La Casa de les Altures, una seu de districte amb història

2 novembre, 2016 | Barcelonins, El teu Ajuntament, Insòlit | Publica un comentari

A la dècada del 1980, quan l’Ajuntament democràtic començava a caminar, es va apostar per la descentralització municipal. Això implicava que cada districte havia de tenir una seu per als serveis administratius. En alguns casos es van mantenir els edificis de les antigues tinències d’alcaldia, que ocupaven les seus dels que havien estat ajuntaments del pla de Barcelona, com les Corts, Gràcia, Sant Martí de Provençals o Sarrià, per exemple. En el cas d’Horta-Guinardó, tot i que la seu de l’Ajuntament d’Horta encara és dempeus a la plaça de Santes Creus —actualment és un centre que pertany a Serveis Socials—, la tinència d’alcaldia era en un pis del carrer de Santa Fe, al veí districte IX Nord, avui Nou Barris. Anys després es va decidir convertir un curiós edifici de la ronda del Guinardó en la seu del Districte. Aquest edifici, d’estil arabitzant, és conegut amb el nom de Casa de les Altures.

La Casa de les Altures és en una punta del parc de les Aigües i té un estil que, si més no, sorprèn qui la veu per primer cop. En un informe elaborat a petició de la Societat General d’Aigües de Barcelona datat el mes de gener del 1978, el catedràtic d’arquitectura Joan Bassegoda Nonell diu: “La impressió que produeix el xalet de les Altures és de perplexitat. La decoració de tipus musulmà no acaba d’encaixar amb les proporcions, regulars i una mica pretensioses de l’edifici. Per la forma rectangular i el pati central sembla inspirat, pel que fa a les proporcions, en un edifici renaixentista, mentre que la decoració morisca sembla afegida i sense relació amb les proporcions esmentades.” Sembla clar que darrere d’aquest edifici hi ha una història, i és una història ben curiosa.

Per saber qui i per què va construir la Casa de les Altures cal remuntar-se a la segona meitat del segle XIX, quan Sant Martí de Provençals era encara un municipi independent i s’hi van construir dos dipòsits d’aigua per abastar-lo que es van instal·lar a la part alta del terme municipal, al barri del Guinardó. Per preservar la qualitat de l’aigua i evitar que en el futur s’hi poguessin instal·lar a prop indústries que provoquessin possibles filtracions i malmetessin l’aigua, es va adquirir un gran terreny a l’entorn dels dipòsits. Gran part d’aquest terreny és, avui, el parc de les Aigües.

El 20 de novembre de 1890, Nicolás Reculez Chevalier, en qualitat de director de la Societat General d’Aigües de Barcelona, va demanar permís a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals per edificar “una casa torre de planta baixa i primer pis a la muntanya, en els terrenys contigus al camí denominat de la Llegua i el torrent de Casa Velas”. El permís, signat per l’alcalde, Andrés Framis Güell, va ser concedit el 27 de juliol de 1891. En la petició signada per Reculez s’explicita que el nou edifici substituïa una edificació preexistent al mateix lloc. L’edifici s’aixecava al costat dels dipòsits que abastaven d’aigua Sant Martí de Provençals des de feia dues dècades.

La intenció de Reculez era, en realitat, construir la seva residència particular, i sembla que l’estil arabitzant va ser part del seu encàrrec al mestre d’obres Enric Figueres, que va ser qui va signar el projecte. A l’hora de la veritat, el director de la Societat General d’Aigües de Barcelona va ser cessat i es va dedicar l’edifici a altres usos, entre els quals hi havia el de casa d’estiueig per als directius de la companyia, casa de colònies per als fills dels treballadors i seu de l’Institut d’Investigació Hidrològica.

En la descripció de l’edifici que fa Joan Bassegoda en l’informe citat, es destaca l’ús d’elements propis de l’arquitectura islàmica. Així descriu el catedràtic d’arquitectura les façanes de l’edifici: “Les portes i finestres de la façana principal i de les laterals apareixen adornades amb un arrabà fet amb baix relleus de pedra artificial, i en alguns casos de guix, imitant els ataurics nassarites.” I diu del pati central: “Està igualment com si es tractés d’un monument granadí, amb arcs de ferradura lobulats i arrabà decorat amb ataurics de guix.” Tot i que Bassegoda no en fa referència, hi ha constància documental que al centre del pati hi havia una font ornamental.

L’informe de Joan Bassegoda va ser redactat en un moment en què es dubtava entre mantenir o enderrocar l’edifici. La resolució del catedràtic va ser clara: “No és aconsellable la demolició del xalet de les Altures perquè és un bon exemple de com entenien la decoració, més que l’arquitectura, els representants del romanticisme eclecticista.”

Aquell mateix any 1978 i mesos després de l’informe de Bassegoda, l’Ajuntament, encara en època predemocràtica, va adquirir el parc de les Aigües i el va obrir al públic. La Casa de les Altures, situada en un extrem del parc, va quedar fora de l’operació i pendent d’ús, fins que a mitjan dècada del 1980, en una visita d’obres prèvia a la inauguració del túnel de la Rovira, el regidor del Districte, Albert Batlle, i altres responsables municipals la van veure i van pensar que podia ser una bona seu de Districte. Des de l’any 1982 els serveis municipals d’Horta-Guinardó ocupaven el segon pis del Centre Cívic del Guinardó, i l’espai s’havia fet petit.

Un cop adquirida per l’Ajuntament, l’any 1989, després de ser rehabilitada i reformada per adequar-la als nous usos administratius, segons un projecte de l’arquitecte Víctor Argentí, la Casa de les Altures va ser inaugurada com a nova seu del Districte d’Horta-Guinardó.

En el procés d’esdevenir seu municipal, l’edifici va perdre la font del pati i l’accés pel centre de la façana, però va mantenir l’estructura i l’estil arabitzant. Al costat encara hi ha els dipòsits que són l’origen del parc i de l’edifici, i les instal·lacions de manteniment i bombament de l’aigua.

Peus de foto: La Casa de les Altures a principi del segle XX. L’accés era directament per la porta central i la galeria de la planta baixa estava a nivell del terra. Autor desconegut. Arxiu Districte d’Horta-Guinardó. | La Casa de les Altures en l’actualitat, com a seu del Districte d’Horta-Guinardó. La galeria de la planta baixa queda elevada i l’accés es fa per una escala lateral. Autor: JAF. | El jardí que hi ha sobre els dipòsits d’aigua en l’actualitat. Els dipòsits encara funcionen i són propietat d’Agbar. Autor: JAF. | L’estructura dels dipòsits, a l’aire lliure, durant unes obres dutes a terme a la dècada del 1930. Autor desconegut. Arxiu Districte d’Horta-Guinardó. | Pati interior abans de la reforma. Al marge esquerre es poden veure plantes de la font ornamental que hi havia al centre. Autor desconegut. Fons Felip Capdevila – Arxiu Districte d’Horta-Guinardó. | Pati de l’actual seu del Districte d’Horta-Guinardó, sense la font central. | Façanes lateral i posterior de la Casa de les Altures en l’actualitat. Autor: JAF.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*