La transformació de la ciutat

Els Jocs Olímpics d’estiu de Barcelona 1992 van representar una de les grans transformacions urbanístiques per les quals ha passat la ciutat al llarg de la seva història, amb molts canvis i noves construccions que es van dividir principalment en diferents àrees. 

 

La muntanya de Montjuïc

L’esdeveniment va significar la remodelació d’una part de la muntanya de Montjuïc, amb la creació de l’anomenada Anella Olímpica, dissenyada per Carles Buxadé, Joan Margarit, Federico Correa i Alfons Milà, on es van remodelar instal·lacions esportives existents, com l’Estadi Olímpic de Montjuïc o les Piscines Picornell, i es van construir instal·lacions noves, com el Palau Sant Jordi o l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.

Obra nova: Palau Sant Jordi, INEFC, Pavelló de l’Espanya Industrial

Remodelatges: Estadi Olímpic, Piscines Bernat Picornell, Piscina de Montjuïc, Palau d’Esports de Barcelona

 

Vila Olímpica del Poblenou i Front Marítim

Un dels grans canvis urbanístics que van modificar a partir de llavors el dia a dia de la ciutat va ser la remodelació de tota la zona marítima de la Barceloneta i el Poblenou, l’àrea destinada a la Vila Olímpica, on es van allotjar els esportistes durant els jocs.

Amb un projecte de Martorell, Bohigas, Mackey i Puigdomènech, es va haver de soterrar el ferrocarril de la costa, es va construir un port nou (el Port Olímpic), es va construir un barri nou i es van traçar eixos viaris nous.

El canvi d’aquesta zona de la ciutat va estar lligat a la regeneració de les platges de la ciutat, que va representar una de les grans fites de la transformació de Barcelona: obrir la ciutat al mar i apropar-hi els barcelonins i barcelonines. El canvi va ser tan gran que va modificar la manera com els ciutadans es relacionaven amb la seva costa.

També en aquesta àrea cal tenir en compte la construcció del nou Port Vell, amb un projecte de Jordi Henrich i Olga Tarrasó que incloïa l’actual Maremagnum i la passarel·la pivotant.

Obra nova: Port Olímpic, Pavelló de la Mar Bella

Remodelatges: Poliesportiu Estació del Nord i CEM Frontó Colom

 

Vall d’Hebron

El barri de la Vall d’Hebron va ser el tercer gran escenari de les proves esportives que va passar per una completa remodelació. Amb projecte d’Eduard Bru, la reordenació del barri va comportar la combinació de zones verdes, grans eixos i instal·lacions esportives dels jocs olímpics.

Obra nova: Camp de tir amb arc, Pavelló de la Vall d’Hebron, Tennis de la Vall d’Hebron

 

Les noves rondes

Els Jocs Olímpics de Barcelona van significar també la construcció de les rondes Litoral i de Dalt al llarg del perímetre de la ciutat, així com dels nusos de la Trinitat i del Llobregat, que van contribuir a esponjar notablement el trànsit rodat de la ciutat. Planificades per Josep Acebillo i Alfred Morales, les dues noves rondes se sumaven a la ja existent ronda del Mig, que creua la ciutat.

 

Altres actuacions

Les grans actuacions van anar acompanyades d’altres actuacions urbanístiques complementàries, com la creació de nous parcs i jardins, entre d’altres, el parc del Mirador del Migdia, el parc del Poblenou, el parc de Carles I, el parc de les Cascades, el parc del Port Olímpic o el de la Nova Icària.

En l’imaginari col·lectiu continua tenint una presència destacada la campanya “Barcelona, posa’t guapa”, que des del 1986 fins al 1992 va afavorir la restauració de façanes.

Finalment, la ciutat va viure una revolució pel que fa a les grans infraestructures de telecomunicacions. Es va construir la torre de comunicacions de Collserola, obra de Norman Foster, i la torre de comunicacions de Montjuïc, de Santiago Calatrava, a banda d’instal·lar-se 150 quilòmetres de fibra òptica en el subsòl de la ciutat.

Comparteix aquest contingut