De Santa Caterina a Montserrat, tot passant per Terra Santa

24 abril, 2013 | Barcelonins, Insòlit

El centenari del Museu de Montserrat, celebrat el 2011, i la publicació de la novel·la L’arqueòleg, de Martí Gironell, han fet que els darrers anys hagi sortit a la llum la imatge d’un monjo de Montserrat tocat amb un turbant àrab i viatjant amb camell pels escenaris de la Bíblia. Hi ha fins hi tot qui l’ha volgut batejar com l’“Indiana Jones” català. Aquest personatge és Dom Bonaventura Ubach, el monjo benedictí impulsor i traductor de la Bíblia de Montserrat i creador de la col·lecció arqueològica, que va suposar l’inici del museu del monestir.

Bonaventura Ubach va néixer un 2 d’abril de 1879 en un edifici que hi havia al número 23 del carrer de les Freixures, a tocar del Mercat de Santa Caterina. El 2 d’abril d’aquest 2013, l’Ajuntament de Barcelona i el veïnat del barri on va viure els primers anys de la seva vida, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, el van voler homenatjar amb el descobriment d’una placa a l’edifici que ocupa el solar de la casa on va néixer.

Ja de jovenet, Bonaventura Ubach tenia un esperit inquiet i aventurer. Als 14 anys va fugir de casa i va acabar a Montserrat, on el monjo que el va rebre va retornar-lo a casa. No trigaria gaire a tornar al monestir, on va ingressar el 1894, amb només 15 anys. Vuit anys més tard va ser ordenat sacerdot. Potser el fet que el seu pare treballés a la Transmediterrània va fer que viatjar no fos res estrany per a ell.

La innata inquietud va dur-lo, el 1907, a viatjar a Jerusalem per conèixer de primera mà els llocs on transcorren els fets que s’expliquen a la Bíblia i amb aquest mateix objectiu va voler aprendre i dominar l’àrab, l’hebreu, el siríac i el grec, que va afegir al seu coneixement del llatí. Després de passar uns anys a Roma, on fou professor de llengües orientals, el 1922 va tornar a l’Orient. I el 1924 va iniciar el projecte de fer una versió de la Bíblia en català. En un primer moment havia de tenir una subvenció de Francesc Cambó, però finalment va tirar endavant l’obra tot sol. El primer llibre, El Gènesi, va veure la llum el 1926. La Bíblia de Montserrat, que és com es coneix aquesta obra, van comptar amb la col·laboració d’altres monjos de Montserrat. El 1951 va tornar definitivament al monestir, on va seguir treballant i on va morir el 1960.

El llegat de Dom Bonaventura Ubach és força extens. Durant els seus viatges es va dedicar a adquirir objectes que va portar a Montserrat amb l’objectiu que ajudessin a il·lustrar els textos bíblics. Els materials arqueològics, etnològics, zoològics i botànics que va comprar a Terra Santa, Egipte, Síria i l’Iraq, són la base de la col·lecció d’arqueologia del món antic del museu montserratí. Entre altres objectes, cal destacar un sarcòfag egipci de l’Imperi Mitjà, una mòmia ptolemaica, una mòmia de cocodril o diverses tauletes d’escriptura cuneïforme de Mesopotàmia.

La seva obra escrita va força més enllà de la versió en català de la Bíblia. És seva una gramàtica d’hebreu que va ser adoptada per diverses universitats i seminaris. Va publicar articles a la Revista Montserratina i va narrar les vivències en els seus viatges en llibres com ara El Sinaí, del 1913, o Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq, escrit entre el 1922 i el 1923, però que no va ser publicat fins al 2010. També va publicar Litúrgia siríaca de Sant Jaume i Anàfora dels XII Apòstols.

La col·locació de la placa dedicada a Dom Bonaventura Ubach va sorgir de l’Associació de Veïns i Comerciants del Barri de Santa Caterina. La descoberta de la placa va tenir la participació dels Falcons de Barcelona, de la Colla Gegantera del Casc Antic i del Cor Euskalhiria. A l’acte, que va conduir el periodista i escriptor Martí Gironell, hi van assistir el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana; la regidora del districte, Mercè Homs; la presidenta del districte, Sara Jaurrieta; el pare Pius-Ramon Tragan, monjo de Montserrat i especialista en l’obra d’Ubach; Beatriu Carbonell, presidenta de l’associació A Santa Caterina, i familiars de Bonaventura Ubach.