Cerimònies

Cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics

Més de 65.000 persones van omplir l’Estadi Olímpic de Montjuïc el dia 25 de juliol per presenciar la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Entre ells, 27 caps d’estat d’arreu del món.

La cerimònia va mostrar de seguida que seria un espectacle singular i esclatant quan 800 artistes van formar un mosaic amb la paraula hola a la gespa de l’estadi mentre la cridaven per saludar el món sencer. Aquell acabaria sent un dels moments més recordats d’aquella cerimònia.

A continuació es van anar succeint actuacions que tenien com a eix central diferents manifestacions de cultura popular, des de la sardana interpretada per Montserrat Caballé, Josep Carreras i la Bisbal de l’Empordà, a la “tamborada” dels tamborers del Baix Aragó, els castellers o el flamenc. També hi va haver espai per a la moda, la pintura i l’arquitectura, mostrant peces inspirades en les obres de Gaudí, Dalí, Miró o Goya.

Un dels grans moments va arribar amb l’actuació de la Fura dels Baus, quan d’entremig d’un mar d’ones platejades portades per centenars de persones va emergir un vaixell amb un gegantí Hèrcules articulat de metall que separava els continents d’Europa i Àfrica. Avançava per l’estadi per acabar culminant amb la fundació de la ciutat de Barcelona.

Després de l’entrada a l’estadi dels prop de 10.000 esportistes amb les seves delegacions, l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, pronunciava un discurs amb diverses crides a la pau a l’antiga Iugoslàvia (llavors en conflicte bèl·lic), i amb recordatori a l’Olimpíada Popular que la Guerra Civil va impedir de fer l’any 1936 a Barcelona.

A la cerimònia, una magnífica carta de presentació de Barcelona al món, hi van participar els cantants lírics Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Plácido Domingo, Alfredo Kraus, Joan Pons i Agní Báltsa. També hi van intervenir els músics Carles Santos i Ryuichi Sakamoto, i la bailaora Cristina Hoyos.

Un castell de focs artificials va tancar la cerimònia al ritme de l’Oda a l’Alegria interpretada pel cor, ja passades les onze de la nit.

 

Cerimònia d’obertura dels Jocs Paralímpics

La cerimònia d’obertura es va celebrar el dia 3 de setembre a l’Estadi Olímpic de Montjuïc amb l’assistència de 65.000 espectadors. Una ballarina va iniciar la cerimònia ballant mentre es desplaçava per l’estadi, en un espectacle en què les diferents manifestacions de la cultura popular catalana van participar àmpliament.

Igual com a l’obertura dels Jocs Olímpics, va ser un espectacle vibrant en què els colors i el dinamisme van tenir un clar protagonisme. Centenars d’artistes van evolucionar pel tartan de l’estadi creant diferents coreografies i formes per enviar missatges als espectadors presencials i als centenars de milions de persones que veien la cerimònia per televisió.

 

Cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics

La cerimònia de clausura es va celebrar el 9 d’agost de 1992, i va tancar així 16 dies en què 10.000 esportistes van participar en les proves de 28 esports, tres dels quals de demostració. 16 dies “dels millors jocs olímpics de la història”, segons va proclamar el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, durant el seu discurs.

La secció muntada de la Guàrdia Urbana, el ball de Cristina Hoyos interpretant El amor brujo, de Manuel de Falla, i l’Oda a l’Alegria van obrir la cerimònia.

Després de traspassar el comandament a la ciutat d’Atlanta, que seria seu dels jocs del 1996, Plácido Domingo va interpretar l’Himne olímpic mentre s’arriava la bandera olímpica. El violoncel·lista Lluís Claret i la soprano Victòria dels Àngels acomiadaven la flama olímpica amb El cant dels ocells.

Arribava llavors la gran actuació dels Comediants, en la qual 850 artistes van fer una escenificació de l’origen del món concebuda com una festa del cant al foc i als cossos celestes, que va omplir l’estadi, amb grans planetes inflables que pujaven cap al cel, arts del foc, grans personatges fantàstics i focs artificials.

I just abans que un gran Cobi inflable s’elevés cap al cel a bord d’un vaixell de paper, Josep Carreras i Sarah Brightman van cantar Amics per sempre i Carles Santos va interpretar música pròpia al piano sota els focs d’artifici.

Com és ben recordat, la cerimònia va acabar a ritme de rumba després que les delegacions de tots els països desfilessin pel tartan de l’estadi. Peret, Los Amaya i Los Manolos van convertir en una autèntica festa el final dels XXV Jocs Olímpics d’estiu de Barcelona. L’entusiasme i l’animació dels esportistes, els voluntaris, el públic, els periodistes i les autoritats van traspassar les pantalles i va ser la expressió més clara de com aquells jocs van significar un salt endavant per a la ciutat, per a l’esport i per a la història de l’olimpisme.

 

Cerimònia de clausura dels Jocs Paralímpics

El 14 de setembre de 1992, l’Estadi Olímpic es va omplir per acomiadar els IX Jocs Paralímpics d’estiu. Després dels discursos de les autoritats, i després que Atlanta agafés el testimoni amb la recollida de la bandera paralímpica, la ciutat americana va fer la seva presentació amb una combinació de dansa i cant espiritual.

Posteriorment, en una cerimònia plantejada com un gran concert, els artistes es van anar succeint damunt l’escenari: Tete Montoliu, Bobby Hutcherson, Toti Soler, Farruco, La Baus, Sau, Víctor Manuel i Ana Belén... per acabar amb la festa que van animar Los Manolos i Peret com ja havien fet dos mesos abans.

Comparteix aquest contingut