Un segle i mig d’història de la ciutat a través de la fotografia

5 setembre, 2016 | Barcelonins, El teu Ajuntament, Insòlit | Publica un comentari

La fotografia ha estat molt present a Barcelona des de poc temps després que s’inventés. És ben sabut que, pocs mesos després de la presentació de l’invent a París, ja es va captar el primer daguerreotip al pla de Palau. Aquella primera imatge, captada per Ramon Alabern el 1839, actualment està perduda, però se’n conserven algunes de fetes en aquells primers anys de la història de la fotografia. Fins al 25 de setembre de 2016 es pot visitar l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004, que mostra, a través de la fotografia, la transformació metropolitana de la ciutat i els canvis socials al llarg d’un segle i mig d’història.

L’exposició que presenta La Virreina Centre de la Imatge mostra la història de Barcelona des de l’any 1860 i fins al 2004, a través de gairebé mil imatges, en diferents formats: fotografies, postals, llibres, revistes, fulletons, pel·lícules i documentals. D’alguna manera es pot seguir, també, la història de la fotografia i de les diferents tècniques de captar i reproduir les imatges i de l’evolució de les tendències gràfiques i de presentació.

La mostra es presenta a través de sis àmbits, que se centren en sis moments històrics: “Del pla Cerdà i l’Exposició Universal (1860-1888)”, “Entre dues exposicions (1888-1929)”, “De la República a la Guerra Civil (1930-1939)”, “La dictadura de Franco (1940-1970)”, “Reconstrucció de Barcelona (1970-1992)” i “Urbanalització (1992-2004)”. A través d’aquests sis àmbits es poden seguir alhora els primers temps de la fotografia, l’aparició de la premsa gràfica i del fotoperiodisme i la irrupció de nous punts vista per documentar i explicar els canvis socials a través de la imatge.

Entre les fotografies que es poden veure a l’exposició n’hi ha de fetes amb daguerreotip, amb col·lodió, còpies a l’albúmina i de gelatinobromur i imatges reproduïdes amb tècniques com la fototípia, la fotomecànica o el gravat al buit.

Entre el miler de fotografies hi ha obres dels principals fotògrafs barcelonins: els pioners Joan Martí, Pau Audouard o Antoni Esplugas; els iniciadors del fotoperiodisme: Frederic Ballell, Brangulí, Merletti, els Pérez de Rozas i Sagarra, i també Gabriel Casas, Agustí Centelles, Català Roca, Eugeni Forcano, Xavier Miserachs, Joan Colom, Oriol Maspons, Joan Guerrero o Colita. Amb tot, les primeres imatges de Barcelona que es conserven són de la dècada del 1850 i van ser fetes per fotògrafs estrangers, fruit d’encàrrecs institucionals. Entre aquests primers autors hi ha Charles Clifford, August Brauneck i Jean Laurent. També hi ha obres d’altres fotògrafs estrangers que van treballar a Barcelona, com Cartier-Bresson, Gerda Taro, Robert Capa o David Seymour, Chim, que van fotografiar els fronts i la vida quotidiana durant la Guerra Civil.

Va ser cap a la dècada del 1870 que van aparèixer alguns àlbums amb fotografies de vistes que es comercialitzaven pel mètode de fascicles. És el cas de F. J. Álvarez, que va documentar l’arquitectura que creixia a l’Eixample i, sobretot, de l’àlbum més important d’aquests anys primerencs: Bellezas de Barcelona, obra de Joan Martí. A la dècada següent van aparèixer les primeres revistes gràfiques, com La Ilustración, editada per Luis Tasso, o La Ilustració Catalana, en què col·laborava un important fotògraf de l’època: Heribert Mariezcurrena.

Alguns dels moments històrics més importants de la ciutat han quedat reflectits en reportatges fotogràfics obra de diferents autors. I a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona se’n conserven alguns. És el cas de l’obertura de la via Laietana, que va ser àmpliament documentada gràcies a un concurs que va organitzar l’Ajuntament i que va permetre conservar imatges d’una gran part dels edificis i carrers que van ser enderrocats en aquella operació urbanística; o les obres d’urbanització de la muntanya de Montjuïc de cara a l’Exposició Internacional del 1929; o els enfrontaments i les conseqüències de la Setmana Tràgica del 1909, de la qual l’editor Ángel Toldrà Viazo va fer una col·lecció de 100 postals, o de l’esclat de la Guerra Civil, el juliol del 1936.

En definitiva, l’exposició Barcelona. La metròpoli en l’era de la fotografia, 1860-2004 repassa el paper històric de la fotografia en la configuració de la percepció i de l’opinió pública de la ciutat en un període comprès entre el sorgiment de les tecnologies fotogràfiques múltiples, a la dècada del 1850, fins a l’expansió massiva de les tecnologies digitals, Internet, la telefonia mòbil i les xarxes socials en el pas del segle XX al XXI. I alhora mostra amb imatges la transformació urbana, marcada per la celebració de grans esdeveniments internacionals, des de l’Exposició Universal del 1888 fins al Fòrum de les Cultures.

Les gairebé mil obres que hi ha a l’exposició han estat cedides per un total de 58 prestadors, la majoria dels quals pertanyen a Catalunya, però també hi ha prestadors de Madrid, Salamanca i Pamplona. D’altra banda, hi ha prestadors internacionals de Londres, Lausana, París i Nova York. Pel que fa a les institucions, en l’exposició participen 38 institucions i 20 col·leccionistes particulars.

Peus de foto: Barcelona, demolició de les muralles, c. 1855. Autor: Franck (François Marie Alexandre Gobinet de Villecholes). | Setmana Tràgica, 1909. Autor: Frederic Ballell – Arxiu Fotogràfic de Barcelona. | Fotografia de l’àlbum Exposició de Barcelona, 1929-1930. Autor: Sebastià Jordi Vidal – Arxiu Fotogràfic de Barcelona. | Morts a la plaça de Catalunya, 19 de juliol de 1936. Autor: Agustí Centelles – © MECD. Arxiu Fotogràfic Agustí Centelles. | Bombardeig de Barcelona per l’aviació italiana el 17 de març de 1938 a les 14.15 h, 1938. Autor desconegut – CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, Barcelona. | Actuació del grup Piorreah a l’Ateneu de Nou Barris, 30 de maig de 1985. Autor: Xavier Mercadé – col·lecció de l’artista, Barcelona. | Besòs, 1990. Autor: Gilbert Fastenaekens – Fons dels Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*