Sistema alimentari

La relació entre el sistema alimentari global i el canvi climàtic és bidireccional. D’una banda, diversos organismes internacionals (FAO, 2003a; IPCC, 2007) afirmen que les quatre dimensions de la seguretat alimentària, és a dir, la disponibilitat d’aliments (la producció i el comerç), l’estabilitat en el subministrament d’aliments, l’accés i l’ús dels aliments, probablement es veuran afectades pel canvi climàtic.

El Quart Informe d’Avaluació de l’IPCC (2007) preveu un increment del potencial de producció d’aliments a nivell mundial pot augmentar com a conseqüència de l’augment de la temperatura mitjana local (entre 1 i 3 ºC), però per damunt d’aquest interval s’espera una disminució d’aquesta producció, unida també a l’existència de més onades de calor i la reducció de les precipitacions. Per altra banda, els canvis en els patrons d’esdeveniments meteorològics extrems, com l’augment de la freqüència i intensitat de les sequeres i inundacions, afectaran l’estabilitat i l’accés als subministraments alimentaris. A més, la inseguretat alimentària i la pèrdua de mitjans de subsistència es veuran agreujades per la pèrdua de superfície cultivable i de vivers de peixos, a causa de la inundació i l’erosió costanera en zones baixes (FAO, 2003b).

D’altra banda, el sector alimentari és una font important d'emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Les diferents etapes de la cadena alimentària (producció, transformació, emmagatzematge, transport, venta i consum) representen entre el 15-30% de les emissions globals de GEH (Garnett, 2008). Més en detall, la producció de fertilitzants sintètics representa el 38%; la ramaderia, el 31%; el cultiu d’arròs, l’11%; i la gestió del fems, el 7% (Stern, 2005a). A nivell català, segons l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic l’any 2015 la ramaderia i l’agricultura van representar l’11% de les emissions. Per últim, una font d’emissions que també cal tenir en compte és els residus alimentaris que es generen al llarg de la cadena alimentària, que només a Catalunya corresponen a 35 quilos per persona i any (ARC, 2012).

Així doncs el sistema alimentari és un element clau pel desenvolupament de la societat, fet pel qual esdevé un element rellevant a l’hora d’estudiar els efectes que el canvi climàtic pot tenir a la ciutat i quines han de ser les estratègies per adaptar-nos i augmentar la nostra resiliència.