Curiositats històriques del Raval

19 agost, 2014 | El teu Ajuntament, Insòlit | Publica un comentari

Les parets de la ciutat expliquen moltes coses. I les d’un barri amb tanta història com el Raval, molt més. Al carrer del Carme, per exemple, a l’entrada de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, algú va deixar plasmada la seva queixa contra el comte duc d’Olivares: “fuerese luego Oliveros” es pot llegir clarament en un carreu. En aquest mur, hi ha altres inscripcions, com una que diu “fuego que se apaga” i que podria fer referència a algun dels incendis que va patir la zona en època medieval. Aquesta és només una de les curiositats de la història que les rutes del Raval Cultural posen de manifest.

Una de les joies del patrimoni barceloní, el monestir de Sant Pau del Camp, uneix dos estils tant diferents com el romànic i el cubisme i el nexe és un jove pintor anomenat Pablo Picasso que durant la seva estada a Barcelona, a principi del segle XX, hi anava sovint a dibuixar i prendre apunts. L’artista es va inspirar en la figura d’Eva d’un dels capitells del claustre per pintar una de les figures del quadre Les senyoretes d’Avinyó. Un claustre que, d’altra banda, és únic perquè en si mateix uneix el romànic amb elements arquitectònics de clara tradició musulmana, com és el cas dels arcs lobulats. Aquesta és una altra de les anècdotes que explica Jesús Floro, historiador i guia de les rutes de Raval Cultural,.

Aquestes i altres histories curioses s’incorporen a les rutes que formen part de Raval Cultural tot aprofitant el primer any de vida d’aquest projecte. A més, el seu web incorpora informació puntual per poder fer-se un itinerari a mida. Només cal anar a buscar l’apartat “Sabies que…” per trobar una llista de punts visitables amb els quals organitzar-se l’itinerari a mida.

Altres punts que es proposen són l’edifici del carrer de Sant Pau, 116, avui residencial, però que havia estat la fàbrica Clavé i Fabra, una de les 74 que hi va haver en aquest barri a mitjan segle XIX. La pel·lícula En construcción, de José Luis Guerín, mostra les obres de l’actual edifici.

Un altre punt d’interès relacionat amb el passat industrial del barri és l’edifici del carrer del Carme, 106, aixecat per Erasme Gònima, un magnat del tèxtil català que va arribar a la ciutat amb 11 anys, analfabet i sense recursos, i que a poc a poc va anar millorant fins a ser un dels principals productors d’indianes. Davant mateix d’aquest edifici hi ha una botiga que encara conserva el cartell d’una antiga vaqueria, una de les cinc-centes que va arribar a tenir Barcelona. I no gaire lluny hi ha la capella de Sant Llàtzer, que havia estat part d’un hospital de leprosos. Una mena de finestra interior, avui tapada, recorda com els malalts de lepra havien de seguir la missa darrere d’una gelosia per no barrejar-se amb la resta de fidels i evitar, així, el risc de contagi. Aquesta capella està situada a la plaça del Pedró, un punt estratègic de la Barcelona medieval.

Les propostes de “Sabies que…” també ens porten al carrer de la Riereta, que en una època va ser conegut com el carrer del Soroll a causa del brogit de les nombroses fàbriques que hi havia. Encara es pot veure el rètol d’alguna de les fàbriques. Al número 8 d’aquest mateix carrer hi ha l’actual restaurant Guixot, que ocupa el local que a la dècada del 1970 va acollir el bar feminista laSal i l’editorial laSal. Edicions de les dones. Frederica Montseny, la líder anarquista catalana que durant la República va arribar a ser la primera dona ministra d’Espanya, hi va fer una de les seves primeres xerrades en tornar de l’exili.

I si abans hem vist una antiga vaqueria, un bon punt per acabar la ruta és la granja Viader, del carrer Xuclà, 4-6, on personatges com mossèn Cinto Verdaguer o el ja esmentat Picasso anaven a prendre una xicra de xocolata. Aquest local, amb més de 125 anys d’història, està regentat per la quarta generació de la mateixa família, que és també la creadora del Cacaolat.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*