El jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, un oasi al carrer de Muntaner

6 juliol, 2016 | Actualitat, Barcelonins, Insòlit | Publica un comentari

Baixant pel carrer de Muntaner, al costat del Besòs, entre els carrers de Marià Cubí i de l’Avenir hi ha una tanca d’obra i reixa darrere la qual es pot veure un jardí que envolta un edifici d’estil noucentista. Entre els arbres s’entreveu una part de la façana i d’una gran torre quadrada que en sobresurt. És la Casa del Marquès d’Alella, que avui és la seu de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, l’empresari que en morir va llegar la finca i tot el que contenia a l’Ajuntament de Barcelona. El dia 5 de juny de 2016 l’Ajuntament va obrir els jardins al públic.

La finca té la forma de dos rectangles irregulars units per la part central, que és on hi ha la casa principal. Al costat de l’accés pel carrer de Muntaner, hi ha un petit edifici que era la porteria de la finca, i a la banda posterior, amb la façana principal orientada al jardí, però amb accés independent pel carrer de l’Avenir, hi ha l’anomenada torre. Els edificis van ser projectats per l’arquitecte Enric Sagnier i Vilavecchia, i el jardí original va ser dissenyat per Jean-Claude-Nicolas Forestier, per encàrrec de Ferran Fabra i Puig, segon marquès d’Alella, que va decidir construir la seva nova residència en uns terrenys que tenia a Sant Gervasi de Cassoles.

Sagnier va projectar un edifici d’aspecte noble, a quatre vents, de planta rectangular i amb quatre pisos i un terrat, transitable a dos nivells i del qual sobresurten dues torres, l’una més gran que l’altra. El coronament de les torres, amb baranes i cornises, recorda l’estil plateresc de l’arquitectura castellana. Les quatre façanes tenen elements ornamentals, però destaca la principal, amb obertures emmarcades per volutes i cartel·les de pedra tallada. El cos central de l’edifici té una llotja renaixentista de tres arcs de mig punt, amb els carcanyols esculpits. Repartits per les quatre façanes, hi ha detalls de fusteria i fanals de forja i vidre.

La torre, que és a la banda del carrer de l’Avenir, també la va projectar Enric Sagnier i va ser construïda per a Inés Fabra, filla del segon marquès d’Alella. També és una construcció a quatre vents, de planta rectangular amb quatre pisos, i té un estil més clàssic que la casa principal.

L’any 1945 l’empresari Julio Muñoz Ramonet va comprar la finca a les netes del marquès i, uns anys més tard, va encarregar una remodelació del jardí que envolta els edificis. Muñoz Ramonet va acumular una gran fortuna gràcies a les bones relacions amb les autoritats militars franquistes de l’època, que li van permetre influir molt decisivament en la importació de cotó. Durant els anys del franquisme Muñoz Ramonet va tenir molta influència i presència social. Va arribar a disposar d’un entramat empresarial important que tenia la seu central al Palau Robert. Entre aquestes empreses hi havia Can Batlló i els grans magatzems El Siglo i El Águila. També va participar en diverses empreses de la indústria tèxtil i en companyies de comerç exterior i d’assegurances. En van arribar a dependre fins a 45.000 llocs de treball.

A la dècada dels setanta va començar el declivi de tot aquest conjunt empresarial, i Julio Muñoz Ramonet va marxar a viure a Suïssa, on va morir el maig del 1991. En el seu testament llegava la finca i tot el contingut ―entre altres coses, diverses col·leccions i obres d’art― a la ciutat de Barcelona, que no va poder accedir-hi fins al juliol del 2013, després d’anys de litigi als tribunals amb les filles de l’empresari. En el mateix testament s’establia la creació d’una fundació amb el seu nom que havia de fer possible que la ciutadania pogués visitar i aprofitar la finca de manera útil. Aquest mes de juny la fundació ha obert al públic les portes del jardí, mentre se segueix treballant per recuperar algunes obres d’art que havien de ser a la finca i que no es van trobar quan l’Ajuntament va poder accedir-hi.

El jardí el va encarregar durant la primera dècada del segle XX Ferran Fabra i Puig al paisatgista francès Jean-Claude-Nicolas Forestier, que va projectar diversos jardins de la ciutat, com els de Laribal, a Montjuïc, o la part històrica del parc del Guinardó. L’any 1956 Muñoz Ramonet va encarregar-ne la remodelació al paisatgista Joan Mirambell i Ferran, que va introduir diversos canvis al disseny original de Forestier.

Originàriament, el jardí tenia 4.123 metres quadrats, però l’any 1933 en va perdre 529, quan l’aleshores propietari Ferran Fabra i Puig va fer construir el bloc d’habitatges que encara avui ocupa la cantonada dels carrers de Muntaner i de l’Avenir. Segons s’explica en un plafó que hi ha al jardí, el disseny original de Forestier “estava emmarcat per un estany rectangular amb un brollador d’aigua, uns parterres amb roses envoltats de pèrgoles en forma de U i terrasses amb escales que connectaven els diferents nivells”.

En l’actuació que hi va dur a terme Mirambell durant els anys 1956 i 1957, segons s’explica en el mateix plafó, “va crear un joc de desnivells per acostar el jardí a la casa elevant-ne els laterals”. El paisatgista va mantenir l’estany, però en va modificar l’orientació i va desplaçar la pèrgola. A la zona enjardinada de la torre del carrer de l’Avenir, va substituir la platabanda de flors per una piscina. En la intervenció, Mirambell també va introduir a l’espai nova vegetació: gespa, magnòlies, palmeres de dàtils i ciques.

Avui la part més gran del jardí es troba davant la casa principal i s’organitza a l’entorn d’un gran estany, amb camins que porten cap a les escales que donen accés a la casa principal, a la dreta de la qual hi ha l’altra part de jardí, amb un segon estany envoltat d’una pèrgola, sota la qual hi ha diverses escultures de Josep Dunyach i Vicenç Navarro. Repartides pel jardí hi ha altres escultures de Dunyach i de Josep Cañas. Entre la vegetació destaquen alguns arbres rellevants: un cirerer de flor, varies magnòlies, una livistona, un alvocat i un lledoner.

Peus de foto: Part de la façana de la Casa del Marquès d’Alella vist entre alguns arbres del jardí. Autor: JAF. | Les façanes principal i lateral del costat del carrer de Marià Cubí de la casa principal. Autor: JAF. | Escultura Dona asseguda (1919), de Josep Dunyach i Sala, a l’estany inferior, davant la casa principal. Autor: JAF. | Estany superior, amb la pèrgola als costats i la torre al fons. Autor: JAF. | Escultura Confidències a la platja (1934), de Josep Dunyach i Sala, davant la façana principal de la torre. Autor: JAF. | Camí que uneix els dos nivells de jardí. Autor: JAF. | Un dels salons de la casa principal. Autor: El Digital de Barcelona.

Publica un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb *.

*