La depuració franquista dels funcionaris municipals barcelonins

13 abril, 2018 | Barcelonins, El teu Ajuntament, Insòlit

L’any 1939, un cop acabada la Guerra Civil, les noves autoritats franquistes van dur a terme un procés ampli i exhaustiu de depuració dels funcionaris i de les persones que havien treballat per a l’Administració, per tal d’assegurar-se’n el control absolut. No només es va depurar qualsevol persona que s’hagués significat en el bàndol republicà, sinó també totes les persones que s’haguessin oposat mínimament, per acció o omissió, als revoltats del 18 de juliol de 1936.

En general, a Catalunya, a mesura que l’exèrcit franquista anava avançant, a cada població on entraven, els caps militars en persona buscaven i triaven el nou equip gestor de l’Administració municipal entre les persones que s’havien mostrat més addictes al nou règim. Després era l’alcalde el que escollia, entre els funcionaris municipals, les persones que formarien part del tribunal de depuració del personal que havia treballat a l’Ajuntament fins aleshores. A Barcelona no va ser ben bé així. L’Ajuntament de la capital va ser un cas excepcional.

La decisió de qui havia de gestionar la ciutat un cop conquerida es va prendre d’una manera diferent de la resta de poblacions catalanes. Així ho explica Marc Gil Garrusta al llibre Barcelona al servei del Nuevo Estado: “El grup de dirigents que hauria de gestionar l’Administració local franquista a Barcelona fou designat a Burgos pels dos principals dirigents del règim franquista: Francisco Franco i Ramón Serrano Suñer.” És evident que tenir el control de la capital catalana era força important per al nou règim.

L’home triat com a primer alcalde de la Barcelona franquista va ser Miquel Mateu i Pla, que, segons explica Marc Gil al llibre citat, era “un destacat membre de la burgesia catalana, fill de Damià Mateu, amo de la Hispano-Suiza, amb extraordinàries credencials antirepublicanes: fugit de Barcelona amb l’esclat de la Guerra Civil, nebot de Pla Daniel (arquebisbe primat de Toledo) i actiu col·laborador de la Secretaria de Franco a Burgos des de l’inici de la Guerra Civil”.

El procés de depuració a Barcelona també va ser diferent. Va ser personalment el cap de l’Auditoria de la IV Regió Militar qui va nomenar els membres del tribunal de depuració, que va triar entre els membres del cos jurídic militar. D’aquesta manera, els treballadors de l’Ajuntament de Barcelona van ser els únics funcionaris municipals catalans que van ser depurats per un tribunal exclusivament militar, en un procés que va allargar-se gairebé dos anys, entre el març del 1939 i el desembre del 1940.

No se sap ben bé quin era el número de treballadors que tenia l’Ajuntament el gener del 1939, en el moment que les tropes franquistes van ocupar la ciutat. Segons algunes dades, l’any 1936 hi havia gairebé 6.500 funcionaris, que s’havien ampliat fins a uns 9.000 al final de la guerra. Cal tenir en compte que, en aquells anys, l’Ajuntament havia hagut de contractar personal per suplir les baixes de les persones mobilitzades al front. Aquestes dades són del tot incertes, però, en tot cas, a l’Arxiu Municipal Contemporani es conserven uns 7.100 expedients de depuració. No hi són tots, se sap que se n’han perdut, però el volum és prou gran per considerar que les dades són prou eloqüents i que el procés de depuració va afectar un percentatge molt elevat dels treballadors municipals. D’aquests 7.100 expedients oberts, se’n van derivar 2.500 causes penals.

Pel que fa al gran nombre de treballadors municipals, cal tenir en compte que l’Ajuntament de Barcelona va arribar a ser la segona institució més important del país, després del Govern de l’Estat, a causa del gran nivell de competències que tenia. De fet, històricament, l’Ajuntament de Barcelona ha assumit força més competències de les habituals en altres corporacions municipals.

En general, es van donar tres tipus de casos segons la situació personal de cadascú en un moment determinat del conflicte bèl·lic. Els funcionaris que havien entrat a l’Administració després del 18 de juliol de 1936 van ser destituïts directament. A les persones que ja hi treballaven abans del 18 de juliol i que no havien estat destituïdes en l’època republicana, se’ls va obrir un expedient, i havien de passar pel procés de depuració. D’altra banda, tothom que hagués estat destituït per l’Administració republicana després del juliol del 1936 va ser readmès de forma immediata. Així ho raona Gil Garrusta: “La readmissió immediata dels funcionaris destituïts per l’Ajuntament republicà no només cercava establir la il·legitimitat de les decisions del règim anterior, sinó també muscular el bàndol propi. No només es tractava d’arranjar una situació, percebuda com injusta o espúria, sinó també de guanyar-se la lleialtat, si no era assolida de partida, dels beneficiaris de la restitució.”

El procés de depuració s’iniciava amb un parell de formularis que la persona havia de contestar i que tenien el caràcter de “declaració jurada”, de manera que podia tenir conseqüències si el tribunal entenia que s’havia faltat a la veritat. Les preguntes incloses als formularis perseguien provar la honradesa i el grau d’addicció al règim de cada individu, obtenir-ne un perfil personal i esbrinar-ne la ideologia política i moral; així mateix, indagaven la possible participació en cossos militars o paramilitars del bàndol republicà o el lloc de procedència, per tal de comprovar que el funcionari en qüestió no vingués de zones que haguessin estat controlades per la República. També pretenien obtenir informació de terceres persones i provocar delacions.

Marc Gil diu al llibre: “Sovint les acusacions recollides eren mitges informacions, rumors o maldiences amb voluntat de revenja i, fins i tot, contradictòries, i amb un punt d’incongruència en un mateix procés investigador.” I afegeix: “La sola aparició d’algun element punible en algun dels diversos informes emesos era motiu suficient per incoar un expedient, encara que la resta d’informes emetessin un judici positiu o neutre sobre el funcionari, o que el mateix informe aportés informacions ambigües sobre un mateix individu.” Les causes penals obertes contra funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona van derivar en 696 sancions de diversa consideració i 928 destitucions.

Peus de foto: Festa de confirmació. Acte religiós celebrat el juliol del 1939 a la plaça de Sant Jaume. | Desfilada de tropes franquistes per l’avinguda Diagonal, el 22 de febrer de 1939. | Ramón Serrano Suñer, ministre de Governació, al centre de la foto, en una visita a l’Ajuntament el 14 de juny de 1939. A la dreta, també en primer pla, l’alcalde Miquel Mateu. | Càrrecs municipals i actors participants en una funció extraordinària al Teatre Novetats en benefici de l’Associació d’Empleats Municipals Rius i Taulet, el 16 de març de 1936. | L’alcalde Miquel Mateu, en primer terme i amb vestit fosc, a la inauguració de l’Institut de Medecina, el 17 de novembre de 1941. | Milícies antifeixistes de funcionaris de l’Ajuntament, el 31 d’octubre de 1936.| Nens pertanyents a les Flechas Navales —una secció de la Falange— desfilant per la plaça de Sant Jaume el novembre del 1939. | Actuació d’una coral femenina del Frente de Juventudes, l’octubre del 1939. | Sortida d’una missa en record dels regidors morts durant la Guerra Civil, celebrada el novembre del 1939 a la capella del cementiri de Montjuïc. | Totes les fotografies són del fons Pérez de Rozas de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.