Un llibre recorda els cinquanta anys d’Els altres catalans, de Candel

19 febrer, 2014 | Actualitat, Barcelonins, El teu Ajuntament | Publica un comentari

L’any 1964 veia la llum un llibre que s’havia de convertir en un referent bàsic per entendre el concepte de la integració social. Amb Els altres catalans, Francesc Candel va influir de manera decisiva en la cultura política i social del país. Ara, cinquanta anys després, la Fundació Paco Candel i l’Ajuntament de Barcelona han volgut commemorar aquest fet, alhora que fan un homenatge a l’autor, amb un altre llibre: Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans 1958-1964.

Francesc Candel i Tortajada va néixer a la població valenciana de Casas Altas l’any 1925 i va arribar a Barcelona, a les Cases Barates de Can Tunis, amb 2 anys d’edat. Va començar la seva carrera literària amb novel·les com Hay una juventud que aguarda, Donde la ciudad cambia su nombre o Han matado a un hombre, han roto un paisaje, en què descrivia l’ambient i la vida de la zona que avui és el barri de la Marina de Port. L’any 1964 va publicar, en català, el seu primer assaig, Els altres catalans, obra amb la qual tractava a fons el fenomen de la immigració massiva que va viure Barcelona a mitjan segle XX.

El concepte ‘els altres catalans’ va veure la llum per primer cop com a títol d’un article que Candel va publicar a La Jirafa l’any 1958. Entre aquell any i el 1964, l’escriptor i periodista va publicar un seguit d’articles a la revista Destino, on retratava la Barcelona de l’època, sobretot els barris on vivien les persones que havien arribat a la gran ciutat amb l’esperança de tenir un futur millor, uns barris de gent humil als quals Candel va donar veu a través dels seus escrits. El llibre Candel i Barcelona. La ciutat dels altres catalans 1958-1964 recull els principals articles publicats mentre gestava Els altres catalans, el llibre que el va donar a conèixer.

L’antologia de textos de Francesc Candel comença amb l’article “Los otros catalanes”, publicat a La Jirafa, i el segueixen articles que mostren la visió de l’autor de les platges de Can Tunis (aleshores Casa Antúnez), de la Festa Major de Sants, del Mercat del Born, de les fontades i berenars a les Planes, de les matinals de diumenge al mercat de llibre vell de Sant Antoni, d’una obra de teatre experimental —La estratosfera, del grup La Pipironda— estrenada en una taberna, o d’una passejada pel mercat dels Encants Vells i la Fira de Bellcaire.

Un dels reportatges reproduïts parla de l’escorxador, aleshores encara situat darrere la plaça de les Arenes. Aquest reportatge, com els altres, s’havia de publicar a Destino, però el director de la publicació va considerar que hi sortia massa sang i es va acabar publicant a Solidaridad Nacional. El següent reportatge del llibre està dedicat a les biblioteques, concretament les biblioteques populars de Port i Can Tunis. El text de Candel comença així: “He cregut sempre que l’índex cultural als barris obrers és molt baix, sobretot d’uns quants lustres ençà. Per això també he cregut sempre que tot el que hom farà per elevar aquest nivell educatiu serà poca cosa.”

Altres reportatges reproduïts estan dedicats a l’aigua “amiga y enemiga de los barrios”, perquè els barraquistes havien d’anar a buscar aigua a la font i les pluges inundaven els grups de barraques. Candel també va explicar la història de la construcció d’un barracó com a llar social a Can Tunis, o es va fer ressò de reivindicacions com la d’un camp de futbol per al Club Atlètic Ibèria. I va narrar la vida al nucli de barraques de la Riera Comtal, al costat de la Perona; o els problemes de la ciutat amb la brutícia i les escombraries. El darrer dels reportatges que es reprodueix al llibre està dedicat al Pavelló de Bèlgica, construït amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 i que va acabar acollint un barri de barraques a l’interior.

Entre reportatge i reportatge, hi ha petits capítols, càpsules, s’anomenen al llibre, on s’expliquen aspectes de la biografia de Francesc Candel amb fotografies i documents. El colofó del llibre el posa la seva filla Maria, amb un text titulat “Sobre mi adorado padre”.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*