Una masia medieval que ha esdevingut escola de música

21 juliol, 2017 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Tot pujant pel passeig de Maragall en direcció a Horta, poc abans d’arribar al carrer de Lisboa, hi ha una masia imponent envoltada d’un gran jardí amb una tanca de xiprers i altres arbres de gran alçada. És Can Fargues, la finca a partir de la qual va créixer el barri que en porta el nom. Avui l’edifici és la seu de l’escola de música d’Horta-Guinardó.

L’origen de la masia de Can Fargues és una torre de guaita erigida el segle XI, una època força convulsa en tot el pla de Barcelona a causa dels enfrontaments entre els comtes de Barcelona i els senyors feudals de la zona. D’aquella època són també l’anomenada Torre Jussana, que es troba a l’interior del palau del marquès d’Alfarràs, a l’entrada del parc del Laberint d’Horta, i una altra que es coneix com la torre dels senyors d’Horta, que es troba a l’interior de Can Cortada —també encara dempeus—, a l’avinguda de l’Estatut de Catalunya, a tocar de la ronda de Dalt. Aquestes dues torres són rodones, mentre que la que va donar origen a Can Fargues és de planta quadrada.

Al segle XIII la torre de defensa romànica va anar creixent fins a convertir-se en una masia fortificada, com moltes altres de la seva època que amb el pas dels anys van anar poblant el pla de Barcelona i que van acabar sent segones residències de ciutadans barcelonins benestants. També, com altres masies barcelonines, els seus terrenys es van parcel·lar i urbanitzar i van convertir els antics boscos, camps i terres de conreu en carrers i blocs de pisos.

Can Fargues, coneguda anteriorment com a Can Pujol, va donar nom al barri de la Font d’en Fargues per una de les dues mines d’aigua que hi havia a la propietat, que a final del segle XIX anava des de l’actual Hospital de Sant Pau fins al torrent de la Carabassa, un tram del qual encara es pot veure a pocs metres de Can Fargues i que creua el passeig de Maragall a l’altura dels carrers de Peris i Mencheta i de Pitàgores.

Paulina Almerich, Carlota Giménez i Teresa Morros, autores del llibre Font d’en Fargues, gènesi, història i records d’un barri en 100 anys, recullen la següent descripció de la masia: “Una casa de camp de planta baixa, pis i golfes, amb una capella, era, paller, bassa i dues mines d’aigua: una al cim de la muntanya i l’altra a la casa. El més vistent de la casa és la galeria de belles arcades que hi ha al costat de migdia de la planta noble. De l’edifici central destaca la torre quadrada, veritable gènesi de la baixa edat mitjana de la masia, coberta amb teula catalana, amb tres finestres d’arc de mig punt al darrer tram, a la qual es van anar afegint altres construccions successives.”

Com era el cas de moltes masies, sovint més o menys aïllades, Can Fargues va tenir una capella, que sembla que era força gran. Segons les fotos que es conserven a l’Arxiu del Districte d’Horta-Guinardó, a l‘interior hi havia un retaule amb pintures i imatges de sants i motius religiosos. Segons Desideri Díez, autor del llibre Les masies d’Horta, la capella va desaparèixer el 1914 i part de les seves pedres es van utilitzar per construir l’església de Sant Antoni de Pàdua.

El mateix autor explica com era Can Fargues a final del segle XX, quan encara estava habitada: “La masia està molt ben conservada. En entrar, a la dreta, hi ha la casa dels masovers, on encara hi viuen. Aquesta és la part més antiga de tot el conjunt del mas. A l’esquerra hi ha els espais reservats a les feines del camp: les quadres, el celler de l’any 1774, els cups…” Més endavant en descriu una part de l’interior: “ Al primer pis hi ha, entre d’altres dependències, la gran sala per a les festes de societat, voltada d’una gran galeria amb arcades, que s’obre a un jardí.”

Anteriorment la masia havia estat coneguda com a Can Pujol, ja que aquest era el cognom del seu propietari al segle XVIII. Josep Pujol i Móra va ser l’iniciador d’una rica família d’especiers i adroguers. Amb el pas dels anys aquesta família va emparentar per via matrimonial amb famílies alguns membres de les quals són recordats en el nomenclàtor dels carrers de la zona, com els Casanovas i els Bacardí i, finalment, els Fargas, que van donar nom a la masia i al barri. La darrera propietària que hi va viure va ser Ofèlia Rosselló Wall, fillastra de Santiago Fargas de Casanovas.

A mitjan dècada del 1990 la propietària encara permetia que es visités la masia, però es va posar malalta i, com expliquen Paulina Almerich, Carlota Giménez i Teresa Morros: “La malaltia de l’Ofèlia va ser aprofitada pel seu representant legal per vendre la masia a una empresa privada.” Va ser l’any 1997 que l’empresa Unicompta SL va adquirir la masia. I aleshores va començar un procés ben llarg de reivindicació veïnal per salvar Can Fargues de l’especulació. Finalment, l’any 2009 va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona, el qual, després de dur-ne a terme un estudi històric i arquitectònic, va rehabilitar l’edifici, que l’any 2016 va obrir com a Escola Municipal de Música Can Fargues.

L’actuació que s’ha dut a terme a l’edifici, que està catalogat com a bé cultural d’interès nacional, ha respectat diversos elements com els murs de la torre, en els quals hi ha finestres i espitlleres que avui s’obren a habitacions i passadissos. I en una de les parets hi ha un mural fet amb part d’un paviment hidràulic del segle XVII recuperat durant la rehabilitació de la masia. Una de les rajoles té gravada la data de 1670 i en altres es pot veure un peu infantil, una ma o alguns dibuixos geomètrics. Les obres de rehabilitació també van permetre documentar unes pintures murals del segle XIII i recuperar una cambra fresca excavada al sòl, les escales d’accés a la qual es poden veure a través d’un vidre al rebedor de la nova escola de música.

Un cop acabades les obres s’hi han fet algunes jornades de portes obertes i es preveu que l’edifici es pugui visitar amb motiu de jornades com el 48H Open House Barcelona. És previst que abans d’acabar l’any 2017 comencin obres de rehabilitació dels jardins que envolten la masia, amb l’objectiu que més endavant es puguin obrir a la ciutadania.

Peus de foto: Can Fargues l’any 1918. Autor: Sebastià Ribó – AMDHG. | Entrada a Can Fargues en l’actualitat. Autor: Districte Horta-Guinardó. | Murs de la torre romànica que avui és a l’interior de la masia. Autor JAF. | Capella de Can Fargues, enderrocada l’any 1914. Autor: Matas-AMDHG. | Galeria i jardins de Can Fargues a mitjan segle XX. Autor: Pere Olivé – AMDHG. | Fragment del mural fet amb rajoles de paviment hidràulic del 1670. Autor: JAF. | Galeria de Can Fargues a l’any 1913. Autor: Desconegut-AMDHG. | Els jardins de Can Fargues l’any 1973. Autor: Felip Capdevila – AMDHG.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*