Un nou llibre mostra espais i racons dels barris de les Corts

2 desembre, 2013 | El teu Ajuntament, Insòlit | Publica un comentari

“Per fer-nos una idea de com era fins al principi del segle XIX ens hem d’imaginar un poblet de menys de mil habitants de la Catalunya interior actual, amb un nucli petit i la resta de la població disseminada en masos envoltats de camps”. Encara que no ho sembli, aquestes línies parlen de les Corts, un dels municipis que l’any 1897 van ser agregats a Barcelona i que avui és un districte de la ciutat. És part de la descripció que en fa Gabriel Pernau a Les Corts, el nou volum que acaben d’editar l’Ajuntament i Cossetània Edicions.

Aquest és el setè títol de la col·lecció “Barcelona Barri a Barri“, que ha dedicat els sis volums anteriors a Sant Martí, Horta-Guinardó, Gràcia, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Andreu. Els autors dels textos, Gabriel Pernau i Antoni Capilla, que s’alternen en l’autoria dels volums, proposen visitar un grapat de llocs dels barris del districte al qual està dedicat el llibre. Edificis, places, carrers, monuments, botigues emblemàtiques… Cada autor presenta un grapat d’espais, uns més coneguts, els altres potser no tant, però tots són prou interessants. Tots els volums estan il·lustrats amb fotografies de Frederic Camallonga.

El volum dedicat a les Corts té tres capítols, un per cada barri, com és habitual en aquesta col·lecció: les Corts, la Maternitat i Sant Ramon i Pedralbes. El llibre comença amb una primera introducció que ens situa, pel que fa a la història, al territori que avui és el districte de les Corts i, abans d’entrar en la relació de punts que l’autor ha decidit destacar, hi ha un text amb unes quantes dades històriques de cada barri.

La guia, de fet, no es presenta com un recorregut, sinó més aviat com un seguit de punts d’interès que el lector pot resseguir sobre el terreny segons el seu interès, tot i que també es pot fer seguint l’ordre de la numeració que s’ha establert a l’hora d’escriure el llibre.

Del barri de les Corts, el primer dels tres, en Gabriel Pernau en destaca 28 punts, tots ells estan ubicats al mapa i porten un text i una fotografia. Entre les propostes de l’autor hi ha llocs tan diferents com la plaça de la Reina Maria Cristina, l’antic camp de les Corts, el carrer d’Anglesola, o les cristalleries Planell, un dels pocs vestigis del passat fabril de les Corts; també el passatge Tubella, amb un conjunt de vint casetes baixes de colors edificades el 1925 i que es conserven gairebé igual, o el bust d’un cavall amb una ferradura al voltant del coll que ha quedat, al número 44 del carrer de Morales, com a testimoni d’unes antigues cavallerisses que hi havia hagut a l’antigament anomenat camp de la Creu.

Un total de 25 punts proposa l’autor al barri de la Maternitat i Sant Ramon, amb alguns llocs força destacables, com les portes sud i est de la finca Güell, i d’altres ben coneguts com el Nou Camp, La Masia o el Museu del Barça, un dels més visitats de la ciutat. També hi són presents el recinte de la Maternitat o el nucli de Sant Ramon, els dos espais que donen nom al barri, així com la parròquia de Sant Ramon Nonat, projectada l’any 1924 per l’arquitecte Enric Sagnier en un estil d’inspiració romànica. Altres espais recomanats per Gabriel Pernau són els petits passatges de la Colònia Carné, el passatge de Xile o el conjunt de cases unifamiliars aixecades el 1913 per la Cooperativa El Bienestar Obrero a l’actual carrer del Comte Güell. Entre l’urbanisme i l’arquitectura més actual, l’autor esmenta els jardins de Can Rigal o les torres de “la Caixa”.

Pedralbes ocupa el darrer capítol del llibre i Pernau en destaca fins a 41 espais. Sense que això signifiqui desmerèixer els altres barris, aquest té elements arquitectònics de primer nivell, com els Pavellons Güell, construïts entre el 1884 i el 1887 per Antoni Gaudí i que van ser un dels primers encàrrecs de Güell al geni modernista. No gaire lluny hi ha un dels millors exemples d’arquitectura gòtica, el Monestir de Pedralbes, que té davant l’edifici conegut com El Conventet, amb un estil que recorda alhora el gòtic i el romànic, i que va ser aixecat el 1918 per Enric Sagnier, tot integrant edificació de nova planta amb elements procedents d’altres edificis de diferents llocs.

El roserar del parc de Cervantes, el Palau de Pedralbes i els jardins que l’envolten, el Campus Nord de la UPC o la caserna del Bruc, són altres edificis i espais que val la pena veure, així com l’avantguardista església de Santa Tecla, dissenyada per Josep Soteras i construïda amb formigó armat entre els anys 1961 i 1965. Aquests són només alguns dels espais i racons que podeu visitar tot passejant pels barris del districte de les Corts, al llibre en trobareu un total de 94.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*