El darrer alcalde de la Barcelona republicana

24 març, 2016 | Barcelonins, El teu Ajuntament, Insòlit | Publica un comentari

El 20 de febrer de 1966 va morir Hilari Salvadó, l’alcalde que va dirigir l’Ajuntament durant els anys en què els avions de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi van bombardejar Barcelona en suport de l’exèrcit franquista durant la Guerra Civil. Fill d’una família de pescadors de la Barceloneta, va substituir Carles Pi i Sunyer al capdavant de l’alcaldia quan aquest va ser nomenat conseller de Cultura pel president Lluís Companys.

Hilari Salvadó va néixer el 16 de febrer de 1899 al si d’una família de pescadors de la Barceloneta. Els pares, Antoni Salvadó i Dolors Castell, van tenir set fills, cinc nois i dues noies. Havien arribat a la ciutat procedents de Peníscola, al Baix Maestrat, atrets per les oportunitats que oferia l’Exposició Universal del 1888. La vida de la família va fer un tomb el 31 de gener de 1911, quan Hilari, que era el petit dels nois, estava a punt de fer 12 anys. Habitualment els cinc nois acompanyaven el pare a feinejar amb dues barques. Aquell dia, però, l’Hilari tenia les angines i es va haver de quedar a casa. Això li va salvar la vida, perquè de forma sobtada es va desencadenar un fort temporal que va impedir que els Salvadó poguessin arribar a port a temps. Hi van morir el pare i els quatre germans.

La mare de l’Hilari li va fer prometre que mai més faria de pescador i ell va dedicar-se a treballar com a comercial, al principi als magatzems El Siglo i, posteriorment, a la Cambra de Comerç. Els primers anys compatibilitzava la feina i els estudis nocturns de comptabilitat.

Home inquiet i activista compromès, Salvadó va ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista a la Barceloneta. Allà va coincidir i va fer amistat amb Josep Tarradellas i amb el periodista Joaquim Ventalló, que més endavant va esdevenir el traductor de les aventures de Tintín al català. També va ser cofundador del Centre Excursionista Minerva, el butlletí del qual va dirigir. Va militar a Estat Català i va ser un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la dictadura de Primo de Rivera va donar suport, des de la clandestinitat, a persones represaliades i empresonades.

L’any 1934 va entrar a l’Ajuntament gràcies al triomf de la coalició d’esquerres a les eleccions municipals. Va formar part de l’equip de l’alcalde Carles Pi i Sunyer; va participar en diverses comissions, juntes i patronats municipals, i entre altres coses, va propiciar diverses actuacions de millora al seu barri, la Barceloneta, on era molt estimat. Una bona mostra d’aquesta estimació és el suport que va rebre després dels fets d’Octubre, quan va ser empresonat al vaixell presó Uruguay. Testimonis de l’època expliquen que, mentre va durar el seu captiveri, cada diumenge s’acostaven al vaixell diverses barques de pescadors que agitaven mocadors i cridaven “Lari! Lari!”, que és com se’l coneixia popularment.

Va ser alliberat, amb altres membres del consistori, el 23 de febrer de 1935 i va seguir amb l’activitat política. Quan el front d’esquerres va guanyar les eleccions del 1936, va recuperar l’acta de regidor a l’Ajuntament, fins que el juliol del 1937 va substituir com a alcalde Carles Pi i Sunyer, que havia estat nomenat conseller de Cultura pel president Companys.

Com a màxim responsable de l’Ajuntament va haver de fer front als bombardejos que va patir la ciutat. Diversos periodistes van deixar constància del fet que, en més d’una ocasió, va anar en persona a col·laborar en les tasques de salvament de les persones sepultades. Va donar suport a la construcció de refugis antiaeris per part de la ciutadania, ja que era conscient que l’administració no arribava a tot arreu. També va impulsar l’edició d’un fulletó titulat Defensa passiva antiaèria: Refugis: Instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives i incendiàries.

Mentre va ser alcalde, Salvadó va dur a terme una intensa activitat de relació amb països estrangers per explicar la situació de la ciutat, que havia d’acollir desenes de milers de persones refugiades, i aconseguir ajuda. Va visitar Londres, Brussel·les i París amb la intenció d’entrevistar-se amb persones influents per demanar-los ajuda de caràcter econòmic, sanitari o queviures, però mai armament. També es va desplaçar personalment al front de Madrid al capdavant d’una flota de 21 camions d’avituallament.

El dia 25 de gener de 1939 va haver d’abandonar la ciutat, juntament amb la seva companya sentimental, la seva germana i el seu cunyat, camí de l’exili a França. Els anys de la Segona Guerra Mundial els va viure amagat per evitar que la policia francesa el detingués i l’extradís a Espanya. Amb tot, va fer d’enllaç entre els refugiats espanyols i els maquis de la resistència francesa. Acabada la guerra va treballar de comptable en una fàbrica de la localitat de Besiers. L’any 1960, gràcies al seu amic Joaquim Ventalló, va aconseguir la documentació per tornar a Barcelona, on va morir el dia 20 de febrer de 1966.

Hilari Salvadó té una plaça de la Barceloneta que duu el seu nom des de l’any 1998. Enguany, amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari de la seva mort, Barcelona organitza diverses activitats, algunes de les quals ja s’han celebrat. Està previst que hi hagi conferències, una exposició itinerant, un documental i l’edició del llibre Hilari Salvadó: El darrer alcalde republicà de Barcelona, l’autor del qual és l’historiador Pau Vinyes.

Peus de foto: Hilari Salvadó llegint el discurs de la presa de possessió com a alcalde, el 16 de juliol de 1937. Autor: Pérez de Rozas – Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB). | Míting al Teatre Bosc. Hilari Salvadó, assegut a la punta dreta de la taula, mira com parla Lluís Companys. Any 1934. Autor: J. Domínguez – Arxiu Nacional de Catalunya. | Hilari Salvadó, segon per l’esquerra, en un acte d’homenatge a Miquel Badia, el 29 de maig de 1934. Autor: Carlos Pérez de Rozas -AFB. | Hilari Salvadó, el primer per la dreta, observa el president Companys, que parla davant els micròfons, l’Onze de Setembre del 1937. Autor: Carlos Pérez de Rozas – AFB. | Hilari Salvadó, segon per l’esquerra, presidint amb altres autoritats l’enterrament de les víctimes d’un bombardeig al port. Autor: Pérez de Rozas – AFB. | Logotip de l’Any Salvadó. Autora: Nora Grijalba.| Plaça d’Hilari Salvadó, a la Barceloneta. Autor: JAF. | Hilari Salvadó, amb les mans sobre la taula, a la presidència del Primer Congrés de Cooperatives, organitzat per la Federació de Cooperatives de Catalunya, el 16 de juliol de 1937. Autor: Carlos Pérez de Rozas – AFB.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*