Preguntes i respostes

Què pot fer una ciutat com Barcelona davant d’un problema global com aquest?

Les ciutats representen part del problema del canvi climàtic, ja que concentren bona part de les emissions i del consum energètic de tot el món, però per això mateix també són una part clau de la solució.

En termes generals, gran part de les ciutats ja estan rebent els impactes associats al canvi climàtic, com efectes sobre la salut, l’augment de les temperatures, l’agreujament de l’efecte illa de calor, més períodes de sequera i més inundacions, més onades de calor, l’increment del nivell del mar, la disminució dels recursos hídrics,...

Les actuacions de les administracions locals són molt importants per a la gestió de la qüestió del canvi climàtic tant a nivell local, en la mesura que milloren les condicions de vida de la ciutadania, com a escala global atès que les concentracions urbanes a tot el món engloben ja avui més del 54% dels habitants del planeta i a la Unió Europea un 74% de la població viu en àrees urbanes on es consumeix el 75% de l’energia.

Les ciutats i els seus àmbits metropolitans representen un enllaç intens entre la urbanització, l’ús de l’energia i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. La densitat urbana i l’organització espacial són factors clau que influencien en el consum d’energia, especialment en els sectors del transport i dels edificis.

Però... la Terra no ha passat per molts canvis climàtics? Per què ens ha de preocupar?

Perquè és el primer que succeeix amb un poblament humà que s’estén a totes les zones de la Terra. Esdevé, doncs, una problemàtica que depassa els aspectes estrictament ambientals per convertir-se en una qüestió ètica i de responsabilitat. En aquest cas els canvis estan produïts directament per l’acció humana i no totes les poblacions tenen la mateixa capacitat d’adaptació; els més afectats i amb més dificultats per a l’adaptació seran els que menys han contribuït al problema.

Si no actuem, amb el ritme d’emissions actual, al 2100 incrementarem uns 3 i 5 ºC la tª mitjana del planeta… realment n’hi ha per tant?

3 o 5 graus poden no semblar gaire però un canvi global d'un grau en la temperatura mitjana significa una gran quantitat de calor per escalfar tots els oceans, l'atmosfera i la terra. En el passat recent de la Terra una diferència de cinc graus és el que separa la darrera glaciació d’una època interglacial.

El CO2 és un contaminant? Quan parlem de contaminació atmosfèrica, parlem també de CO2?

La presència del CO2 i altres gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera és natural i, de fet, és una de les causes que permet la vida a la terra ja que manté una temperatura apta. La concentració d’aquests gasos és fruit d’un equilibri entre les fonts emissores i els embornals (processos que els absorbeixen o fixen). El problema no deriva de que siguin substàncies contaminants sinó de que n’estem augmentant la concentració i, per tant, la capacitat de retenció de la calor que reflexa la terra. Des de la revolució industrial s’han incrementat substancialment les fonts antropogèniques, mentre que la major part d’embornals (oceà, vegetació, litologia) tenen un cicle molt més lent. Així doncs, les emissions actuals poden trigar decennis o segles a ser absorbides.

Quan parlem de contaminació atmosfèrica ens referim a altres substàncies la presència de les quals a partir d’una determinada concentració tenen un efecte directe en la salut.

Efecte d’hivernacle, escalfament global, canvi climàtic… estem parlant del mateix?

L’efecte d’hivernacle és un fenomen natural que permet la vida a la Terra. Té relació amb la capacitat d’absorció i el percentatge de reflexió de la radiació solar en forma de calor i la seva retenció a l’atmosfera pels gasos amb efecte d’hivernacle (CO2, N2O, CH4) que representen l’1% de la composició de l’atmosfera. L’increment en l’emissió d’aquests gasos a partir de les activitats antròpiques produeix l’escalfament global, l’increment de la temperatura mitjana de la terra (actualment 15ºC) i com a conseqüència, canvis en el clima i altres efectes:

  • Disminució de la neu i el gel (increment de l’albedo)
  • Increment en la temperatura dels oceans (disminució capacitat embornal).
  • Acidificació dels oceans
  • Increment del nivell del mar
  • Increment de fenòmens meteorològics extrems
     

Es pot ser neutre en carboni o “zero” CO2?

