Els gremis de la seda, cinc-cents anys d’història barcelonina

17 novembre, 2015 | Barcelonins, El teu Ajuntament, Insòlit | Publica un comentari

Els gremis van tenir una importància cabdal a Barcelona. Durant segles van formar part del Consell de Cent, i tenien un paper destacat en la defensa de la professió, la formació de nous professionals i l’assistència social dels seus membres. Entre aquestes corporacions gremials barcelonines hi havia les que s’aplegaven a l’entorn de l’art de la seda. En total són més de cinc-cents anys d’història de la ciutat.

La seda és coneguda a Catalunya des de l’alta edat mitjana. Ja al segle X hi ha documentats intercanvis comercials entre mercaders catalans i andalusins a l’entorn de la seda. La primera regulació d’aquesta activitat a Barcelona va ser una disposició del rei Pere el Gran, en el darrer terç del segle XIII. En aquella època la gran majoria d’artesans seders eren jueus i, per tant, no tenien cap organització gremial, ni formaven part de la corporació municipal. Amb tot, l’auge de la sederia durant el segle XIV va fer que el Consell de Cent acabés autoritzant unes ordinacions de compravenda de seda. A partir de l’any 1391, quan els jueus van ser perseguits i expulsats, el món de la seda pràcticament va desaparèixer de Barcelona.

A partir de mitjan segle XV van començar a sorgir de nou tot un seguit d’oficis relacionats amb la seda. En un període d’uns cent vint anys es van constituir a la ciutat fins a set corporacions d’oficis relacionats amb la seda: barreters d’agulla (1495), perxers (1509), velers (1533), velluters (1548), passamaners (1572), torcedors (1619) i tintorers (1619). Els barreters d’agulla eren els que feien barrets, i es deien “d’agulla” perquè inicialment treballaven amb agulles; els perxers fabricaven cintes i teixits llargs i estrets de seda, i es diferenciaven dels passamaners perquè treballaven amb teler; els velers eren els que teixien vels de seda, i els torcedors eren els que es dedicaven a tòrcer la seda.

Un decret del 20 de desembre de 1836 va suprimir totes les organitzacions gremials de l’Estat espanyol, i les entitats que van sobreviure ho van fer convertint-se en associacions de defensa d’interessos col·lectius o com a mutualitats laborals. Un d’aquests casos va ser el Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona, que havia nascut el 1834 arran de la fusió dels gremis de velers i de velluters.

Els gremis eren regits per les juntes i els consells, que estaven compostos, generalment, per dos majorals, un clavari —el que avui es coneix com a tresorer—, un comptador i un síndic. Ells s’encarregaven de la gestió de la institució; controlaven el procés d’admissió d’aspirants, un tema al qual es donava una gran importància; participaven en el manteniment i comandament de la milícia urbana de Barcelona dels segles XVII i XVIII, i organitzaven les celebracions patronals, perquè cada gremi tenia un sant patró o una santa patrona, mantenia capelles i organitzava celebracions en honor seu.

En els primers anys de la seva existència, el Gremi de Velers es reunia a la col·legiata de Santa Anna, i a partir del segle XVII va passar a fer-ho al convent de Santa Caterina, fins que l’any 1764 va inaugurar una seu pròpia al número 1 de l’actual carrer de Sant Pere Més Alt, a la cantonada amb la Via Laietana. Amb la fusió va convertir-se en la seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona. L’edifici, que destaca pels grans esgrafiats que hi ha a la façana, va estar a punt de ser enderrocat a principis del segle XX, amb l’obertura de la Via Laietana i a causa de l’interès del l’Orfeó Català perquè el Palau de la Música guanyés visibilitat. Finalment, l’any 1929 va ser declarat Monument d’Interès Nacional i es va salvar.

L’any 2012 el Col·legi de l’Art Major de la Seda va cedir la seva documentació en comodat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que ara ha organitzat una exposició amb una part dels documents. La mostra pot visitar-se al vestíbul de la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu, fins al 30 d’abril de 2016.

Entre els documents exposats hi ha un pergamí del 1533 amb el qual el rei Carles I va confirmar les ordenances atorgades pels consellers de Barcelona a la Confraria de Teixidors de Vels de la ciutat, o el llibre de privilegis del Gremi de Velluters, del 1570. També hi ha una al·legació dels síndics dels velers, velluters i perxers contra unes dones que fabricaven i venien articles de seda de forma il·lícita. I és que els gremis, tots en general, tenien una cura especial a l’hora de controlar l’accés a la professió i perseguien especialment els intrusismes i les competències deslleials. Entre els elements de l’exposició hi ha un curiós cuc de seda de fusta desmuntable que s’utilitzava per als cursos de formació.

Peus de foto: Gravat que mostra el treball de debanatge del fil de seda. Forma part de seixanta-dues làmines del llibre de gravats al coure de Benard Direxit, algunes de desplegables, que il·lustren els processos d’obtenció del fil de seda i la producció de teixits del segle XVIII. Autor: Benard Direxit – Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Fons del Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona (CAMS). | Llibre primer de privilegis de la Confraria de Teixidors de Vels de Seda. Conté una còpia de les primeres ordinacions atorgades per Carles V als teixidors de vels de Barcelona, el 16 de desembre de 1533. AHCB. Fons del CAMS – Gremi de Velers. | Convenció atorgada entre los proms y Gremi de Perxers y lo doctor Joseph Coll y Dorca, metge de dit Gremi. AHCB. Fons del CAMS – Gremi de Perxers, 16 de maig de 1790. | La Casa del Gremi dels Velers, a la cantonada del carrer de Sant Pere Més Alt amb la Via Laietana. Autor: JAF. | Cuc de seda de fusta desmuntable amb les parts anatòmiques destacades usat en cursos de formació. AHCB. Fons del CAMS. | Dos documents que es mostren a l’exposició: al·legació contra unes dones que fabriquen i venen articles de seda i memorial de greuges del Gremi de Velluters. AHCB. Fons del CAMS. | Imatge de l’exposició “Les arts de la seda a Barcelona”.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*