El noucentisme a Barcelona

19 abril, 2017 | Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

A principis del segle XX es va desenvolupar a Catalunya un important corrent polític, social i cultural: el noucentisme, que va agafar força a les darreries d’un altre important moviment, el modernisme. A partir del darrer terç del segle XX, el modernisme va ser recuperat i posat de nou en relleu, gràcies, en gran part, a l’arquitectura de personatges com Gaudí, Domènech i Muntaner o Puig i Cadafalch. El noucentisme, però, no té encara aquest reconeixement popular. Un llibre recupera la presència d’aquest important moviment a la ciutat.

Aleix Catasús i Bernat Puigdollers són els autors del llibre El noucentisme a Barcelona, coeditat per Àmbit i l’Ajuntament de Barcelona, i ja de bon principi expliquen: “Tot i la seva importància dins la història i la cultura catalanes, el noucentisme és encara en molts aspectes un terreny per estudiar amb profunditat.”

Al pròleg del llibre, Francesc Fontbona afirma: “Queda ben clar que el noucentisme —exactament igual que el que havia passat abans amb el modernisme— no es traduïa en l’art com un estil únic o homogeni, sinó com un conjunt de respostes plàstiques, emparentades però diferents, a un estat d’opinió sorgit del caliu del catalanisme i de les ganes de renovar el país de dalt a baix.”

I els autors en fan la definició següent: “El noucentisme és la culminació del procés de recuperació nacional de Catalunya des del punt de vista polític, social i cultural que s’inicià amb la Renaixença durant el segle XIX.” Un cop feta la definició, els autors situen el moviment en la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX, i van repassant fets i entitats cabdals en l’aparició del noucentisme. La crisi per la pèrdua dels territoris d’ultramar per part de la Corona espanyola, l’aparició de reivindicacions polítiques catalanes, la creació d’entitats com el Cercle Artístic de Sant Lluc o l’Institut d’Estudis Catalans o la formació d’institucions com la Mancomunitat de Catalunya són fets lligats directament a l’aparició del noucentisme, que es considera plenament iniciat amb el Glosari que Eugeni d’Ors va publicar a La Veu de Catalunya. Ell va ser també el creador del mot noucentisme.

Moviment polític i cultural transversal, en els primers anys va involucrar la majoria de la societat catalana en la construcció del país. I expliquen els autors: “També es reflectí en l’àmbit artístic. Malgrat l’esperit clàssic de les seves creacions, els noucentistes duien a terme una obra d’avantguarda. L’activitat artística compresa aproximadament entre el 1906 i els inicis dels anys vint fou d’una gran intensitat i d’un gran dinamisme.”

L’obra ben feta, tant en la forma com en el fons, és a la base del noucentisme, i la ciutat és entesa com un dels elements bàsics, com el centre de la raó i del progrés. Tanmateix, diuen Catasús i Puigdollers: “L’ideal de la capital barcelonina no acaba en la qüestió estètica, funcional i urbanística. Els noucentistes eren conscients de la necessitat de crear espais cívics, dinàmics, de trobada, cultura i lleure. En aquest aspecte, és fonamental la tasca ingent de creació de biblioteques, museus i escoles. Els grups escolars, promoguts durant aquesta etapa, cèlebres pels seus mètodes pedagògics revolucionaris i moderns, són també autèntiques mostres de civilitat estètica.”

Es considera que el noucentisme arriba fins a l’any 1923. Els autors expliquen el perquè del declivi: “L’any 1917 s’inicià un període de crisi que culminaria el 1923 amb el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera. La inestabilitat política va fer que la burgesia catalana es dividís entre els qui en un principi donaven suport al cop d’estat i els qui hi estaven en contra. Tanmateix, bona part de la burgesia se sentiria còmoda amb aquest nou panorama polític, que encetà un període de decadència del moviment i els seus ideals.”

El llibre dedica un capítol a cadascuna de les disciplines en què es va fer present el noucentisme: la literatura, l’art gràfic, la pintura, les arts aplicades, l’arquitectura, la pintura mural, els jardins i l’escultura pública. El text està acompanyat profusament de tota mena d’imatges, amb reproduccions de quadres, pintures i fotografies de personatges de l’època i d’objectes, edificis i escultures noucentistes.

Tot repassant el contingut del llibre, es poden conèixer o redescobrir edificis i escultures que hi ha repartits pels carrers de la ciutat i que són una bona mostra del patrimoni que hi va deixar el noucentisme. Entre aquest patrimoni hi ha jardins, com els de Laribal, a Montjuïc; els diversos edificis escolars projectats per Josep Goday, com les escoles Àngel Baixeras, a la via Laietana, o el grup escolar Pere Vila, al passeig de Lluís Companys, o la Casa Company, de Josep Puig i Cadafalch, a la cantonada dels carrers de Casanova i Buenos Aires. També escultures com les que hi ha a l’entorn de la plaça de Catalunya, com les al·legories Barcelona, de Frederic Marès; Girona, d’Antoni Parera, o Tarragona, de Jaume Otero, o altres de situades en altres llocs de la ciutat, com el Monument a Mossèn Jacint Verdaguer, a la cruïlla del passeig de Sant Joan amb l’avinguda Diagonal.

També hi ha altres elements noucentistes visitables a l’interior d’edificis, com els vitralls de la sala de plens de la seu del Districte de Sants-Montjuïc, al carrer de la Creu Coberta, obra de Francesc Labarta; les pintures murals que decoren la cúpula de la seu de Correus de Barcelona, signades per Josep Obiols, Francesc Canyellas, Francesc d’Assís Galí i Francesc Labarta, o les del mateix Galí, que es poden veure a la cúpula del Palau Nacional de Montjuïc, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Peus de foto: Capçalera de l’Almanach dels Noucentistes, amb dibuix de Josep Aragay (1914). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. | Eugeni d’Ors a l’època de la publicació del primer Glosari. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. | Un dels vitralls de la sala de plens de la seu del Districte de Sants-Montjuïc, obra de Francesc Labarta (1914). Foto: Laia Serch. | Classe a l’escola del Bosc de Montjuïc, l’any 1914. Foto: Antoni de Falguera – AFB. | Sala de lectura de la Biblioteca de Catalunya. Biblioteca de Catalunya. | Jardins de Laribal, a Montjuïc. Foto: Laia Serch. | Al·legoria de Tarragona a la plaça de Catalunya, de Jaume Otero. Foto: JAF. | Escola Àngel Baixeras, projectada per Josep Goday l’any 1919, a la via Laietana, cantonada amb el carrer de Salvador Aulet. Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona. | Casa Company, de Josep Puig i Cadafalch, a la cantonada dels carrers de Casanova i de Buenos Aires. Foto: Laia Serch.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*