Qualsevol activitat que hagi utilitzat energia no procedent de fonts renovables (solar, eòlica)provoca emissions de CO2. També generen emissions de gasos amb efecte d’hivernacle algunes activitats agrícoles o ramaderes. És, doncs, molt difícil encara trobar productes o serveis “zero emissions”. El que sí es pot fer és compensar aquestes emissions, és a dir, calcular la quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle emesos al fabricar un producte o realitzar un activitat (per exemple, un viatge amb avió) i invertir en un projecte que permeti reduir la mateixa quantitat d’emissions. Això és el que significa un producte o activitat “neutre en carboni”.

Petjada de carboni, motxilla ecològica… és el mateix? Què ens diuen les etiquetes?

La petjada de carboni d’un producte és el càlcul de les emissions associades a la seva fabricació des del “bressol a la tomba”, és a dir, des de l’obtenció de les matèries primeres a la posta en disposició en el lloc d’utilització o consum. No s’ha de confondre amb la motxilla o petjada ecològica que és un concepte més ampli que té en compte també altres elements com el consum d’aigua, emissió de contaminants, ocupació de sòl, etc. La comparació entre productes no és fàcil ja que són molts els factors que intervenen en la quantitat d’emissions. Per exemple, en el cas dels vins, intervenen factors com l’eficiència energètica al celler, el tipus de vidre emprat en l’ampolla o la cadena de distribució (a on es ven el vi i com es transporta). Però també altres factors no relacionats amb l’eficiència o l’estalvi com la distància de la vinya al celler, el rendiment de les vinyes o el tipus de vi elaborat amb major o menor aprofitament del most. Les dificultats d’interpretació i la seva relació amb la “bondat” del producte han fet que no sigui habitual que els fabricants informin de la petjada de carboni dels seus productes. És sobretot una eina d’ús intern que permet avaluar l’eficàcia en la introducció de mesures per disminuir emissions. Previsiblement, en un futur proper s’aniran desenvolupant els mecanismes que permetin el coneixement per part dels consumidors de la petjada de carboni dels productes.

L’Acord de París va ser realment tant important?

L’anomenat Acord de Paris representa un important salt endavant perquè per primer cop en la celebració de les cimeres pel clima no és qüestiona ni el problema ni les seves causes. Sense entrar a valorar si és l’acord que el planeta necessita, permet la construcció d’una arquitectura que per primer cop demostra que s’assumeix de debò el repte. Es crea el marc d’activació i governança. I es basa en el principi de la transparència: tots els signants han de fer públics els seus objectius, no iguals, però coherents amb la capacitat tecnològica. També s’articulen els mecanismes de col·laboració amb els països no desenvolupats el que representa també una assumpció de responsabilitats per part dels països més desenvolupats.

Les energies renovables, són la solució?

Les energies renovables són un pilar fonamental per reduir les emssions del sistema energètic. Ara bé, davant la necessitat d’accelerar ràpidament les taxes de reducció d’emissions cal abordar també altres fronts com el sistema de producció d’aliments (l’agricultura i la ramaderia tenen un pes important en les emissions de metà i òxids de nitrogen) que actualment augmenten més ràpidament que el CO2. Igualment és imortant el manteniment i regeneració dels boscos d’arreu del món.

Serà impossible aconseguir els nivells de mitigació necessaris sense una transformació del sistema social d’una magnitud similar als canvis tecnològics. Això inclou la manera com treballem, com ens desplaçament i el que mengem, entre altres exemples.. (Josep Canadell Gili, al Tercer informe sobre canvi climàtic).