Els antecedents: l’Olimpíada Popular del 1936 i la tradició esportiva a Barcelona

L’Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín del 1936, ciutat que havia obtingut la seu abans que Hitler arribés al poder. En fer-ho, va utilitzar el moviment olímpic com a propaganda nazi i legitimació del seu règim mitjançant l’esport i l’olimpisme.

Nombrosos països i organitzacions internacionals van decidir de mobilitzar-se i engegar una campanya de boicot i pressió contra els jocs organitzats a Berlín. En aquell moment, l’esport popular català disposava d'un bon teixit d’entitats, la qual cosa va afavorir l’organització de l’Olimpíada Popular.

A més de la reivindicació antifeixista, l’olimpíada va ser un moviment alternatiu que va donar pas a l’auge de l’esport popular, de la unió entre cultura i esport, de la identitat esportiva dels pobles i de la lluita solidària contra el feixisme.

Un dia abans de celebrar l’Olimpíada Popular van arribar les primeres notícies del cop militar. El 19 de juliol, el mateix dia que l’estadi de Montjuïc havia d’obrir la porta a l’esport popular de mig món, definitivament aquell inusual esdeveniment esportiu i cultural es va veure frustrat davant la sortida de l’exèrcit de les casernes per consumar el cop d’estat contra la república i la Generalitat. Tot i que la gran majoria dels esportistes estrangers van tornar a casa, n’hi va haver uns quants que van decidir agafar les armes i lluitar contra el feixisme: inicialment al costat dels obrers armats que van aturar els soldats als carrers de Barcelona, i, més endavant, anant al front integrats en les Milícies Antifeixistes. Es van convertir, involuntàriament, en els primers voluntaris estrangers en defensa de la república, l’embrió de les futures Brigades Internacionals.

Comparteix aquest contingut