Miquel Pucurull, un barceloní per l’atletisme popular

19 juny, 2012 | Barcelonins | Publica un comentari

Conèixer Miquel Pucurull a través de les xarxes socials no és difícil si s’és un aficionat a córrer. És més, haver sentit parlar o haver llegit algun rastre d’ell a internet és gairebé impossible si s’ajunten les premisses “córrer” i “Barcelona”. A ell no li agrada la definició, però el Miquel és un dels activistes pioners de l’atletisme popular a la nostra ciutat, i els motius per considerar-l’hi són diversos.

D’una banda, és un pioner en això de córrer des de fa dècades, quan a la part alta de la Diagonal només hi havia cotxes i estudiants rebels davant les incerteses de la transició i no corredors anònims que es prenien l’esport com a salut i oci. Era a finals de la dècada dels setanta, i tot va venir per un anunci al diari que recomanava sortir a córrer com a instrument eficaç per aprimar-se. I al cap de pocs mesos, a córrer la primera marató que es va celebrar a Barcelona, el 1980, en una maniobra, com el mateix Pucurull reconeix, arriscada i poc recomanable. “No s’han de córrer maratons sense un entrenament prolongat i una revisió mèdica prèvia”, assegura.

I en contra de la suposada lògica que diu que la gent gran és menys esportista, la jubilació i el temps lliure va donar l’impuls necessari a en Miquel Pucurull per convertir-se en un activista organitzador de curses, recuperador de la memòria dels primers corredors i, finalment, membre del comitè organitzador de la Marató de Barcelona des de la recuperació d’aquesta cursa tan especial després de suspendre’s el 2005. No cal dir que el mateix Pucurull, acompanyat d’altres corredors reivindicatius, va ser un dels artífexs que l’esdeveniment es tornés a celebrar a Barcelona.

Però sobretot, Miquel Pucurull s’ha convertit darrerament en un historiador improvisat, però molt valuós, de la ciutat i els barris. Parlem del que ell anomena “fisonomies de les curses”, un repàs dels recorreguts per on corren els participants a través dels seus monuments i històries oficials i personals. El grau de detall tan elevat i complet d’aquestes fisonomies es deu al treball de camp que Pucurull elabora fent els recorreguts in situ abans de la cursa, coneixent-ne els veïns i visitant biblioteques i centres dels barris en qüestió. Quan té enllestit el text el penja a internet, i la viralització de les xarxes socials fa la resta, per donar a conèixer la ciutat als mateixos ciutadans, més enllà de si s’és corredor o no.

De les fisonomies, de l’atletisme popular i de com ell s’hi va enganxar fa més de trenta anys, en parlem en aquesta videoentrevista que us deixem a continuació.

Foto de portada: A. Serra.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*