsicament, carbons i granes que mostren les varietats d’espècies vegetals silvestres i conreades; parts d’esquelets d’animals, tant domèstics com fauna salvatge; parts d’esquelets humans; materials de construcció; diferents tipus de pedres treballades amb acabats diversos, entre els quals hi ha eines; ceràmiques; i diferents tipus utensilis i ornaments.

A més de l’exposició, el Muhba ha programat durant els mesos de durada de la mostra, un seguit d’activitats complementàries, entre les que hi ha jornades, conferències, visites guiades a l’exposició, algunes de les quals són comentades pels mateixos comissaris; demostracions de talla de sílex i visites específiques per a escolars. Com és habitual en les exposicions que organitza, el Muhba ha editat també el “llibret de sala”, que ve a ser el catàleg de l’exposició en versió reduïda.

Peus de foto: Reconstrucció forense dels rostres de la primera barcelonina documentada. | Vas amb decoració incisa i impresa del bronze inicial (2300-1200 a.n.e.). | Collaret de denes de variscita i esteatita. | Crani de bòvid domèstic. | Ganivet de sílex per descarnar. | Aixovar funerari d’una dona trobat a la plaça de la Gardunya. | Pedres de fogar i tovots. | Mà de molí del neolític mitjà.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*