Una metròpoli colonial anomenada Barcelona

28 setembre, 2016 | Barcelonins, El teu Ajuntament, Insòlit | Publica un comentari

La tardor del 1966 va arribar a Barcelona una cria de goril·la albí capturat unes setmanes abans a Guinea, que aleshores era una colònia espanyola. Aquest goril·la va ser batejat com Copito de Nieve, nom que, ja en època democràtica, va ser catalanitzat, i des de final de la dècada de 1970 va ser conegut com Floquet de Neu. El goril·la albí es va convertir en una icona de la ciutat i en un dels seus ambaixadors més cèlebres. El fet que Floquet de Neu anés a parar al Zoo de Barcelona no va ser una casualitat, ja que la capital catalana tenia a Guinea, des de l’any 1959, el Centro de Experimentación y Adaptación Animal de Ikunde, el responsable del qual era el primatòleg Jordi Sabater Pi.

La història de Floquet de Neu és força coneguda: uns camperols el van trobar agafat al cos de la seva mare, a la qual havien abatut poc abans. Quan van veure la raresa del seu aspecte, van decidir oferir-lo a Sabater Pi, que el va adquirir per 15.000 pessetes. L’animal estava malalt i el primatòleg en va tenir cura. Un cop sa i davant la poques probabilitats de subsistència a causa de les seves característiques, Sabater es va decidir a portar-lo al Zoo de Barcelona. La raresa de l’albinisme del goril·la va atreure ràpidament la comunitat científica del moment i va fer que es convertís en motiu d’atenció internacional. La ciutat el va rebre amb tots els honors. Va visitar l’Ajuntament, on va ser fotografiat amb l’alcalde del moment, Josep Maria de Porcioles. I fins i tot se li va fer un DNI amb el nom que li van posar els nadius guineans: Nfumu Ngi. Hi constava amb domicili al parc de la Ciutadella i amb l’estat civil de “casat”.

Aquesta història és força coneguda, però el que no és tan sabut és per què Barcelona tenia un centre a Guinea i quina n’era l’activitat. De fet, la ciutat va actuar com a metròpoli colonial, amb tot el que això significa. El Museu de les Cultures del Món ho explica en una exposició temporal que es pot visitar fins a principi de febrer del 2017.

L’aventura espanyola a Guinea es remunta al darrer terç del segle XVIII, quan Portugal va cedir a Espanya l’illa de Fernando Poo i els drets comercials sobre la part adjacent del continent, gràcies als tractats de Sant Ildefons i del Pardo (1777-1778). Amb tot, el primer governador espanyol que va prendre possessió de l’illa no ho va fer fins al 1858, i el seu poder no es va fer efectiu fins a dues dècades més tard. D’altra banda, Espanya no va aconseguir el control sobre la zona continental de Río Muni fins a la segona meitat de la dècada de 1880. Aquests territoris, juntament amb les illes d’Annobón, Corisco, Elobey Gran i Elobey Petit, van formar la Guinea Espanyola. Per intentar evitar la descolonització que reclamava l’Organització de les Nacions Unides (ONU), l’any 1959 el Govern de Madrid va convertir aquests territoris en dues províncies espanyoles: Fernando Poo i Río Muni. Finalment, l’any 1968 Guinea Equatorial va esdevenir un país independent.

La burgesia catalana i barcelonina ja estava força avesada a fer negocis a terres llunyanes. Els anomenats indians, o també americans, van aconseguir autèntiques fortunes a les colònies americanes, asiàtiques i africanes. I Barcelona va tenir el seu paper a la Guinea Espanyola. Així s’explica a l’exposició: “Des de finals del segle XIX, la rica activitat industrial radicada a la Ciutat Comtal havia estimulat una important transferència d’inversions cap a aquella colònia llunyana, mentre els missioners claretians, des de la seva seu a Vic, s’encarregaven de les tasques d’evangelització de les poblacions autòctones. A mesura que es consolidava l’empresa colonial, l’explotació de les riqueses del territori —cacau, cafè i fustes nobles, principalment—, es va veure secundada per una xarxa cada cop més nombrosa i diversa de colons i de projectes, alguns dels quals foren concebuts sota criteris científics. Potser el colofó d’aquests projectes fou la creació, el 1959, del centre Ikunde.”

La confluència de diferents interessos científics i econòmics van permetre la creació del Centro de Experimentación y Adaptación Animal de Ikunde, finançat per l’Ajuntament de Barcelona. Al capdavant de la iniciativa hi havia el director del Zoo, Antoni Jonch; el director de Parcs i Jardins, Lluís Ruidor, i el director del Museo Etnológico y Colonial (actual Museu Etnològic), August Panyella. El primatòleg Jordi Sabater Pi va ser el conservador d’Ikunde. Durant els anys de la seva existència, aquest centre va proveir els fons zoològics, botànics, etnològics i arqueològics de la ciutat. Quan el centre va tancar arran de la independència de Guinea Equatorial, les seves pertinences es van traslladar al Museu Etnològic en unes caixes de fusta, algunes de les quals es poden veure a l’exposició tal com van arribar, perquè encara n’hi ha de pendents de catalogar.

A l’exposició que presenta el Museu de les Cultures del Món fins al 5 de febrer de 2017, hi ha documentals de l’època i audiovisuals que permeten veure com era la vida en aquella colònia espanyola, i es donen a conèixer personatges com el caçador Lluís de Lassaletta i Delclós, que surt fotografiat amb un goril·la abatut, o Miguel Núñez del Prado, que des del seu càrrec de governador espanyol de Guinea, va acumular un bon nombre d’objectes de tota mena. Quan va morir Núñez del Prado, l’any 1936, la Generalitat de Catalunya va adquirir una col·ecció de 165 peces “d’art negre” que es van incorporar als fons del Museu Etnològic. Alguns d’aquests objectes es poden veure a la mostra.

Abans d’entrar a l’exposició pròpiament dita, hi ha un espai dedicat a Floquet de Neu. Una cortina negra dóna pas a l’exposició, on el visitant és rebut per un goril·la i un cocodril dissecats. A les vitrines també hi ha una granota Goliat i un escurçó del Gabon. Els plafons i les vitrines d’”Ikunde. Barcelona, metròpoli colonial” mostren què va ser aquell enclavament barceloní en terres africanes i expliquen, entre altres coses, l’activitat dels missioners claretians. S’hi poden veure imatges tan curioses com una portada de La Vanguardia amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta, en una versió fang, l’ètnia majoritària a Guinea. També hi ha llibres amb títols que deixen veure clarament la concepció que hi havia aleshores de les persones, la cultura i la societat de Guinea.

Peus de foto: Accés principal al centre d’Ikunde. Zoo de Barcelona. | Mapa de la Guinea Continental Espanyola. Arxiu Comarcal d’Osona, Vic. | Espai dedicat a Floquet de Neu, a l’esquerra es pot veure la fotografia del goril·la albí amb l’alcalde Porcioles. Autor: JAF. | Núria Coca, esposa de Jordi Sabater Pi, amb Floquet de Neu, davant un Land Rover amb el logo de l’Ajuntament de Barcelona. Fons Sabater Pi. Universitat de Barcelona. |Un goril·la i un cocodril dissecats i altres elements reben els visitants. Autor: JAF. | DNI de Floquet de Neu, amb el nom en llengua fang: Nfumu Ngi. Zoo de Barcelona. | Vitrina amb fetitxes i estatuetes de fusta. Autor JAF.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*