Històries olímpiques

Durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van succeïr un bon nombre d’anècdotes significatives. Algunes d’elles, van ser petites històries que es van convertir en moments icònics. Altres, grans moments que van marcar un abans i un després.

Mandela

Nelson Mandela

Nelson Mandela va ser una de les autoritats internacionals presents a la Cerimònia d’Obertura dels Jocs. Aquella cerimònia va marcar el mandatari sudafricà. Anys després, en la pel·lícula "Invictus", Morgan Freeman recreava com Mandela va parlar al capità de la selecció sudafricana de rugbi, François Pienaar, sobre aquells Jocs: “Recordo quan em van convidar als Jocs Olímic de Barcelona 92. Tothom a l’estadi em va donar la benvinguda amb una cançó. En aquell moment, el futur semblava molt fosc, pero escoltar aquesta cançó per boca de persones del planeta sencer em va fer sentir orgullós de ser sudafricà. Em va permetre esperar més de mí mateix”.

Derek Redmond

Si junts hem començat, junts acabem

Una de les escenes més recordades de les competicions que es van celebrar en els Jocs va ser la de les semifinals dels 400 metres llisos. El britànic Derek Redmond va haver d’aturar-se diverses vegades, i va caure al terra amb llàgrimes als ulls i amb clares mostres de dolor. No va voler que l’ajudéssin a aixecar-se, perquè volia arribar a la meta per ell mateix, després de mesos d’operacions del tendó d’Aquiles. El seu pare, però, va saltar al tartam, va posar el braç a l’espatlla del seu fill i el va acompanyar fins a l’arribada. En arribar a la meta, abraçat al fill, va dir la que ja és una frase mítica: “Si junts hem començat, junts acabem”.

Nou Ordre Mundial

Un nou ordre mundial

Els Jocs de Barcelona '92 es van celebrar enmig d’un món en ple canvi. La Unió Soviètica acabava de dissoldre’s a finals de 1991, Alemanya s’havia reunificat al 1990, igual que ho havia fet el Ièmen el mateix any. Iugoslàvia havia desaparegut i havien nascut els estats d’Eslovènia, Croàcia i Bòsnia Hercegovina. Tanmateix, Sudàfrica tornava als Jocs Olímpics després de començar les negociacions que acabarien amb l’apartheid. Namíbia, per la seva banda, es presentava als Jocs Olímpics com a estat després d’haver aconseguit la independència de Sudàfrica l’any 1990.

Derartu Tulu

La unió d’un continent

El final de l’apartheid va portar a una de les escenes més emotives dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. En la carrera dels 10.000 metres femenins, les atletes Derartu Tulu (atleta negra d'orígen etíope) i Elana Meyer (atleta blanca d'orígen sudafricà), van obtenir el primer i el segon lloc respectivament. La seva imatge agafades de la mà i donant juntes la volta a l’Estadi Olímpic per saludar el públic es va convertir en icònica d’una Àfrica en ple canvi.

Històries Olímpiques

El Dream Team

Un cop la FIBA va admetre que participessin els Jocs els jugadors professionals de bàsquet, la presència de la selecció dels Estats Units es va convertir en tot un fenòmen. L'anomenat Dream Team format per mites del bàsquet com Michael Jordan, Magic Johnson, Larry Bird i companyia no només va aconseguir l'or olímpic. Ho va fer amb una mitjana de 117 punts per partit i una diferència mitjana amb els rivals de 44 punts. Un vendaval i un autèntic espectacle.

Zhang Shan

Cas inèdit

La xinesa Zhang Shan va guanyar la final de tir en categoria skeet en una competició en la qual tots els seus rivals eren homes. Shan, no només va aconseguir aquest resultat inèdit en la història dels Jocs Olímpics, sinó que ho va fer amb 373 encerts de 375, rècord olímpic i mundial.

Linford Christie

El velocista de més edat

Quan el britànic Linford Christie va guanyar la final de 100 metres es va convertir, amb 32 anys, en el velocista més gran en guanyar una medalla d’or. Christie ja havia estat medalla de plata a Seúl quatre anys abans.

Comparteix aquest contingut