Elements dels Jocs Olímpics de Barcelona '92

Logotip

El desembre del 1987, un jurat format per professionals del disseny, la comunicació i membres del COOB’92 van escollir el logotip dissenyat per Josep Maria Trias per als XXV Jocs Olímpics d’estiu del 1992 a partir d’un concurs restringit. És el mateix Trias qui ha dissenyat també el logotip de la commemoració dels 25 anys dels Jocs Olímpics que celebrem aquest any 2017.

El logotip de Barcelona '92 mostra un individu, dibuixat amb dos traços senzills i un punt, amb els braços estirats com a senyal d’alegria o de victòria i saltant sobre una tanca formada per les cinc anelles olímpiques. En el cas del logotip dels IX Jocs Paralímpics, se substituïa el traç que simulava les cames per un cercle que simulava una cadira de rodes. Es tractava d’un símbol de colors vius, que volia transmetre el caràcter mediterrani i la universalitat dels sentiments simples.

Els colors del logotip responien també als propis de la ciutat i del país. El punt blau del cap remet al mar Mediterrani, el color vermell del traç que representa els braços s’associa a la vida, al foc i a la llibertat, mentre que el color groc s’associa al sol, a la llum, a l’intel·lecte i als valors humans. 

 

Mascota

El Cobi va ser la mascota dels Jocs Olímpics del 92. Un gos d’atura català d’estil cubista dissenyat per Javier Mariscal que es va donar a conèixer el 29 de gener de 1988.

El Comitè Olímpic Espanyol va convocar un concurs restringit en el qual van participar Ferran Amat,  Ángel Beaumont, Francesc Capdevila,  Javier Mariscal, Francesc Petit i Pere Torrent.

Dels milions de rèpliques en tot tipus de materials i productes que es van fer del Cobi, la més recordada és segurament la que en la cerimònia de clausura dels jocs va aparèixer en un vaixell de paper inflable i va acabar enlairant-se cap al cel.

El Cobi tenia com a companya la Petra, que representava una nena sense braços, que va ser la mascota dels IX Jocs Paralímpics d’estiu, celebrats entre el 3 i el 14 de setembre de 1992.

 

Música

Són diverses les cançons que l’imaginari col·lectiu associa directament amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92, però n’hi ha dues que destaquen especialment.

L’any 1987, Freddie Mercury i Montserrat Caballé van gravar la cançó Barcelona. Tots dos intèrprets havien d’interpretar la cançó en la cerimònia d’inauguració dels jocs, però la prematura mort de Mercury el novembre del 1991 ho va fer impossible. Finalment, la cançó va ser present a la cerimònia acompanyant un dels vídeos que es van projectar.

Ja a l’any 1992, Andrew Lloyd Webber i Don Black van compondre la cançó Amics per sempre, interpretada a la cerimònia inaugural per Josep Carreras i Sarah Brightman. La peça es va popularitzar definitivament arran de la versió que el grup de rumba catalana Los Manolos va interpretar a la cerimònia de cloenda.

 

Torxa olímpica

La torxa dels Jocs Olímpics i dels Jocs Paralímpics del 1992 la va dissenyar el català André Ricard. És un disseny en el qual l’autor va voler combinar la innovació i la tradició, i on hi figura gravada la llegenda “XXV Olimpíada Barcelona 1992” i el logotip dels JO.

El foc olímpic es va encendre el 5 de juny de 1992 a la ciutat grega d'Olímpia, i el 13 de juny va arribar a les costes catalanes. L’actriu Marián Aguilera va ser l’encarregada de portar la flama fins a la sorra del port d’Empúries, on la van rebre les autoritats catalanes. Irene Papas i Núria Espert van encendre el peveter de les ruïnes d’Empúries en un emotiu acte en què van llegir textos de clàssics grecs i catalans.

A partir d’aquell moment, la torxa olímpica va seguir un recorregut que va passar en 39 dies per les 17 comunitats autònomes, i per 652 localitats, al llarg de més de 6.000 quilòmetres. Hi van participar 9.500 portadors.

Finalment, el 24 de juliol a la nit la flama va arribar a Barcelona. L’endemà, la torxa olímpica va protagonitzar un dels moments més recordats dels jocs. La cursa del jugador de bàsquet Juan Antonio San Epifanio pel tartan de l’Estadi Olímpic, el moment en què el mateix Epi va traspassar la flama a l'atleta paralímpic Antonio Rebollo, i els minuts en què Rebollo va encendre la fletxa amb el foc, la va col·locar a l’arc, i la va llançar perquè passés per sobre del peveter i s’encengués amb un gran foc que inaugurava els XXV Jocs Olímpics d’estiu.

Comparteix aquest contingut