Tres intel·lectuals jueus barcelonins medievals de renom universal

20 març, 2015 | Barcelonins, El teu Ajuntament, Insòlit | 1 Comentari

El call barceloní, el barri on vivien els jueus a l’època medieval, va ser un important focus de cultura i erudició, amb un bon nombre d’intel·lectuals, el pensament i l’obra d’alguns dels quals són encara ben vigents. D’aquest nombrós grup de savis i erudits destaquen tres figures cabdals en la història intel·lectual i religiosa del judaisme català i europeu i de la cultura en general. Són un científic, Abraham bar Hiyya; un jurista i teòleg, Salomó ben Adret, i un filòsof, Hasday Cresques. El renovat centre MUHBA El Call dedica una part important de l’exposició permanent a aquestes tres figures preeminents, tres barcelonins que van deixar un llegat intel·lectual de primer ordre.

A l’aljama barcelonina es van cultivar tots els camps del saber de l’època, i en uns tres-cents anys d’història van destacar fins a una vintena d’autors de gran nivell amb obres sobre matemàtiques, astrologia i astronomia; medicina; estudis i comentaris del Talmud; jurisprudència i dret; mística i càbala; filosofia, i literatura didàctica i poesia. Sobre tots ells, però, van excel·lir els tres personatges citats. Per ordre cronològic, el primer dels tres va ser Abraham bar Hiyya (c. 1065 – c. 1137), matemàtic, astrònom, astròleg i filòsof, el qual va introduir a Europa nocions d’àlgebra com l’equació de segon grau. Gràcies a la seva vessant de traductor, va acostar els coneixements culturals i científics del món àrab als savis i erudits jueus i cristians. També va crear molts mots del vocabulari científic hebreu que encara avui formen part de l’hebreu modern.

El segon personatge és Salomó ben Adret (1235-1310), fill d’una família benestant del call barceloní que es dedicava al préstec bancari. En un primer moment va dedicar-se al negoci familiar, però ben aviat es va decantar pels estudis religiosos, i va acabar destacant com a jurista talmudista. Va ser rabí de Barcelona durant més de quaranta anys i conseller reial. Va esdevenir la més alta autoritat en jurisprudència rabínica d’Europa, i molts dels seus més de tres mil dictàmens o responsa són encara avui plenament vigents. Els responsa són interpretacions dels textos sagrats a partir de consultes de persones o comunitats jueves.

Al tercer dels personatges li va tocar viure l’assalt al call del 5 d’agost del 1391. És Hasday Cresques (c. 1340 – c. 1411), que està considerat el filòsof jueu medieval més important després de Maimònides. Tot i que no va aconseguir salvar el barri jueu barceloní, va poder salvar molts dels calls d’Aragó. Fill d’una família de mercaders i rabins barcelonins, va esdevenir el líder dels jueus de la Corona catalanoaragonesa. Home molt proper a Joan I, va aconseguir que el rei aprovés diverses mesures per protegir les aljames i restaurar els calls destruïts, tot i que no va obtenir l’èxit desitjat.

La presència de jueus a Barcelona està documentada a partir dels segles IX i X, tot i que els historiadors creuen que és probable que arribessin a la ciutat en els primers segles de l’era cristiana. El que sí que està comprovat és que al final del segle XI l’aljama barcelonina estava consolidada i que el call ja era un barri ben delimitat. De fet, en els segles XIII i XIV la comunitat jueva de Barcelona va arribar a ser la més gran i la més important de tota la Corona catalanoaragonesa i una de les principals d’Europa, i va arribar a tenir uns 4.000 habitants. Els jueus barcelonins parlaven català i utilitzaven l’hebreu per a la litúrgia, l’estudi i les relacions amb jueus estrangers. En aquella època el call va convertir-se en un gran focus d’atracció intel·lectual i s’hi van escriure obres de valor universal. Probablement hi va contribuir el fet que, a diferència de la resta de la ciutat, l’analfabetisme masculí hi era pràcticament inexistent, ja que l’escolarització era bàsica per poder llegir la Torà i el Talmud.

L’aljama barcelonina va viure aquests anys d’esplendor intel·lectual com una part més de la ciutat. I va avançar de forma paral·lela a la resta de la ciutadania. Els jueus eren considerats propietat del rei, i el gran nivell intel·lectual dels seus membres va propiciar que hi haguessin diverses persones en els cercles més pròxims a la cort reial. Això va fer que a mitjan segle XIII nasqués un govern intern de la comunitat jueva, poc abans de l’aparició dels cònsols de Barcelona, embrió del govern municipal. A poc a poc, però, la pressió d’alguns ordes religiosos va anar augmentant i les tensions van créixer, fins que l’any 1391 tot plegat va esclatar amb avalots i assalts als calls d’arreu de les corones castellana i catalanoaragonesa. L’episodi més greu va patir-lo Barcelona, amb la pràctica destrucció del call. Tot i que les autoritats van intentar evitar-ho, hi van morir unes 250 persones, i malgrat que es va intentar recuperar l’aljama, ja no va ser possible. Els jueus que no van morir o no van marxar van haver de convertir-se al cristianisme.

El centre MUHBA El Call recupera el relat d’aquesta part de la història de la ciutat i dóna a conèixer el patrimoni d’aquesta comunitat de la Barcelona medieval. La informació que ofereix el centre, entre la qual hi ha un parcel·lari interactiu que permet saber a qui pertanyien els edificis del call l’any 1391, es complementa amb diverses publicacions, com un llibret de sala amb els textos més essencials de l’exposició permanent i una guia d’història urbana amb un recorregut pels principals punts del call barceloní.

Comentaris

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*