Amadeu Vives, el fundador de l’Orfeó Català que també va triomfar a Madrid

19 maig, 2015 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

L’Orfeó Català, una de les institucions musicals catalanes de referència, va ser fundat l’any 1891 per dos joves amics plens d’entusiasme per la música: Lluís Millet i Amadeu Vives. Aquest darrer va decidir, pocs anys més tard, centrar la seva activitat professional en la composició musical i va renunciar a tots els càrrecs que ocupava a l’entitat, quedant només com a soci protector. Aquesta decisió, però, no va trencar ni l’amistat dels dos amics, ni la relació de Vives amb l’Orfeó, per al qual va composar diverses obres.

Amadeu Vives va néixer a Collbató el 18 de novembre de 1871, fill d’una família de forners. La seva relació amb la música va començar de ben petit, amb el seu germà Camil. L’any 1877 va patir una poliomielitis que li va deixar algunes seqüeles físiques. Sembla que la seva delicada salut va fer que la família acabés traslladant-se a Barcelona, on va poder fer estudis d’harmonia i composició. Lluís Millet i Amadeu Vives es van conèixer quan Vives tenia 13 anys i van començar una amistat que duraria tota la vida i que donaria, entre altres fruits, la fundació de l’Orfeó Català.

Les primeres obres que va composar Amadeu Vives van ser cançons com La complanta d’en Guillem, amb lletra de Milà i Fontanals, que es va estrenar el 31 de juliol de 1892; o L’emigrant, estrenada el 8 d’abril de 1894, a partir d’un poema de Mossèn Cinto Verdaguer, que va interpretar en nombroses ocasions un altre gran nom de la música catalana, el tenor Emili Vendrell, i que ha esdevingut gairebé un himne. Més tard, el 29 de maig de 1926 l’Orfeó Català va estrenar la Balanguera, un poema del mallorquí Joan Alcover, que s’ha convertit en l’himne de les Illes Balears. En l’obra d’Amadeu Vives destaca el talent dramàtic i la força lírica. Una bona mostra, tot i restar inacabat, n’és el drama líric Canigó, amb lletra, també, de Jacint Verdaguer.

Vives va tenir ben clar des de jove que volia guanyar-se la vida amb la música, és per això que els primers anys va dedicar-se a composar música religiosa: misses, rosaris, càntics, himnes, motets, villancets, etc., segons s’explica a l’exposició “Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit”, organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català. A l’edat de vint anys va composar, també, una missa en fa amb acompanyament d’orquestra que va ser molt sol·licitada pels mestres de capella de l’època. Durant un temps va viure a Màlaga, on va fer de mestre de capella en un asil i després, un cop retornat a Barcelona, va ocupar el mateix lloc al col·legi Nostra Senyora de Loreto.

L’any 1897 Vives va estrenar l’òpera Arthús, un gran èxit que li va obrir les portes d’aquest gènere amb què va triomfar àmpliament a Madrid, on també va obtenir molta popularitat a partir de la gran acollida de la sarsuela Bohemios, que es va estrenar el 1904 i va ser representada en milers d’ocasions. Entre el gran nombre de sarsueles composades per Vives hi ha títols tan coneguts com Maruxa o com Doña Francisquita, considerada una de les seves obres mestres i l’èxit de la qual va dur-lo a fer una gira per Amèrica.

Entre les obres del compositor hi ha també algunes peces inèdites que es conserven al Centre de Documentació de l’Orfeó Català, com El abanico, que va composar per a la cantant Maria Barrientos, però que no es va arribar a estrenar; o un esborrany de La Santa Espina, que no va concloure per desavinences amb l’empresari musical i pintor Lluís Graner i que finalment va compondre Enric Morera.

Amadeu Vives també va dictar conferènciesi és autor de llibres com Sofia, de 1923; L’entusiasme és la sal de l’ànima, de 1927; o Julia, ensayos literarios, un recull d’articles i conferències publicat pòstumament. Va morir el dia 2 de desembre de 1932 a Madrid. Segons explica Jaime Torrents en un article publicat a La Vanguardia, el 8 de juny de 1971, amb motiu del centenari del compositor, el cos va ser exposat el dia 2 de juny de 1932 a la seu de l’SGAE de Madrid, i el dia 3 al Palau de la Música, on va rebre l’homenatge de la ciutadania barcelonina.

Al foyer del Palau de la Música es pot veure, fins al 15 de juliol de 2015, l’exposició “Amadeu Vives. L’entusiasme i l’èxit”, organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català, amb documents originals relacionats amb la vida del compositor.

Les imatges que acompanyen aquest text, que han estat cedides Centre de Documentació de l’Orfeó Català i per l’Arxiu fotogràfic de Barcelona, són:

Retrat d’Amadeu Vives, 1900. Autor: Desconegut. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana. Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
Lluís Millet, Francesc Matheu, Joaquim Cabot i Amadeu Vives. Autor: Desconegut. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana. Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
Retrat de grup de l’Orfeó Català davant del Teatre Líric. Barcelona, 4 d’abril de 1897. Autor: Desconegut. Fons fotogràfic del Palau de la Música Catalana. Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
Il·lustració d’Amadeu Vives pronunciant una conferència a Mataró. Autor: E. C. Ricart. Col·lecció de premsa. Centre de Documentació de l’Orfeó Català.
Públic assistent a la representació Maruxa al Teatre de Natura. Agost 1915. Autor: Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*