Més de dos segles d’informació diària de la ciutat

10 gener, 2017 | Barcelonins, El teu Ajuntament, Insòlit | Publica un comentari

Durant molts anys la gent va conèixer el Diari de Barcelona amb el sobrenom d’El Brusi, pel cognom de la família que en tenia la propietat, però, contràriament al que moltes persones pensaven, no van ser els Brusi els que el van fundar, tot i que sí que van ser ells els que el van consolidar en les primeres èpoques i en van mantenir la propietat durant 109 anys. El fundador del diari va ser Pedro Pablo Husson de Lapezarán, que va obtenir, el 6 d’abril de 1792, el privilegi preceptiu del rei Carles IV de poder-lo editar. El diari va sortir a llum l’11 de setembre d’aquell mateix 1792. L’Ajuntament, sota la presidència del corregidor marquès de las Amarillas, l’havia autoritzat a lluir l’escut de la ciutat a la capçalera.

El Diari de Barcelona va tenir una vida que va arribar a 217 anys. Una trajectòria llarga, però que no va ser fàcil ni plàcida, tot i que també va tenir períodes d’estabilitat. L’època més estable va ser el segle llarg que va estar a les mans dels Brusi, i la més complicada, els darrers anys de vida, a partir de la dècada del 1970, amb diversos canvis de propietat i de direcció i, fins i tot, amb un projecte d’autogestió dels treballadors, que no va reeixir.

Al llarg dels anys va ser editat en tres idiomes: castellà, català i francès. Originalment va ser publicat en castellà, i durant l’època de la dominació francesa, entre el 1808 i el 1814, va ser editat en català i francès. Durant la Guerra Civil, confiscat per Estat Català, va ser editat de nou en català, i des del 1940 fins a l’any 1986 va utilitzar el castellà. Des d’aleshores fins que va desaparèixer definitivament va editar-se en català. Tot i mantenir una continuïtat, la capçalera també va canviar segons les èpoques històriques. Va néixer com a Diario de Barcelona, durant la Guerra Civil va sortir com a Diari de Barcelona: Portantveu [sic] d’Estat Català, en els anys de la dictadura franquista va recuperar el Diario de Barcelona original, l’any 1986 va tornar a ser Diari de Barcelona, entre l’abril del 1993 i el gener del 1994 va sortir amb el nom de Nou Diari, i va viure els darrers anys com a mitjà digital, de nou amb el nom de Diari de Barcelona.

La propietat d’aquest mitjà barceloní va passar per diverses mans. L’any 1810 els ocupants francesos van apartar Husson de la direcció i de la propietat, que va recaure en els impressors Alzine i Barrera, amb Manuel Andrés Igual com a director literari. En acabar la Guerra del Francès, el diari va passar a les mans d’un altre impressor: Antoni Brusi. Ell i els seus successors en van ser els propietaris durant més d’un segle, fins que el 1923 va passar a ser propietat de l’Editorial Barcelona, empresa controlada per l’industrial Damià Mateu, pare de qui seria el primer alcalde barceloní de la dictadura franquista, Miquel Mateu, que l’any 1940 va obtenir el permís de les autoritats franquistes per tornar-lo a editar. I va fer-ho amb la col·laboració del Grup Godó, editor de La Vanguardia. A final de l’any 1974 els Godó van vendre la seva part a Josep Maria Santacreu, un empresari català proper al ministre franquista i al posterior fundador d’Alianza Popular, Manuel Fraga. Santacreu va acabar aconseguint tota la propietat del diari, però finalment va presentar suspensió de pagaments i el va tancar. Era el mes de juny del 1980.

Però al Diari de Barcelona li quedaven encara uns quants anys d’història. A l’octubre del mateix 1980 va reaparèixer amb una fórmula d’autogestió per part dels treballadors, que no va acabar de reeixir, i el 22 de març de 1984 va tornar a desaparèixer. L’Ajuntament de Barcelona va voler evitar la desaparició d’una capçalera tan representativa i va comprar-la, juntament amb els arxius, per cedir-ne l’explotació, que va anar a càrrec del Grupo Zeta, amb l’empresa municipal Iniciatives SA i l’ONCE. A finals del 1989 el grup editor d’El Periódico se’n va retirar i el Diari de Barcelona va quedar a les mans de l’ONCE, que el juliol del 1992 el va vendre a la societat ECD, propietat dels germans Emili i Carles Dalmau, que el van editar amb la capçalera de Nou diari fins al gener del 1994. L’any 1998 l’Ajuntament el va tornar a editar, ja com a diari digital, fins que l’any 2009, gestionat per BTV, va perdre definitivament el nom, transformat en www.btvnoticies.cat.

En els dos segles llargs de vida del Diari de Barcelona van signar a les seves pàgines noms com: Joaquim Rubió i Ors, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Manuel Duran i Bas, Joan Maragall, Josep Coll i Vehí, Andreu Avel·lí Artís i Tomàs (que utilitzava el pseudònim de Sempronio), Josep Faulí, Josep Maria Cadena, Carles Soldevila, María Luz Morales, Josep Pla, Josep Maria de Sagarra, Antonio Franco, Carles Pérez de Rozas, Enrique Arias Vega, Salvador Alsius, Xavier Vidal Folch i Margarita Rivière, entre altres. Alguns dels noms de la primera època es poden trobar al nomenclàtor de carrers de Barcelona, i entre els més recents hi ha periodistes de prestigi reconegut.

Entre els directors que va tenir el Diari de Barcelona hi ha noms com: Antoni Brusi i Ferrer, Joan Mañé i Flaquer (amb línia directa i influència al Consell de Ministres de l’època), Miquel dels Sants Oliver, Enrique del Castillo, Manuel Martín Ferrand, Josep Pernau, Tristán la Rosa, Antoni Alemany, Santiago Vilanova, Enric Sopena o Cristina Ribas, que el va dirigir en l’època que va ser diari digital.

L’any 2017 se celebra el 225è aniversari de l’aparició del Diari de Barcelona, i per aquest motiu l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ha organitzat l’exposició “Diario de Barcelona: una empresa periodística (1792-2009)”, amb imatges, exemplars i documents del seu fons que permeten conèixer la història del que durant molts anys va ser el degà de la premsa continental, perquè només a la Gran Bretanya hi havia un periòdic més antic que el Diari de Barcelona.

Peus de foto: Exemplar del número 1 del Diario de Barcelona, mostrat a les vitrines de l’exposició. | Felicitació dels repartidors del Diario de Barcelona, probablement de la dècada del 1900. | Exemplar del Diari de Barcelona de l’època republicana que es pot veure a l’exposició. | Caricatura de Joan Mañé i Flaquer publicada a L’Esquella de la Torratxa el 25 de juliol de 1885. | Caixes de composició manual a la impremta del Diari de Barcelona, abans de l’any 1936. | Dibuixos de Cesc publicats al Diari de Barcelona. | Exemplars del Nou Diari editats l’any 1994 per l’assemblea de treballadors. | L’exposició al vestíbul de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*