Memòries del Born, el primer mercat cobert de la ciutat

15 juny, 2017 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

L’antic mercat del Born s’associa avui al jaciment de les restes de la Barcelona del 1714, a la cultura i la recuperació de la memòria, però el mercat té darrere seu una història ben llarga, lligada estretament a l’abastiment de la ciutat, perquè l’indret on avui es troba El Born Centre de Cultura i Memòria va ser durant segles un punt de venda de queviures. A la baixa edat mitjana ja hi havia un mercat.

En català anar a plaça és sinònim d’anar al mercat, i això ve de quan els mercats es feien a cel obert a les places, que eren el lloc on hi havia una mica més d’espai per posar-hi les parades. Al llarg de la història el Born va ser un mercat a cel obert en una plaça, un mercat minorista cobert i un mercat a l’engròs, fins que a principi de la dècada del 1970 es va obrir Mercabarna, a la Zona Franca. Després van arribar les reivindicacions veïnals per evitar-ne l’enderroc, i propostes i projectes d’ús que no van arribar a materialitzar-se, fins que es va decidir preservar i museïtzar les restes, ben conservades, que hi havia al subsol de la Barcelona enderrocada després del 1714 per ordre de les autoritats borbòniques per construir-hi la ciutadella militar que va vigilar la ciutat durant més d’un segle.

Les commemoracions del tricentenari del 1714 van fer que es prioritzessin la difusió i la divulgació del jaciment arqueològic, i va quedar pendent la recuperació de la història del mercat. Ara l’exposició “Born. Memòries d’un mercat” posa de manifest la importància que ha tingut aquest lloc per a l’abastiment dels barris de l’entorn i del conjunt de la ciutat.

Els textos que hi ha a l’exposició expliquen: “Des de la baixa edat mitjana el Born va ser el centre neuràlgic del barri més dens i actiu de la ciutat. Malgrat les demolicions per construir la ciutadella, els canvis urbans i les reformes liberals del sistema de mercats, la venda es va mantenir a plaça fins al 1876.” Perquè, malgrat els enderrocs per a la construcció de la ciutadella, la zona on es feia el mercat va quedar obert a una gran esplanada i, tot i els canvis socials i la puixança d’altres espais com la Rambla, on va anar creixent la Boqueria, el Born es va mantenir.

Així doncs, no és una casualitat que fos en aquest lloc on es va aixecar el primer mercat cobert de Barcelona, a l’estil dels que es construïen en aquella època a les grans ciutats europees. De fet, l’arquitecte Josep Fontserè i Mestre, a l’hora de projectar el Born va fixar-se en el gran mercat de Les Halles de París, tot i que el va fer deu vegades més petit. L’arquitecte va treballar amb l’enginyer industrial de La Maquinista Terrestre i Marítima Josep Maria Cornet i Mas.

En realitat, la construcció del mercat va ser una proposta que el mateix Fontserè va incloure en el projecte que va presentar i gràcies al qual va guanyar el concurs internacional, convocat l’any 1871, per omplir el buit que deixava la ciutadella militar que Barcelona acabava de recuperar per a usos ciutadans.

El Born va ser, així, el primer mercat cobert de Barcelona, i ben aviat va arribar el segon. El de Sant Antoni. Van ser els dos primers mercats construïts amb una estructura metàl·lica. Aquest nou Born cobert va néixer com a mercat minorista, amb llocs ben diferenciats segons el tipus de mercaderia i unes condicions higièniques i unes comoditats que seguien els patrons europeus. Les parades de fruites i verdures ocupaven la nau central, mentre que les parades de carn, volateria, pesca salada i peix fresc estaven situades als cossos laterals.

La construcció de nous mercats, com el de Sant Josep —també conegut com la Boqueria— o el de Santa Caterina, en espais que havien estat ocupats per convents enderrocats, va fer que ben aviat es constatés que el Born s’havia sobredimensionat i que el rendiment econòmic no era l’esperat.

Des de finals del segle XIX el comerç a l’engròs de queviures estava repartit entre els diversos mercats, i això provocava problemes greus, sobretot a la Boqueria, fins que finalment, veient que el mercat minorista no acabava de posar-se en marxa al Born, es va decidir traslladar-hi tots els majoristes de fruites i verdures. Va ser una ubicació provisional que es va mantenir durant 50 anys, entre el 1921 i el 1971. D’aquests anys queden imatges icòniques de camàlics que transportaven grans piles de caixes de fusta o munts de melons o síndries en forma de piràmide, algunes de captades per fotògrafs de l’època i altres de conservades a la retina de les persones que hi havien treballat o que vivien al barri.

Al llarg dels 50 d’anys de mercat majorista, el Born va viure temps difícils, com l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, quan va ser col·lectivitzat, o la postguerra, amb l’escassetat, les restriccions i el racionament. El mercat majorista s’anava fent petit. De fet, a la dècada del 1930 ja es va començar a parlar de traslladar-lo. No va ser, però, fins a l’any 1962 que es va convocar un concurs públic per a un nou mercat central. L’opció guanyadora va ser la construcció de Mercabarna a la Zona Franca. L’any 1971 s’hi va traslladar el mercat central de fruites i verdures i el Born es va tancar.

Un cop buidat d’activitat comercial, la pressió veïnal va evitar-ne l’enderroc, tot i que no hi havia cap projecte d’ús determinat. Es van fer unes quantes propostes, i l’espai es va utilitzar per a activitats diverses, com algunes grans exposicions i festes populars, fins que finalment, després que hi afloressin les restes de la Barcelona de principis del segle XVIII, es va decidir que l’estructura metàl·lica es convertís en un paraigua del jaciment arqueològic. L’exposició “Born. Memòries d’un mercat”, que pot visitar-se fins al 26 de novembre de 2017, en recupera la història i mostra com era la vida en aquell microcosmos d’assentadors, de transportistes, compradors… que s’havia creat al llarg dels anys. Alguns dels protagonistes ho expliquen en primera persona en uns vídeos que es poden veure a l’exposició, on també hi ha documents, imatges i objectes relacionats amb el mercat.

Peus de foto: Activitat a l’exterior del mercat del Born. Any 1963. Foto: Ignasi Marroyo. | Exposició “Born. Memòries d’un mercat”. | Entorns del Born. Any 1964. Foto: Ignasi Marroyo. | Parades a l’interior del Born, l’any 1971. Foto Brangulí – AFB.| Venda de fruita a l’entorn del Born, l’any 1961. Foto: Juan Antonio Sáenz Guerrero – AFB. | Acte reivindicatiu al Born, l’any 1977. Foto: Pérez de Rozas – AFB. | Punt de recollida de testimonis de paradistes, treballadors i veïns a l’exposició. Foto: JAF. | Carretons i treballadors a l’exterior del Born, l’any 1963. Foto: Ignasi Marroyo.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*